Coincidint amb el Dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, la fundació Reixida presenta el projecte Rutes de la llibertat a Reus.
La setmana que va del 23 al 29 de gener, i el dia en especial volem posar a l'escena l'únic català Just entre les Nacions. Si observeu la llista d’espanyols que tenen aquesta distinció, la meitat son diplomàtics que servien al dictador Francisco Franco.
El Just entre les Nacions, Manuel Valls de Gomis, militant dels Joves d’Unió Democràtica d’en Carrasco i Formiguera, cap d’escamots el 6 d’octubre de 1934, secretari del president Lluís Companys, carnet nº2 del Front Nacional de Catalunya (Moviment de resistència davant l’ocupació de l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien) engendrat a París el 4 de maig de 1940, creador de la xarxa d’evasió Alibi-Maurice, que de Suïssa fins a Lisboa, passant per l’Albera, aconseguí passar vuit-cents aviadors i soldats aliats a més de jueus, motiu pel qual Valls va ser condecorat amb la Creu de Guerra francesa i amb la medalla de la Resistència.
Valls de Gomis va rebre,després de la Segona Guerra Mundial, el certificat de gratitud de Sa Majestat Britànica i la Medalla de la Llibertat amb palmes de plata de l’exèrcit nord-americà.
Per altra banda, Israel el designà Just en les Nacions el 5 de desembre de 1997 en una cerimònia a Perpinyà.
Aquesta figura clau, creiem que ha de ser recordada i homenatjada tal com pertoca.
La nostra fundació ja ho ha fet posant el nom a unes de les rutes que feien els independentistes durant la Segona Guerra Mundial (Rutes de la llibertat), en concret la seva és la que comparteix amb dos personatges més, Jaume Cornudella i Jean Olibó.
Aquesta ruta que anava des de Perpinyà (Catalunya Nord), on eren ajudats per el responsable departamental de la Resistència francesa i de les xarxes d’evasió Jean Olibó (arribant anys més tard a ser l’alcalde de Sant Cebrià de Rosselló), acabant així el recorregut d’escapada de la Xarxa Maurice de la Resistència francesa. Les rutes seguien després cap a la Cerdanya, al Vallespir o a la Marenda segons calgués, pels controls de la policia de Vichy, moviments de les tropes nazis...
Per tots aquests motius la Fundació Reeixida ha impulsat el projecte memorialístic de les Rutes de la llibertat, que segons el seu recorregut, sortint de Perpinyà reben els següents noms:
Via Cerdanya (Puigcerdà) RUTA MANUEL VALLS DE GOMIS
Via Vallespir (Sant Llorenç de Cerdans) RUTA JAUME CORNUDELLA OLIVÉ
Via l’Albera (Coll de Banyuls) RUTA JEAN OLIBÓ
Aquestes rutes, més les que traçaren els independentistes catalans de juliol de 1939 fins al final de la Segona Guerra Mundial, han estat recollides, presentades al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, seguidament al Museu d’Història de Catalunya, realitzant-ne el recorregut durant la Via Pirinenca, a Sant Cebrià (Catalunya Nord) acompanyats pel president a l’exili Carles Puigdemont i per familiars de membres de la xarxa de resistència i evasió Louis Brun,
a Londres essent presentats per el periodista Chris Bambery, membre de l’Assistent de l’All Party Parliamentary Group on Catalonia del Parlament Britànic, i tancant l’any a l’Espai Macià de les Borges Blanques.
Recorden que:
El 27 de gener de 1945, les tropes soviètiques alliberaven el camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau. Mesos més tard, el 5 de maig de 1945, i gràcies a un català apàtrida, Francesc Boix, i les seves dots com a fotògraf i els més de 200.000 negatius fets en aquest camp de concentració, la seva feina seria prova fonamental per poder condemnar als jerarques nazis en el judici de Nuremberg.
5 anys abans, el president de Catalunya Lluís Companys, era detingut per l’Abwher (el servei d'intel·ligència militar nazi), entregat als franquistes, torturat i afusellat a Barcelona el 15 d’octubre de 1940.
9 anys abans, el fotògraf Pere Català i Pic, va immortalitzar el cartell aixafem el feixisme (tres anys abans que esclates la Segona Guerra Mundial), essent editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat, era el 24 d’octubre de 1936.
La fundació Reeixida n’ha fet una reedició arribant a un acord amb els familiars de l’artista, i aconseguint el permís de reproducció de l’icònic cartell, comptant amb la reproducció i postproducció (amb la pertinent restauració digital de l'original) per part del fotògraf Jordi Borràs.
