Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Karl Marx (Breu esbós biografic amb una exposició del marxisme)

Ressenya d'Agustí Barrera i Puigví, historiador, veterà independentista i militant Poble Lliure

06/05/2020 Memòria històrica

Gener 1915. Friedrich Engels, 1895. Autor del text: V.I Lenin

S’ha escrit que el s-XX ha estat el segle dels –ismes, surrealisme, dadaisme, existencialisme, comunisme, modernisme, cubisme. Malgrat tots aquests -ismes podem dir que  hi ha hagut tres grans vectors força, potents corrents de pensament en la història contemporània, que han facilitat la comprensió de la realitat, alhora que han donat elements teòrics per a la seva transformació. Hem de parlar  de les aportacions de Charles Darwin (1809-1822), que amb la seva obra més coneguda, l’Origen de les espècies (1859), fixà els criteris científics per a l’estudi de l’evolució de la vida i, sobretot, l’origen de l’Homo sàpiens, resultat de l’evolució dels primats. Sigmund Freud (1856-1939),  a la seva obra, El malestar en la cultura (1930), ens descobreix la importància de la sexualitat i de l’inconscient en la nostra personalitat. Karl Marx (1818-1883), al El capital, fa una anàlisi del funcionament del capitalisme a l’Anglaterra del XIX. Amb el seu íntim col·laborador, Friedrich Engels (1820-1895), redacten El Manifest  Comunista (1848).

Amb la ressenya d’aquest llibre, volem contribuir al coneixement d’una de les tres potes d’aquest triangle que marcà la història de les idees al s-XX, el marxisme.

Edicions Tres i Quatre del País Valencià ha tingut l’encert de publicar el 2017 el llibret de 93 pàgines, que al llarg de 12 capítols desenvolupa els temes  que  encapçalen aquesta ressenya redactats per VI. Lenin. Amb la seva lectura tindrem l’oportunitat de tenir una idea clara del marxisme exposada de forma didàctica. En la presentació la professora Anna Sallés fa una breu exposició dels trets més destacats del marxisme, ens parla de la lluita de classes, de la conquesta del poder polític pel proletariat i l’organització de la nova societat comunista. De la lluita de K Marx contra el reformisme i l’economicisme, de la prioritat de la lluita política, de com elaborar una teoria revolucionària lligada a l’acció política, en una síntesi entre treball polític i teòric. VI. Lenin va escriure el 1913 pel Diccionari general Granat, una breu biografia de K.Marx que es reprodueix en el text.

Sota l’epígraf de La doctrina de Marx se’ns diu que aquesta doctrina s’ha inspirat en la filosofia clàssica alemanya, l’economia política clàssica anglesa i el socialisme francès. Tenim quatre apartats després d’aquest epígraf general:

El materialisme filosòfic

Per a K.Marx l’aportació fonamental de L.Feurbach fou la d’haver proclamat el materialisme al s-XVIII, que representava la lluita contra les institucions polítiques existents, contra la religió, la teologia i la metafísica. Si ens preguntem què són i d’on provenen el pensament i la consciència, ens trobem que són productes del cervell humà. Segons K.Marx, el defecte fonamental del “vell” materialisme, és que era predominantment mecanicista, que  era sobretot  metafísic, no dialèctic, i que es limitava a explicar el món, quan del que es tracta és de transformar-lo, és a dir, que no entenien l’activitat pràctica revolucionària.

La dialèctica

La naturalesa ens ha demostrat que es mou dialècticament, com un conjunt de processos sotmesos a un canvi continu, un procés de naixement i mort. La dialèctica és la ciència de les lleis generals del moviment, tant del món exterior com del pensament humà.

La concepció materialista de la història.

 K.Marx creu que, la consciencia social s’ha d’explicar per l’ésser social, posant en evidència la relació entre l’home i la naturalesa. El mode de producció de la vida material, condiciona el procés de la vida social, política i espiritual. No és la consciència que determina  l’ésser de l’home, sinó que és l’ésser social que determina la seva consciència. El marxisme va assenyalar el camí per a l’estudi global del procés d’aparició, desenvolupament i decadència de les formacions econòmiques  i socials. K.Marx va traçar el camí per a estudiar científicament la història, com a un procés únic regit per lleis.

La lluita de classes

La lluita de classes és el resultat de les diferències en les condicions de vida de les classes en les quals es divideix la societat. La història de totes les societats que han existit fins als nostres dies és la història de la lluita de classes entre oprimits i opressors, que s’han enfrontat i han mantingut una lluita constant que s’ha resolt amb el triomf d’un dels dos sectors, una transformació revolucionària o un procés contrarevolucionari amb l’esclafament de la voluntat de llibertat. Tota societat es divideix en dos grans sectors enfrontats,la burgesia i el proletariat, llegim al Manifest Comunista. De totes les classes que avui s’enfronten amb la burgesia, només el proletariat és una classe veritablement revolucionària. En la societat capitalista, gairebé tots som treballadors assalariats, que treballem en unes condicions que no podem establir.

La doctrina econòmica de K. Marx

Al pròleg de El Capital llegim que del que es tracta és de descobrir la llei econòmica que presideix el moviment de la societat capitalista burgesa.

El valor

La societat capitalista es caracteritza per la producció de mercaderies, el valor de les quals es mesura per la quantitat de treball necessari per a produir-les. Les mercaderies tenen un valor d’ús i un altre de canvi. El diner pressuposa cert nivell  de progrés en el bescanvi de mercaderies.

La plusvàlua 

Dins el cos de l’economia marxista, el concepte de plusvàlua té un valor cabdal. Fem unes consideracions per entendre la seva importància. La formula de circulació de mercaderies és D-M-D, és a dir, comprar per a vendre amb guany, K.Marx anomena plusvàlua aquest increment del valor primitiu dels diners. Per a obtenir plusvàlua, el posseïdor del diner necessita trobar una mercaderia el valor d’ús de la qual tingui la qualitat de ser font de valor. Aquesta mercaderia és la força de treball de l’home. El seu consum és treball i el treball crea valor. L’obrer amb el seu treball de 3h, genera un producte que cobreix les despeses del seu manteniment, amb les 4h restants (treball suplementari)  genera un excedent no retribuït pel capitalista, és la plusvàlua. Hi ha dues maneres d’incrementar la plusvàlua, 1r perllongament de la jornada de treball, 2n reducció del temps de treball per a produir la mateixa mercaderia ( plusvàlua relativa). La lluita del moviment obrer al llarg de la història ha estat la reducció de la jornada de treball.

El socialisme

K .Marx, d’acord amb la llei econòmica del moviment  de la societat, creixement del volum i el poder del capital financer, la socialització del treball en  grans unitats, càrtels, trusts, junt amb la lluita del proletariat per a la transformació dels mitjans de producció en propietat col·lectiva i la dictadura del proletariat, vol dir l’expropiació dels expropiadors que farà possible la societat socialista. Les conseqüències d’aquesta transformació són l’augment de la productivitat, la reducció de la jornada de treball i l’aparició del treball col·lectiu perfeccionat. La classe obrera no pot enfortir-se, aconseguir la seva maduresa i formar-se, sense organitzar-se en el marc de la nació, sense ser nacional.

Quan en el Manifest Comunista  es diu que els obrers no tenen Pàtria, és perquè aquesta els ha estat arrabassada per la burgesia per a defensar els seus interessos de classe, la qual cosa no vol dir que no la puguin recuperar quan els treballadors accedeixin al poder. L’Estat, fruit dels antagonismes de classe, esdevé l’Estat de la classe econòmicament dominant,que esdevé alhora la classe políticament hegemònica, controlant els mitjans de repressió i explotació de la classe oprimida. El socialisme que mena a l’abolició de les classes implica l’extinció de l’Estat, que serà substituït per l’associació lliure de productors.

La tàctica de la lluita de classe del proletariat.

 Al llarg de la seva vida K. Marx dedicà un notable esforç a la  reflexió sobre problemes tàctics de la lluita de classes, dissenyà la tàctica del proletariat d’acord amb la seva concepció materialista i dialèctica del món. La defensa del seu salari enfront del patró, uneix els treballadors en una idea de resistència, de coalició, que adquieix un caràcter polític,  i esdevé una guerra civil entre els dos sectors enfrontats.

Friedrich Engels  

K.Marx i F.Engels, inseparables companys de lluita i de reflexió teòrica, en la seva nombrosa producció bibliogràfica, demostren la importància del marxisme com a element d’anàlisi i de guia per al moviment obrer contemporani, centraren la seva crítica en la proietat privada dels mitjans de producció i la irracionalitat econòmica del capitalisme, amb les seves crisis cícliques. Ells van despertatr la consciència de la classe obrera, van substituir l’explicació teocràtica i màgica del món, per una interpretació científica. Definiren que el desenvolupament de les forces productives estableix les relacions socials, que es basen en la propietat privada que es concentra en mans d’una minoria oligàrquica.

F.Engels es va traslladar el 1842 a Manchester, centre de la indústria tèxtil britànica, com a resultat de les seves observacions i estudis va publicar el 1845 el llibre, la situació de la classe obrera a Anglaterra, on fa una acurada descripció de la situació d’explotació i misèria econòmica del moviment obrer. De 1845 a 1847 F.Engels va viure a París i Brusel·les, on alternà els seus estudis, amb l’activitat política entre els obrers alemanys d’aquesta darrera ciutat. El 1870 F.Engels es traslladà a Londres, on coincidí amb K.Marx fins  a la mort d’aquest el 1883. Com a resultat dels seu treball conjunt van redactar El Capital, dels tres volums, el primer fou escrit per K.Marx, els dos següents, 1885 i 1894 per F.Engels, no tingué temps d’enllestir el quart volum.

Valguin aquestes ratlles com a homenatge al 150è aniversari del naixement de VI.Lenin,artífex de la revolució bolxevic que enderrocà la teocràcia tsarista,i situà els obrers a la direcció de l’Estat.

El febrer del 1983, les edicions del PSAN Lluita, de Sant Boi de Llobregat, editaren el llibre Marx per Lenin, una traducció de l’alemany al català feta per Jordi Moners, amb una introducció del Grup d’Estudis Marxistes. El text conté una nodrida bibliografia general sobre el tema,una bibliografia en català i unes notes  aclaridores del text.  

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid