L'any 1962, després de l’aplicació del “Plan de Estabilización Económica” del 1959, que acabà amb el període de l’autarquia econòmica. S’inicià un període de bonança econòmica,la resposta contra la dictadura, però, s’estén no només dins del moviment obrer, sinó, també en l’àmbit universitari, sectors de classes mitjanes i professions liberals.
El mes de febrer la vaga minera a Astúries; el mes d’abril es funda edicions 62; el mes següent esclat vaguístic a Barcelona, Sabadell, Terrassa, Mataró, Cornellà, El Prat, Sallent, Súria; el setembre vaga a la Siemens de Cornellà.
És dins aquest context polític que el 24 d’octubre del 1962, la Joventut Nacionalista Catalana, de fet són els militants del Front Nacional de Catalunya (FNC), pinten amb pintura negra a la paret de la Catedral de Barcelona, sota el nom del líder de la Falange Española, José Antonio Primo de Rivera, els noms de, Companys, Peiró, Carrasco.
Una acció de recuperació de la memòria històrica 50 anys abans que aquest tema hagués esdevingut element de debat, però sobretot de dignificació dels nostres polítics del període de la Dictadura de M. Primo de Rivera (1923-1930) i de la Generalitat Republicana, assassinats pel feixisme. Alhora que es feia aquesta acció al carrer, es va enviar una carta al Bisbe de Barcelona, Modrego Casáus, on es feien unes consideracions sobre el posicionament de l’Església al costat de la Dictadura. A la carta hi podem llegir: El nostre acte no té altre abast que el de recordar-vos que és urgent de liquidar l’esperit de la guerra civil i de discriminació que palesa el fet de recordar les víctimes d’un sol dels bàndols. I sobretot és urgent que aquest esperit no es manifesti de manera permanent i ostensible a les parets dels temples catòlics. L’acció duta a terme constitueix una invitació a la reflexió. Tothom desitja veure l’Església apartada de qualsevol actitud bel·ligerant i adoptant la conciliadora que li escau, creiem nosaltres, al seu ministeri. Ens convé a tots i,en primer lloc a la mateixa Església.
A la carta hi ha les minibiografies dels polítics que incorporaren els seus noms a la paret de la Catedral, això va permetre als nascuts després de l’ocupació del 1939 descobrir l’existència d’una política nacional durant la Generalitat Republicana, en uns moments de nacionalcatolicisme i pensament únic, al servei de les estructures feixistes de l’Estat. Una còpia d’aquesta carta fou lliurada als Arquebisbes de Tarragona, Toledo, Milà, al Secretari d’Estat del Vaticà i Anselm Maria Albareda.
Ens ha semblat interessant recuperar ara aquest document,quan aquest 24 de juliol farà 75 anys de l’assassinat del sindicalista revolucionari Joan Peiró i sis llibertaris més al Camp de Tir de Paterna ( País Valencià).
Vull donar les gràcies a l’amic Robert Surroca, que del seu arxiu, m’ha facilitat el document que m’ha permès de redactar l’article.
