No em sé avenir, però participar en qualsevol teòric exercici democràtic del CdR m’endarrereix l’esperit. El subjectivisme que implica tenir esperances es dilueix.
Parlant clar aquí intento reunir experiències, des d’un punt de vista envers uns objectius que sento revolucionaris.
Partint del principi que res no es farà si no hi ha una participació real i concreta d’una majoria conscient i compromesa i no es tracta d’una aventura a la qual ens sumem espontàniament sinó que l’impulsem i a base d’errades i correccions més els encerts i amb l’opinió de la gent, l’anem estructurant i portant realment a la pràctica amb un seguiment cada vegada més nombrós i clarificat.
Hi ha classes dins el catalanisme i efectes dels patrimonis polítics propis del tarannà i dels interessos que les mobilitzen.
Hi ha estaments i representacions orgàniques que es dibuixen en els seus procediments, i actuacions a tots els nivells.
Per descomptat que no és el mateix CDC i les seves derivades en esquerres i dretes al seu propi sinus que en el marc general amb el conjunt de les seves pròpies contradiccions internes, són dreta. Fins i tot JxC.
La proposta que deslliga de la tímida esquerra general passada pel filtre diluït de les CUP’s, em recorda a les sectes àrides amb intenció d’una influència limitada a cercles pensants sense influència de masses. Fins I tot la petita burgesia les desestima.
No ens confonguem, els milions de vots són el resultat d’una influència més que superficial d’un element que hauria de ser el fonament de l’acció.
No tots tenen ben entès que sobirania no és l’etiqueta sinó la conclusió real de fets concrets.
Poder decidir sobre els interessos de país, sense imposicions ni negociacions que no siguin d’igual a igual.
Tenir cura de les nostres finances sense imposicions d’un banc exterior d’un altre estat o d’altres (UE), les nostres comunicacions sense l’amo d’un poder satel·litzat per a les comunicacions, els transports amb una legislació catalana sense vets des de Madrid i un núvol europeu que no pot tenir ingerència en “estats de dret”, ni per exemple, les mateixes lleis d’habitatge i quotes d’immigració (una falca que es va introduint amb força actualment). Ni què dir dels drets laborals, d’educació en la nostra llengua que no s’assoleixen només amb el català al senat. Cal poder decidir i això no està en litigi, està a la consciència general però demanar-ho a qui ens oprimeix és mera fantasia sistemàtica.
La dreta salva les seves diferències quan estan en joc els seus privilegis (Coalición Canaria n’és ara un exemple puntual).
Així tenim que la proposta del govern a l’ombra i a l’exili no arriba a ser el govern de tots els independentistes. No és el Consell de la República qui representa aquest sentiment majoritari desitjat dels catalanistes sinó que s’entendrà com la posició de l’ex president de JxC pel sentit dels vots al Parlamento Español respecte a la investidura de Pedro Sánchez per part de JxC.
Decisions internes del CdR per les quals veníem a demanar aclariments i respostes no han tingut més que una resposta justificadora que amb els arguments del respecte radical a la seva democràcia; es carreguen l’estament més ample que havíem aconseguit de construir i participar-hi.
Un organisme ample i compromès sense una participació concreta dels partits que hi participen no garanteix que el poder dels càrrecs de Govern no hi puguin actuar presidencialistament.
“-No és operatiu i cal que no ens aturem, per tant, per agilitat i per avançar farem dues cambres, l’una per a donar propostes, impuls, organitzar el territori per a controlar-ho quan arribi el moment” i nosaltres, els del públic majoritàriament per llei de vida, ja no hi serem en aquest món, no es va dir: per a control i fiscalització del govern? L’altra cambra seria una cambra d' “experts” per a redactar la constitució i les lleis de la república d’Ítaca que mai es delimita en termes concrets des d’un bon començament. L’excusa és que hi ha diferents ideologies. Dins la ideologia dels anticomunistes, mireu el cas de xinesos i russos: el sistema capitalista que ells impulsen és molt més diferent i radical que el de l’imperi basat en regles que ha de respectar tothom menys ells mateixos, o no?
“Es fa com atribució de la presidència i del govern, per tant, es resol dissoldre l’Assemblea de Representants. Aquesta és la proposta que portarem a terme” i a donar-se copets de timbal a les panxes.
A banda de guitarrejar amb opinions personals, l’enviat del govern no ho justifica pas més que amb el punt de vista d’aquests càrrecs sobirans sobre nosaltres, les bases.
No es torna a repetir això de fiscalització ni control del govern, és pel bé general i nosaltres sabem que ells sí saben quin és aquest bé, i ens ho etziben paternalistament sense posar-se vermell.
Silenci a la sala i com no es vota, voldrà dir que estem tots en sintonia. No informen, no es pot discutir, els llargs monòlegs plens d’autoreferències de l’enviat em recorden al germà de George Bush abans de la invasió a l’Irak per a robar-los el petroli i la dignitat.
Constato que ha d’haver-hi una majoria insultant que comparteix els punts de vista que critico, si no ja haguessin dit quelcom per tal d’ajudar-me a entendre que estic equivocat.
Fins i tot va dir que l’Intersindical que allí no hi era, estaven d’acord, i les CUP’s que tampoc hi eren i com que als inscrits presents n’érem representants membres de Consells Locals d’un territori i no teníem cap ni un d’ells en els nostres organismes, de cupaires o sindicalistes, ell ha parlat pels absents.
Faig memòria, vaig reclamar en altres escrits que els primers passos del CdR haurien de ser posicionar-se geopolíticament i local amb amplitud, determinació i claredat, si no sempre estaríem a expenses de la posició doctrinal personal i intransferible del nostre ben estimat MHP Carles Puigdemont, ah!, i de les atribucions del govern participat per diferents forces polítiques que particularment no s’expressen mai públicament. Mai com a representant del govern s’ha posat en contacte orgànic amb les bases aquella representant del govern tan publicitada de les Cup’s. O sigui, la imatge del govern és uniforme i consensuada.
Com és possible que tinguem tantes diferències des del nostre punt de vista que no estan presents al govern!
