Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Els silencis del pare
21/04/2017 Agustí Barrera
Agustí Barrera, exmilitant del FNC i vetarà independentista, autor de diversos treballs sobre el moviment independentista Agustí Barrera, exmilitant del FNC i vetarà independentista, autor de diversos treballs sobre el moviment independentista

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador, veterà independentista i militant de CUP d'Arenys de Munt

Recordo els ulls del meu pare, fets del silenci del rebel vençut, però no pas derrotat, immersos en el blau-gris de l’oceà del seu mutisme eloqüent, que cridava en la solitud de l’home incomprès. Els ulls del rojo-separatista, del militant d’Estat Català perillós pel seu poble, denunciat pels seus veïns, apallissat, vexat i humiliat a la Comissaria de Via  Laietana, depurat i expulsat de la feina, i tot pel  greu delicte d’estimar la Terra. Recordo el seu silenci eixordador, de quan anàvem a pescar i  parlava amb els núvols i el mar, els que millor l’entenien. M’explicava  quan el van enviar a l’Àfrica a matar moros, i com es va fer amic d’aquells berbers seguidors d’Abd el - Krim que, com ell, també volien la independència del seu poble. Jo poc entenia per la meva edat, però la passió que posava en el relat em transportava a la terra dels camells, dromedaris i a la felicitat dels harems i sentia damunt la pell la carícia del Sol del desert i el tacte de la sorra a les meves sandàlies.

En aquella casa dels dos terrats on vaig néixer, jugava al pati amb el meu cavall de cartró, resseguia el camí de les formigues, donava menjar a la tortuga i mirava aquell cel que tenia el color dels ulls del meu pare. Ell acostumava a asseure’s en una cadira de vímet mentre fumava en silenci, l’espiral de fum s’enlairava, i mirava com creixien les plantes i el gat que reposava damunt les rajoles del pati.

Diuen que l’amor està fet de silencis, d’aquella mirada de complicitat o desig que fa que l’entesa amb l’altre sigui total, com aquella vegada amb la desconeguda del tren, que es va fondre enmig dels xiulets del vapor i la boira sutjosa del fum del carbó.

Estimo el silenci dels records que em parlen a crits, revisc les dones que he estimat, i ara, en el silenci feixuc de la vellesa, les seves paraules i moviments em semblen, passats pel sedàs del temps, més sonors. I així, el passat em permet de viure un present de sorolls massa estridents, sense sentit, perquè preveig com tots els vells un futur no excessivament llarg, que al final serà d’un silenci de pau total, en un cementiri de nínxols blancs, des d’on pugui veure el blau del mar com el dels ulls del meu pare.

Valora
Rànquings
  1. Suspès un concert d'una banda militar al Castell de Calonge per una protesta independentista i la pluja
  2. La CUP reclama la incoació d'expedients per a determinar i sancionar els responsables de les irregularitats denunciades a l'empresa comarcal de residus NORA SA
  3. SIXENA: el 155, encara
  4. Recorden que l'obra de teatre on es ridiculitza el català va representar-se a l'antiga presó model de Barcelona on centenars de catalanistes i independentistes van complir condemna
  5. El català, llengua nacional dels Països Catalans
  6. XLVI Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques
  7. Reflexions sobre el Codi de Conducta i Bon Govern de l’Ajuntament del Vendrell davant l’afer de les factures del PSC
  8. Ens prenen la terra, ens prenen la vida
  9. La revolta popular a Vic aconsegueix celebrar una festa del poble i per al poble, sense bisbes ni fatxes
  10. Què es podria fer amb els 3.200 milions de l’aeroport? Manel Riu ho analitza a Crític
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid