En temps d’aquell imperi en què, deien, no es ponia mai el sol, els reis espanyols no es van atrevir a visitar mai les terres que posseïen més enllà de l’Atlàntic. Últimament, en canvi, s’han pres seriosament la missió de convèncer la seva parròquia que Catalunya no només forma part de la seva monarquia castellana sinó que cal exhibir-la com a tal. Compten, és clar, amb un grapat de col·laboracionistes –botiflers, en dèiem abans de forma correcta– que no només els obren les portes sinó que reprimeixen amb ganes tots aquells que volen expressar un sentiment àmpliament estès al país, el rebuig als Borbons.
Aquesta setmana la policia autonòmica, no es mereix cap altre adjectiu, s’ha esforçat de valent a impedir un dels suposats drets que protegeix la seva constitució: la llibertat d’expressió. Arran del lliurament dels premis Princesa de Girona dimecres al Liceu el dispositiu contra possibles manifestants va incloure rifles apuntant al carrer, no fos que qualsevol iaia independentista armada amb un xiulet o una pancarta s’acostés excessivament a ses majestats.
Com va explicar Lluís Llort en la seva crònica de la visita dels Borbons, els Mossos van mirar d’evitar com fos la humiliant imatge de Felip VI a Montserrat, quan van haver d’accedir al monestir per la porta del darrere. Al Liceu havien d’entrar, petés qui petés, per la porta principal. Així, van convertir el gran teatre en un búnquer que no va tapar el més rellevant, els crits de “Catalunya no té rei” i “fora el Borbó”. No podia faltar a la cita, un cop més, el principal subaltern del monarca, Salvador Illa, el primer president de la Generalitat que s’acostava als premis des del 2017. L’ANC va poder protestar a la plaça Sant Jaume, abans de topar amb el cordó policial i frenar-los camí de la Rambla. “Fora la monarquia, visca la terra”, deia una de les pancartes.
Per si no n’hi havia prou, dijous els reis i les dues filles van voler trepitjar el poble de Sant Martí Vell per visitar una fundació que ni anomenarem per no fer-ne propaganda. Un cop més, la policia catalana va tallar els accessos al poble. Van enviar-hi, com si fossin la Guàrdia Civil l’1 d’octubre, la brigada mòbil perquè ningú pogués cantar les quaranta a la família que paguem entre tots i que mai podrem fer fora de palau. Fins i tot diputats i l’alcalde de Cervià, Guillem Surroca, van ser maltractats per uns agents que cada vegada s’assemblen més a les forces d’ocupació.
Paraules i matemàtiques
Durant la gala del lliurament dels premis dedicats a l’hereva de la corona, Felip VI va ser ovacionat pels seus propis convidats amb conceptes com estrènyer llaços, coneixement mutu, propòsits compartits, solidaritat, etc. Parlava com si Catalunya i Espanya fossin realment dos països diferents. Tots els xaiets unionistes i polítics espanyolistes amb la boca oberta. La idea que té la monarquia espanyola d’“estrènyer” i “solidaritat” quan s’acosten als Països Catalans ja sabem quina és. Per acabar-ho d’adobar un dels premis va ser per a Innovamat, l’empresa que ha inventat el controvertit mètode perquè als nens, segons molts docents, els costi cada vegada més aprendre matemàtiques a l’escola. Així ens va.
Manchester, capital La Zarzuela
Algunes històries paral·leles al costat d’aquesta darrera visita dels reis a Catalunya són per sucar-hi pa. Per exemple. Quina productora estava al darrere de la cerimònia de gala al Liceu. Doncs, La Manchester, coneguda sobretot pel programa Col·lapse, de Ricard Ustrell, presentador estrella també als matins de Catalunya Ràdio, fins fa poc la nostra emissora nacional. Les presentadores que es van avenir a fer el paperot també són ben conegudes, Agnès Marquès i Georgina Arnau. En un exercici de bilingüisme vergonyant van mirar de normalitzar la presència del monarca amb la seva pròpia popularitat. Eren ben lliures de fer-ho i nosaltres, de criticar-ho.
I ara, a “treballar”
Els reis encara no se’n van dels Països Catalans. La seva feina, per dir-ho d’alguna manera, els portarà al conegut palau de Marivent, que la monarquia es va quedar per la barra, a Mallorca. Allà començaran les seves primeres vacances. Això d’ara es veu que no compta. I més endavant encara en tindran unes altres, les “privades”, que en diuen. S’amagaran dels súbdits i viatjaran a un indret que només els seus servidors més propers coneixeran. Tot i que l’any passat la família va acabar en números rojos, no es descarta cap paradís tropical com a destí. Que descansin.
