Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
No s’acaba el món, si el procés fracassa
05/12/2016 Adam Majó

Per Adam Majó Garriga, militant de la CUP

 Pot ser que la CUP i Junts pel Sí no es posin d’acord en això dels pressupostos, que, sense números aprovats, en Puigdemont opti per convocar eleccions i desconvocar el referèndum i que el nou parlament sorgit d’aquestes eleccions no sigui partidari d’exercir l’autodeterminació ni a curt ni a mig termini.  També és possible que alguna d’aquestes propostes de fraternitat i diàleg que surten per la tele es concreti una mica i que una part de l’independentisme prefereixi -enmig d’aplaudiments i visques de Periódicos i Vanguardias- aturar el procés, ajornar sine die el referèndum i asseure’s a parlar d’allò de l’encaix. Fins i tot podria ser que es fes el referèndum però no amb la determinació i els mitjans necessaris i que s’acabés convertint en un 9N bis però en format ensopit i sense conseqüències polítiques. El procés, en definitiva, podria no acabar amb la independència, podria perfectament  anar-se’n en orris. Si això passa, però, la primavera tornarà a  substituir l’hivern i el món, no patiu, no s’acabarà.

De fet, que tot això quedi en res també tindrà una pila d’avantatges. Podrem, per exemple, recuperar els Barça-Madrid com a veritable clímax de la confrontació catalano-espanyola, des de fa uns anys superats per les manis massives a favor de la independència. Els partits de futbol tornaran a ser la sublimació perfecte i gairebé incruenta de les guerra que haurem perdut de la  forma menys èpica possible, per incompareixença.  Si deixem enrere el procés, el PDECAT i la CUP podran estalviar-se el mal tràngol d’haver de sortir, de tant en tant , en la mateixa foto. Podrem anar pel món sense que ningú ens pregunti què coi hi passa a Catalunya, senzillament perquè aquí no hi passarà res i ningú es recordarà que existim.  I dedicarem les nostres energies polítiques (els que en tinguin) a causes més modestes però, precisament per això, amb possibilitats d’aconseguir petites victòries. Podrem seguir protestant pel mal servei de rodalies i celebrar com una triomf cada vegada que un ministre anuncïi un pla d’inversions que no tindrà intenció d’executar. Podrem fer campanyes estupendes per defensar-nos dels nous atacs contra el què és normal a tot arreu (l’escola en la llengua del país) però només aquí en diem immersió lingüística; podrem fer vagues generals divertidíssimes contra les noves reformes laborals aprovades on s’aproven les coses realment importants, al “Consejo de ministros”; i podrem seguir enviant als nostres homes i dones més valents i agosarats a negociar un o’5% en el topall de dèficit autonòmic.

Quan el procés ja sigui història podrem tornar a reivindicar la independència dels Països Catalans, sencers i d’una sola vegada, perquè sabrem que, total, el no ja el tenim. Alhora esperarem resignadament que algun nou líder espanyol ens prometi que modernitzarà una mica el Regne i que ens el farà una mica més respirable. I un dia, qualsevol dia,  sortirà una fantàstica enquesta  que dirà que eI nivell de comprensió i coneixement del català es manté alt però que l’ús habitual registre una davallada sostinguda i que en àmbits urbans comença a ser obertament minoritari. Però no s’acabarà el món. I vindrà el mundial i amb contenció anirem amb Espanya perquè, al capdavall, hi juguen un parell de nanos d’aquí.

 Insisteixo, si el procés fracassa no s’acabarà el món. El món no.

Valora
Rànquings
  1. Parla Adelais de Pedrolo: "...sempre va reivindicar la independència dels Països Catalans, que sempre va escriure en català..."
  2. Qui va fer possible i qui va barrar l’alto el foc d’ETA a Catalunya?
  3. Es publica "Del FAC a la reunió de Perpinyà", testimoni de la militància de Carles García Solé
  4. La CUP viatja a Escòcia amb la voluntat de sincronitzar les agendes independentistes
  5. Guanyem Girona alerta sobre la situació precària dels serveis per a infants i adolescents
  6. Es commemora el centenari de la creació d'Estat Català: "el primer partit polític independentista a Catalunya"
  7. Clam popular al País Valencià per un finançament just
  8. El Col·lectiu "Guilleries" dels Mossos denuncien el "patètic sainet de rendició autonomista"
  9. Mobilització multitudinària per la independència a Bilbo
  10. -Digueu-li al Professor Bacteri que s'hi posi...
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid