Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Estelades i tricolors
08/07/2020 Adam Majó

Mai en els darrers 40 anys la monarquia espanyola com a institució havia caigut en un desprestigi i deslegitimació semblants. No és només que les enquestes li donin un suspès inapel·lable, és la  dificultat per seguir dissimulant el biaix ideològic a l’extrema dreta i la constatació general que les pràctiques corruptes són estructurals i de llarg abast. Ja només el nacionalisme espanyol més conservador tanca files entorn al rei d’Espanya. Fins i tot dins el PSOE -principal responsable de la operació de blanqueig democràtic de Juan Carlos Borbón-  sorgeixen veus que s’atreveixen a reclamar públicament (en privat encara són més) que es reobri el debat sobre la forma de l’estat per passar, definitivament, de regne a república.

Paradoxalment, però, aquesta majoria antimonàrquica abassegadora, aquest despertar general de la consciència  republicana que va molt més enllà de l’independentisme estricte, no es tradueix en grans campanyes i mobilitzacions ni en un moviment social unitari, sòlid i identificable. Pandèmia apart, la causa d’aquesta incapacitat per convertir una amplia opinió política de canvi en un moviment que empenyi decididament en aquesta direcció és, probablement, la intersecció entre aquest debat i un altre de prou conegut i recurrent: el de la concreció territorial de la república, o repúbliques, proposades. Dit d’una altra  manera, el conflicte polític català és alhora la principal causa del diferencial entre la nota que es posa a la monarquia a Catalunya (2,2) i a tot l’estat (4.8), però és també el principal escull per construir un moviment que englobi partidaris de la catalana, de república, i de l’espanyola. Existeix una dificultat objectiva per confluir en la mateixa convocatòria persones i col·lectius que s’identifiquen amb  les dues (o tres, si tenint en compte que d’estelades n’hi ha com a mínim un parell de versions) banderes republicanes al sud del Pirineu: l’espanyola tricolor i la independentista catalana.

I no obstant, fer-ho, confluir els dos republicanismes en una campanya unitària amb tricolors i estelades barrejades i un sol lema: República!, a més de dignificar el record dels derrotats al guerra del 36, beneficiaria la causa republicana en el seu conjunt i hauria d’inquietar unicament als partidaris del règim del 78. Certament una imatge com aquesta podria donar aire al reformisme espanyol, als que creuen que una altra Espanya moderna i progressista és possible i desitjable. Alhora, però, una iniciativa així ajudaria a refer vincles entre els dos republicanismes, contribuiria a legitimar i a situar en peu d’igualtat  les dues opcions i, en conseqüència, reforçaria el principal argument  independentista dels darrers 10 anys: el dret a decidir (o d’autodeterminació, com preferiu).

Valora
Rànquings
  1. Castelló d’Empúries homenatja Jaume Compte en el centenari del Complot de Garraf
  2. Protesta antimonàrquica a Girona contra la imposició de la imatge del rei Felip VI
  3. El Complot del Garraf contra la monarquia i la dictadura (1925)
  4. GETE-Ecologistes en Acció amb el del veïnat afectat per l’activitat de l’empresa KRONOSPAN TORTOSA
  5. "Descobreixen" que Jaume Compte i Canelles va néixer l'any 1889 i no el 1897
  6. Llengua, cultura i poder
  7. Decidim!: "Una jornada de Lluita pel del Dret a Decidir del poble valencià"
  8. Impulsem una campanya amb el Consell de l’Advocacia Catalana per promoure el català en l’activitat professional dels advocats
  9. Una xaranga gironina guanya un concurs
  10. 100 anys d'infiltracions policials a l'independentisme català: de l'infiltrat del 1925 a Bandera Negra a l'infiltrat a Lleida descobert el 2025
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid