Fa un parell de dies el Diari d’Andorra informava que “La representació legal d’un grup de militars, policies i guàrdies civils espanyols que ha presentat una demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans contra Espanya perquè s’elimini el límit imposat a les seves pensions des de fa 33 anys han decidit recusar el jutge andorrà Pere Pastor, que ha estat el magistrat encarregat de resoldre aquesta qüestió. L’argument legal, de ser admès, posaria en dubte la sobirania del Principat, ja que l’advocat que porta la causa dels militars, Fernando Osuna, al·lega el fet que és il·legal que un jutge d’un Estat resolgui demandes del seu propi Estat.”. És a dir que l’advocat dels policies (i les militars i guàrdies civils) espanyols considera que el jutge Pere Pastor és espanyol tot i que és un jutge andorrà membre del TEDH a proposta d’Andorra, (no d’Espanya).
La recusació sembla “una venjança” contra el jutge Pere Pastor Vilanova perquè fa uns mesos el Tribunal d’Estrasburg va condemnar l’Estat espanyol per no investigar una denúncia de tortures a un independentista basc detingut per la Guardia Civil. El maig de l’any passat Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) va tornar a condemnar Espanya per no investigar suficientment les denúncies de tortures. En aquest cas, el tribunal va concloure per unanimitat que la denúncia de tortures realitzada per Xabier Beortegui Martínez després de ser detingut per la Guàrdia Civil a 2011 no va ser prou investigada. Com no hi va haver una investigació del cas, els jutges no es va poder pronunciar sobre si realment es van produir aquestes tortures tot i que el tribunal va imposar al Regne d’Espanya el pagament de 20.000 euros a l'afectat. El tribunal, en la seva resolució judicial, reclamava a Espanya que millori la qualitat de les investigacions dels metges forenses que atenen les persones arrestades en règim d'incomunicació i que elabori un codi clar de conducta per als agents policials per supervisar un tracte correcte en aquestes situacions de detenció. Aquestes són les recomanacions que realitza des de fa anys el Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT) i la sentència recorda les anteriors sentències similars que condemnaven l’Estat espanyol per no investigar tortures. La primera sentència d'aquest tipus va ser el 2004 que es dictar un any després del judici del 2003 al TEDH en relació als independentistes catalans detinguts i torturats durant l’Operació Garzón de 1992 .
Acollint-se a l'article tercer del Conveni Europeu de Drets Humans, Xabier Beortegui va portar el seu cas de tortures fins al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. La sala que va analitzar la denúncia i va emetre el veredicte estava composta per: Helena Jäderblom (Suècia), presidenta, Luis López Guerra (Espanya), Helen Keller (Suïssa), Johannes Silvis (Països Baixos), Branko Lubarda (Sèrbia), Alena Poláčková (Eslovàquia) i Pere Pastor Vilanova (Andorra). Sembla que alguns membres de la policia espanyola no han oblidat aquesta sentència de fa uns mesos i possiblement aquest és un dels motius de la recusació que ara han presentat contra el jutge andorrà.
