Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1967: Naixement el Front d’Alliberament de Catalunya (FAC)

Article sobre el naixement del FAC i Josep Maria Batista i Roca publicat al www.memorianacional.cat amb el títol "1967. Apareix el Front d’Alliberament de Catalunya"

24/04/2020 Memòria històrica
A partir d’un encàrrec que Josep Maria Batista i Roca va fer a uns joves catalans l’any 1967, i després d’un any de buscar persones responsables i compromeses, s’organitzaren uns grups que van fer accions sense reivindicar-les fins a l’any 1971. A partir d’aquesta data el nom utilitzat va ser el de FAC, conegut tant per Front d’Alliberament de Catalunya com per Front d’Alliberament Català.

La repressió contra el FAC va començar quan, per casualitat, la Guàrdia Civil va trobar en un escorcoll sis sacs d’explosius (216 quilos de dinamita i 400 metres de cordó detonant). Per aquest motiu, Josep Pascal va fugir i es va refugiar a la Catalunya del Nord. El 28 de febrer de 1973 va ser jutjat en rebel·lia pel Tribunal de Orden Público i va ser condemnat a quatre anys de presó per associació il·lícita i a catorze anys per tinença il·lícita d’explosius.

La segona caiguda del grup va tenir lloc el 29 de maig de 1972, quan la policia va detenir dos membres del FAC: Carles Garcia Soler i Ramon Llorca López. A més, també van se detinguts Josep Planxart, Josep Rafael i Carreres, Lluís Torner, Josep Calduch, Jordi Castellà, Josep Almeda i Manuel Cruells.

Arran d’aquestes detencions, el Front Nacional de Catalunya participa activament en les mobilitzacions de solidaritat que es produeixen.

A causa de la notícia de les detencions, van poder escapar Josep Maria Garcia Soler (germà del primer detingut i també militant del FAC), Alfons Cervera, Josep Digon, Estanislau Solà, Jordi Soriano i Elisenda Romeu. Tots els detinguts van ser jutjats en un consell de guerra que es va fer el 25 de setembre de 1972.

El FAC va tornar a aparèixer a la premsa el novembre del 1976, quan van ser trobats vuitanta-set cartutxos de dinamita i cinc rotlles de cordó detonant.

 

Als detinguts sel’s acusava de les següents accions:

-El 16 d'octubre de 1970, explosió d'un artefacte a les oficines de Ràdio Nacional i Televisió Espanyola al passeig de Gràcia núm. 1 de Barcelona.

-El 3 de març de 1971, atemptat a l'estació de ferrocarril de la població costanera de Castelldefels.

-El 7 de març, un atemptat a l'oficina de recaptació d'impostos de la Sagrera (Barcelona), que ocasionà Ia mort del Guàrdia Civil de servei, Dionisio Medina Serrano.

-El 3 de juny, atemptat contra els estudis de Televisió Espanyola de Miramar.

-El 6 de juny, atemptat contra un transformador elèctric al carrer Güell de Barcelona.

-El 12 de juny, un atemptat a l'edifici dels jutjats municipals de Barcelona.

-El 18 de juliol, tres atemptats a les sortides ferroviàries de Barcelona.

-El 23 d'octubre, atemptat contra un xalet al carrer Sant Joan Baptista, i tres atemptats contra locals del Movimiento al carrer Madonell, tots dos de Barcelona.

-En el decurs del mateix any, atemptat contra Ia caserna de Ia Guàrdia Civil a Sants (Barcelona), i a Ia delegació d'lnformació i Turisme.

-El 28 de febrer de 1972, atemptat contra els tallers de La Vanguardia Española, i contra els edificis de les oficines del Movimiento dels districtes VII i IX de la ciutat de Barcelona.

-El 29 de febrer, dos atemptats contra el Banco de Madrid, i a la <>.

-L'1 de març, atemptat al Jutjat d'Instrucció núm. 1 i a la Magistratura del Treball.

-El 2 de març, atemptat contra els pavellons militars de la caserna d'artilleria a Sant Andreu, i un altre al carrer Pujades de Barcelona.

-El dia 3 de març, un a un transformador de la font lluminosa de Montjuïc, i un altre al Palau de Congressos de la Fira de Mostres de Barcelona.

-El dia 4, explosió a les vies del metro de la plaça de Catalunya de Barcelona.

-I, per últim, el 18 de maig, l'atemptat contra el monument franquista “a los Caídos” de Barcelona.

A més, la nota de la policia afegia que a dos dipòsits escorcollats, a Centelles i a Begues, s'hi havien trobat 216 kg. de dinamita, 200 metres de corda inflamable, 95 cartutxos de gelamonita 1 A, 20 kg. de goma-2, un explosor elèctric a distància i 700 detonadors.

La policia espanyola ja els feia responsables d’aquestes accions a tots aquest detinguts, degut a les seves declaracions, arrencades a base de tortures. Molts dels detinguts van presentar denúncies per mals tractes.

A tots els detinguts se'ls hi fa un consell de guerra, que se celebra el 25 de setembre de 1972. Defensa en Ramon Llorca el senyor Marc Palmés i Girá, i a en Carles Garcia el Sr. Feliu. El fiscal demanava un total de 205 anys de presó per a Ramon Llorca i 180 anys per a Carles Garcia.

La sentència final fou: 30 anys de presó per a Ramon Llorca i 20 anys per a Carles Garcia.

Anys més tard, el 3 de març de 1977, la “Jefatura Superior de Policía de Barcelona” va anunciar la detenció de: Joan López Camacho, Lluís Guijarro Guerrero, ambdós per segona vegada, Francesc Romero i Rivera, Jordi Company i Querol, Jordi Delgado i Vives, Marta Bonet i Farran, Joan Contreras i Cruz, Anna Maria Viana i Ondiviela, Elisenda Cubells i Sacristà i Francesc Vàzquez i Morilla.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid