Accepto
Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre
avís legal.
Guillem Vendrell, des de Badalona
Després de milers d'avisos a navegants, personalment estimo que no calen més suposicions ni proves del cotó fluix.
Davant el cúmul d'evidències, ara el que cal és analitzar la correlació de forces o, en moderna terminologia, els nivells de la massa crítica. Però en qualsevol llenguatge, en termes de materialisme dialèctic definir com desenvolupem el paper que ens pertoca o millor que callem i...
Guillem Vendrell, des de Badalona
Una conjunció o síntesi entre Clausewitz i Gandhi era la proposta que vaig comentar amb els companys.
Ho vaig suggerir sense voler ofendre ningú, amb el desig que no pensessin que era un il·luminat que tenia aquestes idees allà pels volts del 29N.
Després ho vaig proposar pel 1-O, amb comentaris a companys que podien tenir més ressò.
Seran semblants les fonts, ja que el cos dels Mossos va...
Per més que intento seguir l'estat de la qüestió, no arribo a tenir una visió clara davant el desconcert que trobo en tots aquells coneguts i amics que, organitzats o no, diuen no saber què passarà.
Tenen una lànguida il·lusió, i en acabar l'intercanvi de paraules expressen aquesta frase: "potser...
Davant propostes generals que semblaven assumides per tots el partits del procés, i degut a l'immobilisme, i al pactisme que pretén aconseguir en una taula de negociació que es reconegui el que el poble havia aconseguit a les urnes per duplicat, d'una manera insistent, quan ja quedava de sobres...
Avui, escoltant en Toni Baños a Els matins de TV3, s'ha tocat el tema de la coneguda desobediència.
Quan vaig marxar de casa dels meus pares obeïa els meus principis, els meus criteris i les meves necessitats. Ja no hi era ni el meu pare, ni la meva mare, jo prenia les meves decisions segons els...
Vaig néixer el mateix dia del Corpus de l'any 1952: Temps nous, èpoques diferents, tàctiques audaces
El gruix de la gent planera, la que veu serials i s'empassa A3, la Sexta, Quatro, etc., no està per discerniments; al poble o ens hi apropem amb el seu llenguatge, el seu estil, "al pa, pa i al...
No sé si és una dita catalana, ...tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp.
És com el conte del llop en què nosaltres som el llop i la caputxeta és la poderosa.
O ens pensem que som tan potents, o ho som i no ho assumim, i és perquè hi ha polítics que es farten des de la dreta...
Hi ha moments en què el poc domini de les eines intel·lectuals em deixen fora de joc.
Si la resta, que té un pensament en la mateixa direcció fa propostes i plantejos oposats, serà que sóc jo qui s'equivoca.
Basant-me en l'experiència vital empírica i analitzant el nivell d'enfrontament i la correlació de forces se'ns presenta una llei dinàmica: major repressió equival major resistència.
El grau de la resistència es mesura per la qualitat i originalitat de les accions per tal de neutralitzar...
Sense garanties mínimes, tot és possible sota repressió. Des d'agents feixistes de guàrdies urbans que prenen els cartells fins a provocacions que fins ara no han arribat a més, però que a l'escalfor de les consignes es poden agreujar.
Amb un estil de jurisprudència contrària a dret, mantenen encara empresonats 4 companys i els que són fora de la presó sota vigilància controlada al caprici d'un tribunal, més mig govern a l'exili.
A més de les acusacions sense fonament, estan perseguits pel...
Intentaré no repetir criteris que ja han estat expressats sobradament.
Res del que ha passat hagués passat si només haguèssim comptat amb els polítics vacil·lants.
Malgrat l'idealisme burgès del govern de l'ex Generalitat de Catalunya, després de les jornades del 20S va ser la població organitzada des de baix qui va poder reconduir el procés disciplinada i organitzadament.
Malgrat la repressió, l'1-0 va ser un èxit tot i les extraordinàries circunstàncies repressives.
El govern va complir...
