La repressió contra el FAC va començar quan, per casualitat, la Guàrdia Civil va trobar en un escorcoll sis sacs d’explosius (216 quilos de dinamita i 400 metres de cordó detonant). Per aquest motiu, Josep Pascal va fugir i es va refugiar a la Catalunya del Nord. El 28 de febrer de 1973 va ser jutjat en rebel·lia pel Tribunal de Orden Público i va ser condemnat a quatre anys de presó per associació il·lícita i a catorze anys per tinença il·lícita d’explosius.
La segona caiguda del grup va tenir lloc el 29 de maig de 1972, quan la policia va detenir dos membres del FAC: Carles Garcia Soler i Ramon Llorca López. A més, també van se detinguts Josep Planxart, Josep Rafael i Carreres, Lluís Torner, Josep Calduch, Jordi Castellà, Josep Almeda i Manuel Cruells.
Arran d’aquestes detencions, el Front Nacional de Catalunya participa activament en les mobilitzacions de solidaritat que es produeixen.
A causa de la notícia de les detencions, van poder escapar Josep Maria Garcia Soler (germà del primer detingut i també militant del FAC), Alfons Cervera, Josep Digon, Estanislau Solà, Jordi Soriano i Elisenda Romeu. Tots els detinguts van ser jutjats en un consell de guerra que es va fer el 25 de setembre de 1972.
El FAC va tornar a aparèixer a la premsa el novembre del 1976, quan van ser trobats vuitanta-set cartutxos de dinamita i cinc rotlles de cordó detonant.
Als detinguts sel’s acusava de les següents accions:
-El 16 d'octubre de 1970, explosió d'un artefacte a les oficines de Ràdio Nacional i Televisió Espanyola al passeig de Gràcia núm. 1 de Barcelona.
-El 3 de març de 1971, atemptat a l'estació de ferrocarril de la població costanera de Castelldefels.
-El 7 de març, un atemptat a l'oficina de recaptació d'impostos de la Sagrera (Barcelona), que ocasionà Ia mort del Guàrdia Civil de servei, Dionisio Medina Serrano.
-El 3 de juny, atemptat contra els estudis de Televisió Espanyola de Miramar.
-El 6 de juny, atemptat contra un transformador elèctric al carrer Güell de Barcelona.
-El 12 de juny, un atemptat a l'edifici dels jutjats municipals de Barcelona.
-El 18 de juliol, tres atemptats a les sortides ferroviàries de Barcelona.
-El 23 d'octubre, atemptat contra un xalet al carrer Sant Joan Baptista, i tres atemptats contra locals del Movimiento al carrer Madonell, tots dos de Barcelona.
-En el decurs del mateix any, atemptat contra Ia caserna de Ia Guàrdia Civil a Sants (Barcelona), i a Ia delegació d'lnformació i Turisme.
-El 28 de febrer de 1972, atemptat contra els tallers de La Vanguardia Española, i contra els edificis de les oficines del Movimiento dels districtes VII i IX de la ciutat de Barcelona.
-El 29 de febrer, dos atemptats contra el Banco de Madrid, i a la <>.
-L'1 de març, atemptat al Jutjat d'Instrucció núm. 1 i a la Magistratura del Treball.
-El 2 de març, atemptat contra els pavellons militars de la caserna d'artilleria a Sant Andreu, i un altre al carrer Pujades de Barcelona.
-El dia 3 de març, un a un transformador de la font lluminosa de Montjuïc, i un altre al Palau de Congressos de la Fira de Mostres de Barcelona.
-El dia 4, explosió a les vies del metro de la plaça de Catalunya de Barcelona.
-I, per últim, el 18 de maig, l'atemptat contra el monument franquista “a los Caídos” de Barcelona.
A més, la nota de la policia afegia que a dos dipòsits escorcollats, a Centelles i a Begues, s'hi havien trobat 216 kg. de dinamita, 200 metres de corda inflamable, 95 cartutxos de gelamonita 1 A, 20 kg. de goma-2, un explosor elèctric a distància i 700 detonadors.
La policia espanyola ja els feia responsables d’aquestes accions a tots aquest detinguts, degut a les seves declaracions, arrencades a base de tortures. Molts dels detinguts van presentar denúncies per mals tractes.
A tots els detinguts se'ls hi fa un consell de guerra, que se celebra el 25 de setembre de 1972. Defensa en Ramon Llorca el senyor Marc Palmés i Girá, i a en Carles Garcia el Sr. Feliu. El fiscal demanava un total de 205 anys de presó per a Ramon Llorca i 180 anys per a Carles Garcia.
La sentència final fou: 30 anys de presó per a Ramon Llorca i 20 anys per a Carles Garcia.
Anys més tard, el 3 de març de 1977, la “Jefatura Superior de Policía de Barcelona” va anunciar la detenció de: Joan López Camacho, Lluís Guijarro Guerrero, ambdós per segona vegada, Francesc Romero i Rivera, Jordi Company i Querol, Jordi Delgado i Vives, Marta Bonet i Farran, Joan Contreras i Cruz, Anna Maria Viana i Ondiviela, Elisenda Cubells i Sacristà i Francesc Vàzquez i Morilla.
