Ahir, la Fundació Reeixida va presentar al Museu d’Història de Catalunya, les rutes que ja existeixen dels camins de la llibertat d’evasió com són les rutes dels maquis i les dels comunistes i anarquistes. Rutes d'independentistes que també han d’estar marcades”, en la col·laboració amb la resistència francesa ajudant persones que fugien dels nazis i el feixisme.
La presentació ha comptat amb historiadors i familiars de passeurs, representant del nostre govern, Ajuntaments, Memorial Democràtic, Càrrecs del Govern per a la promoció i la defensa dels Drets Humans i cònsols dels governs dels països que van donar cobertura i ajut a aquests lluitadors per la llibertat.
Rutes de la Llibertat
El projecte:
Han presentat el projecte de les les rutes que travessant els Pirineus, durant la Segona Guerra Mundial, van organitzar els independentistes catalans que col·laboraren amb la Resistència Francesa (Maurice Alibi), per tal de salvar de la barbàrie nazi-feixista als qui s’escapaven d’ella.
D’aquesta manera aquests lluitadors per la llibertat travessaren per la frontera a jueus, integrants del Govern Polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la guerra Monteil, els fills del quals havien estat afusellats pels nazis entre molts d’altres... Arribant al punt que un dels integrants de les cadenes d’evasió és l’únic català just entre les nacions, guardonat per De Gaulle, el rei d’Anglaterra i el president dels EUA.
Ara la proposta consisteix en:
Complementar les rutes existents dels camins de llibertat d’evasió, però fent conèixer la dels militants independentistes catalans que un mes abans que els nazis entraren a París, formaren l’“Organització” que més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya (Moviment de resistència davant l’ocupació de l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien), operaren de 1939 fins al 1945.
Els seus integrants col·laboraren amb els serveis dels aliats i amb els governs francès, britànic, polonès (el Govern polonès a l’exili va reconèixer el dret de Catalunya a la secessió i va donar per vàlida la seva lluita en l’àmbit internacional) i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa van ser reconeguts i guardonats per aquests governs amb medalles i certificats per la seva lluita contra el feixisme.
La notícia i la detenció del president Lluís Companys per la Gestapo i la seva entrega als franquistes i posterior assassinat al castell de Montjuic, encara feu activar més fort les ganes d’acció dels joves que prenien part en els passos de frontera.
Les rutes documentades
Han estat batejades amb el nom dels independentistes que les van fer servir. La primera ruta, que porta el nom de Gregori Font Cativiela-Octavi Viladrosa i Josa, surt de Banyuls de la Marenda (Rosselló) passa per Colera i Llançà i arriba a Barcelona. “Gregori Font s’havia escapat del camp de concentració d’Agde (Occitània) juntament amb més militants de Nosaltres Sols! i seria el primer militant independentista que entraria per engegar el procés d’unitat independentista l’any 1939. La ruta es podria fer pel coll de Rumpisó o pel coll de Banyuls, i els municipis implicats serien Banyuls, Portbou, Colera, Rabós, Vilamaniscle i Llançà.
La segona ruta, l’anomenada de Manuel Valls de Gomis-Jaume Cornudella Olivé - Ruta Jean Olibó consistia en tres vies i era, per tant, un compendi de les anteriors. Des de Perpinyà se sortia en cotxe en direcció a l’inici de la caminada (a la Cerdanya, al Vallespir o a la Marenda) segons calgués anar cap a la Cerdanya (Ruta Manel Valls de Gomis), el Vallespir (Sant Llorenç de Cerdans) Ruta Jaume Cornudella, o l’Albera (coll de Banyuls (Ruta Jean Olibó), que mitjançant una vegada es travessava la frontera s’arribava a Barcelona.
La tercera ruta, la de Joan Sardà Verdier - Jaume Martínez Vendrell, comença a Sant Llorenç de Cerdans fins a Olot, i acaba a Barcelona. Els municipis implicats són: Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Albanyà, Montagut, Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts i Olot.
I per acabar, la quarta ruta, d’Enric Pagès i Montagut - Ruta Manuel Viusà i Camps. Travessaven la Cerdanya per Enveig cap a Puigcerdà. Per aquestes rutes, els independentistes catalans van salvar milers de vides de perseguits pel nazisme i el feixisme. Una vegada arribaven a Barcelona, eren enviats al consolat britànic o al polonès (situat llavors al carrer Fontanilla, 10) per poder passar a Lisboa i d’allà arribar a Anglaterra amb els documents falsos que els havien proveït els integrants del Front Nacional de Catalunya (FNC).
Per totes aquestes rutes, els independentistes catalans arribaren a salvar milers de vides de perseguits pel nazifeixisme. De fet un d’ells, és l’únic català reconegut per l’Estat d’Israel, Just entres els justos. Una vegada arribats Barcelona, on eren enviats al consolat britànic o al polonès (Situat aleshores al c/Fontanella, 10) per poder passar a Lisboa i d’allà arribar a Anglaterra, amb els documents falsos que els havien proveït els integrants del FNC.
Al Museu de la Jonquera, es va presentar dissabte passat l'acte i va comptar amb la participació del president de la Fundació Reeixida Oriol Falguera, el llicenciat en història contemporània Fermí Rubiralta, la filla d’un dels integrants de l’organització, Joana Viusà, i el director del centre, Enric Pujol.
