Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Franquisme
Manifest on es rebutja la participació de Garzón a l’Acte d’homenatge a les víctimes del bombardeig de Xàtiva

Es considera que Garzón no és una persona gens idònia per participar en aquest homenatge i es remarca que des del seu despatx de l’Audiència nacional, el juliol de 1992 va dirigir una operació contra l’independentisme català

02/02/2017 Drets i Llibertats

Diversos col·lectius, organitzacions i persones a títol personal impulsen un manifest sota el lema "Baltasar Garzón, encobridor de la tortura" on es rebutja la participació de Baltasar Garzón en l’Acte d’homenatge a les víctimes del bombardeig de Xàtiva en la guerra civil.

L'escrit també demana a l’organització de l’acte que li retiri  la invitació  a participar a l’acte on cada any, Xàtiva recorda la barbàrie franquista i els abusos de la repressió.

El manifest considera que Garzón no és una persona gens idònia per participar en aquest homenatge. Recorda que la repressió franquista era política i era ideològica. Es detenia, es torturava i s’afusellava les persones per les seues idees polítiques.

Apunta que Baltasar Garzón ha estat un jutge que s’ha caracteritzat durant la seua trajectòria professional per la intervenció en processos molt mediàtics, alguns d’ells molt polèmics, i tenyits d’una persecució més aviat política que jurídica. Entre d’altres, aquest personatge, des del seu despatx de l’Audiència nacional, el juliol de 1992 va dirigir una operació contra l’independentisme català, ordenant la detenció de més de seixanta persones arreu dels Països Catalans (València, Alginet, Monòver, Benicarló, Barcelona, Mataró, Manresa i Palamós) a qui els aplicava la llei antiterrorista acusant-los de pertànyer a Terra Lliure. La majoria de detinguts foren torturats a les casernes de la Guardia Civil i denunciaren davant el, llavors, jutge Garzón haver signat les declaracions policials sota tortura, sense que per part d’aquest es fes res per investigar les tortures denunciades. En aquesta operació a més, es varen registrar seus d’organitzacions polítiques com el Moviment de Defensa de la Terra, o les de mitjans de comunicació, com la del setmanari El Temps. A banda d’aquest cas i casos similars que afectaren a detinguts per suposada pertinença a ETA, el sr. Garzón fou famós també per tancar mitjans de comunicació: el 1998 Egin i el 2003 Ardi Beltza, dos publicacions que, posteriorment, les respectives sentències van considerar que desenvolupaven una activitat legal."

Valora
Rànquings
  1. Zeroport anuncia el recorregut de la manifestació contra l’ampliació de l’aeroport del Prat
  2. La ILP per garantir el caràcter públic de la sanitat arribarà al Parlament el 19 d’octubre
  3. Hi som. Pengem l’estelada al balcó!
  4. Risc més esforç és igual a riquesa?
  5. El Sindicat de Llogateres obre el curs davant un bloc amenaçat per l’especulació
  6. Es reprenen les concentracions davant de la comissaria de Via Laietana 43
  7. El Museu d’Història de Catalunya recupera els grans concerts de la Transició
  8. Lluc Salellas: “la unitat popular ha de començar al carrer, es construeix des de baix, que és d’on poden sorgir els continguts i les propostes realment transformadores i revolucionàries que necessita el poble”
  9. La Marxa Macià recorrerà el camí de Prats de Molló a Olot cent anys després
  10. Carme Travesset recorda Blanca Serra al Fossar de les Moreres
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid