Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1964. Els franctiradors i el principi d’ÈPOCA

Article sobre el lluitador independentista Ramon Subirats publicat a Memòria Nacional www.memorianacional.cat

28/05/2020 Memòria històrica

Al voltant del FNC aparegué un grup d’activistes dedicats bàsicament a l’agitació, que es dedicaven a escampar fullets nacionalistes, fer pintades reivindicatives i desplegant banderes catalanes, activitats que en aquells anys comportaven un gran risc.

Aquests activistes eren coneguts com els «franctiradors», ja que moltes vegades actuaven pel seu compte, destacant-ne Ramon Subirats i Robert Bargalló per una banda, i Lluís Morera per l’altre.

El grup de «franctiradors» que havien anat guanyant experiència en diferents tipu d’accions, i comencen a mantenir trobades amb alguns elements que després formaren part de l’entorn d’ÈPOCA del Baix Llobregat, ajuntant entre tots una petita quantitat de munició i d’armes llargues i curtes. Desenvolupen uns còctels Molotov fets amb una brillant fórmula que es feien servir sense encendre’ls.

De tot plegat, se’n van fer proves al terme de l’Ordal (Alt Penedès) i a diferents punts del massís de Garraf. L’any 1964 també fan proves amb una ràdio d’FM, que tot just es començava a emetre a Catalunya, instal·lada en un automòbil que s’anava movent per Barcelona i amb el qual podien propagar consignes polítiques perquè se sentissin a les ràdios que hi havia a la zona per on es movia el cotxe. Igualment proven de produïr interferències en el canal de les televisions per a intentar arribar a emetre un senyal propi.

Subirats obsessionat per estar «en forma» per a la lluita que pensava que l’esperava, es preparava físicament, coneixia els camins utilitzats pels maquis i tenia localitzades coves, balmes, aixoplucs, masies i fonts d’aigua potable per si s’esdevenia qualsevol contratemps. La provisió que feia de mapes de muntanya d’arreu del territori català era ideal per a tenir localitzats indrets solitaris i masies que podrien representar itineraris d’escapada en cas de necessitat. Els seus coneixements serien anys més tard utilitzats per l’organització que s’acabaria creant anys després.

Els «franctiradors» van començar a partir de l’any 1964 a pujar el nivell de les seves accions, penjant una gran bandera catalana que va ser visible el dia 5 de gener a la cavalcada dels Reis a Barcelona, al centre del carrer de Pelai. Aquesta acció va ser seguida per una altra que va ser portada a terme per altres elements de l’FNC durant l’acte de benvinguda que rebé el dictador Franco quan es desplaçà a Barcelona per a visitar Catalunya després de les tràgiques riuades de l’any anterior, consistent a llançar gasos lacrimògens fabricats pel grup, a la plaça de la Catedral de Barcelona, actuació que provocà greus incidents entre la guàrdia de seguretat de Franco i els franquistes reunits allà.

Els integrants dels grups d’acció elaboraren també per a aquella ocasió unes metxes amb les quals cremaren desenes de banderes espanyoles que es penjaren a Barcelona arran de la visita del dictador. Una filmació d’una crema d’aquestes banderes feta amb una càmera de 8 mm es va enviar a París a Manuel Viusà, que s’encarregà de fer-ne difusió internacional.

Arran d’aquests fets, Joan Cornudella Barberà es posà en contacte amb els «franctiradors», ja que Jaume Martínez Vendrell els volia conèixer. Martínez els explicà el projecte de creació d’una organització armada i els indicà que ja hi havia tres persones preparades per a fer el «salt» si tot es posava en marxa i que els qui formessin part de l’organització estarien alliberats.

Els elements als quals es va fer aquesta proposta es decantaren, però, pel costat oposat i crearen l’any 1964, juntament amb Quico Pi de la Serra, un grup autònom, no adscrit a cap moviment religiós ni polític, anomenat Organització Pacifista de Catalunya, basat en l’experiència dels drets civils que en aquells moments duien a terme els afroamericans als Estats Units i els republicans a Irlanda del Nord, amb el desig que la causa de la no-violència s’estengués a Catalunya.

Amb aquest objectiu, el grup es va dedicar a pintar aquelles sigles a les parets dels carrers de Barcelona. Subirats, va optar, però, per la via armada i va començar a tenir contactes amb Martínez Vendrell i amb gent satèl·lit de l’FNC del Baix Llobregat, especialment de la Colònia Güell i de l’Hospitalet, on el primer nucli intentava començar a funcionar.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid