Aquest divendres 8 de juliola les 18h, es farà la presentació oficial, fent la Tinent Alcalde de la població les paraules introductòries, tot seguit intervindran: Oriol Falguera, President de la Fundació Reeixida; Marie-Thérèse Pull Sanyas Presidenta de la Xarxa Cebrianenca i membres del Govern Català a l’exili. A continuació, tindrà es realitzarà una ofrena ofrena floral per part dels Membres del Govern Català a l’exili i de la neta de l’alcalde Jean Olibó que va fer alçar l’històric monument. També seran presents diferents les autoritats de l’Ajuntament de Sant Cebrià de Rosselló, alcaldes de viles nord-catalanes, membres del Govern Regional, membres de l’ANACR (Association Nationale des Anciens Combattant de la Résistance).
El monument aixecat per l’alcalde Jean Olibó, va crear un incident diplomàtic entre l’Estat espanyol i el francèsA partir de 1973, un grup de membres de la Resistència francesa, format per catalans del nord i del sud, i francesos, van voler donar testimoni dels catalans morts per la llibertat.
L’alcalde no va tenir cap problema en contestar al dictador Francisco Franco: “...Franco es devia pensar que també podia manar a la meva alcaldia”, i reblant “...Els francesos estem en deute amb els qui vam lluitar junts contra el nazisme. Deute encara molt més gran, quant va ser el mariscal Petain, qui va entregar als nazis el president Companys, que més tard seria entregat a Franco, i assassinat”.
El Projecte
Presentem en públic les rutes que travessant els Pirineus, durant la Segona Guerra Mundial, van organitzar els independentistes catalans que col·laboraren amb la Resistència Francesa (Maurice Alibi), per tal de salvar de la barbàrie nazi-feixista als qui s’escapaven d’ella.
D’aquesta manera aquests lluitadors per la llibertat travessaren per la frontera a jueus, integrants del Govern Polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la guerra Monteil, els fills del quals havien estat afusellats pels nazis entre molts d’altres... Arribant al punt que un dels integrants de les cadenes d’evasió és l’únic català just entre les nacions, guardonat per De Gaulle, el rei d’Anglaterra i el president dels EUA.
La proposta consteix en:
Complementar les rutes existents dels camins de llibertat d’evasió, però fent conèixer la dels militants independentistes catalans que un mes abans que els nazis entraren a París, formaren l’“Organització” (Moviment de resistència davant l’ocupació de l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien), operaren de 1939 fins al 1945.
Els seus integrants col·laboraren amb els serveis dels aliats i amb els governs francès, britànic, polonès (el Govern polonès a l’exili va reconèixer el dret de Catalunya a la secessió i va donar per vàlida la seva lluita en l’àmbit internacional) i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa van ser reconeguts i guardonats per aquests governs amb medalles i certificats per la seva lluita contra el feixisme. La notícia i la detenció del president Lluís Companys per la Gestapo i la seva entrega als franquistes i posterior assassinat al castell de Montjuic, encara feu activar més fort les ganes d’acció dels joves que prenien part en els passos de frontera.
El contacte i la lluita dels catalans amb la França Lliure: Deuxième Vureau, Chaînes d'évasion, Resistència francesa i la creació de la Xarxa Mairice:
El juny de 1939, a través dels contactes amb el Deuxième Bureau, fets a través del català Joan Massot a l’Estat Francès, amic íntim del metge del primer ministre francès Dadalier, s’havien mogut fils per tal de fer possible la creació d’un exèrcit de voluntaris catalans alineats amb les potències democràtiques, a l’estil del que ja s’havia fet en la Primera Guerra Mundial.
Aquests catalans per la llibertat enquadrats dins de les Chaînes d’évasion, recollien a gent provinent de Suïssa, i d’aquí a través dels Pirineus cap a Barcelona, on se’ls facilitava documentació falsa per poder arribar a Lisboa. Passaven a jueus, grups de pilots nord-americans, britànics, i escamots que havien estat llençats en paracaigudes sobre sol francès per a realitzar sabotatges.
També a través de la xarxa Louis Brun, que s’estrenarà el 23 de juny de 1940, organitzada per Manuel Valls de Gomis i Jaume Cornudella (chef de Mission de 2è Classe du Réseau, Chargé de Mission de Deuxième Classe des Forces Françaises Combattantes (Réseau Alibi-Maurice), Croxi de Guerre, Medal of Freedom, Sylver Laurel Certifie) des de Perpinyà, salvaren a tota mena d’aviadors francesos que desitjaven continuar
La lluita a favor dels aliats. Recollien armes pels aliats, recuperaven agents britànics llançats en paracaigudes sobre França, i col·laboraven amb la resistència francesa.
Per tots aquests motius, els líders catalans a Perpinyà, Manuel Valls de Gomis i Jaume Cornudella, esdevingueren homes de màxima confiança del Coronel Paillole, que va ser el primer cap del servei d’intel·ligència francès a passar-se a la Resistència. Per aquests motius, van ser els encarregats de passar un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la guerra Monteil, els fills del quals havien estat afusellats pels nazis.
El coronel francès Noetinger, integrat a la xarxa de Tolosa de Llenguadoc de la Resistència Francesa, decideix de crear a partir de febrer de 1943 una altra xarxa dedicada específicament a facilitar el pas cap al nord de l’Àfrica, per tal que es puguin incorporar a les Forces Françaises Libres a tots els qui ho desitgin. Per aquests motius contactaran amb els lluitadors per la llibertat de Catalunya, i un dels seus delegats a Perpinyà Manuel Valls de Gomis a Perpinyà, que tenia el carnet nº2 de l’organització la Xarxa Maurice (que actuava al llarg de la costa mediterrània, de Marsella a Catalunya, i de Tolosa fins a Arieja). Valls de Gomis, l’únic català just entre els justos, guardonat per De Gaulle, el rei d’Anglaterra i el president dels EUA, salvarà centenars de vides, a més d’ajudar a la resistència.
Aquesta xarxa Maurice integrada per 316 agents, dels quals 61 van ser detinguts, i 33 deportats a camps de concentració nazis (d’aquests tres eren militants catalans per la llibertat: Jaume Sabater, Pere Llussà i Joaquim Casamitjana). De febrer de 1943 fins al l’estiu de 1944, la xarxa Maurice va passar per la frontera 329 francesos i 359 aviadors aliats abatuts pels alemanys i rescatats per la Resistència.
Activitats realitzades:
A través del web, s’explica el projecte, les biografies dels protagonistes i es dona tota la informació necessària per entendre la totalitat de la idea.
Han traçat les rutes amb l’App Wikiloc, geolocalitzant-la a través de GPS i d’un mapa-web, marcant les rutes, amb les explicacions dels personatges que hi van prendre part per tal de fer que les rutes estiguin a l’abast de tothom.
Aquestes rutes de la llibertat es van poder fer fa un dies en un dels recorreguts de la Via Pirinenca que es va celebrar el passat 2 de juliol, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, Gure Eusko i la FEEC. https://viapirinenca.cat/
Volen involucrar als Alcaldes dels Ajuntaments per on passaven aquestes rutes, ambdues bandes de la frontera, per tal que siguin sensibles de la importància del projecte i de tot el que pot guanyar la seva població, ja que el projecte és nacionalment rellevant, teixeix comarca, aporta activitat cultural, i obre rutes per a fer senderisme i esport físic... I per tant la necessitat de rotular adequadament aquests camins.
Només cal recordar que el 24 d’agost de 1944. Catalans i espanyols republicans, integrats dins de la novena companyia de la Segona Divisió Leclerc, van ser els primers blindats que van entrar a alliberar París dels nazis, un dia abans que el gruix de les tropes aliades. Només per aquest motiu i els anteriorment exposats, demanem la vostra assistència.
