Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Morelly: una vindicació set-centista del comunisme des de la llei natural
26/10/2015 Dídac López
Dídac López, membre de la CUP d'Esplugues de Llobregat Dídac López, membre de la CUP d'Esplugues de Llobregat

Per Dídac López, membre de la CUP d’Esplugues de Llobregat

Engels i Lenin, en particular, formularen la idea de les tres arrels del "socialisme científic", en l'economia política anglesa, la filosofia dialèctica alemanya i el socialisme utòpic francès. I en parlar de socialisme utòpic ens venen com a fundadors noms com el del comte de Saint-Simon (1760-1825) o el de Charles Fourier (1772-1837). Al capdavall, ells ja veien quines eren les característiques que prenia la societat "post-feudal", estimulada per les revolucions en la tecnologia i en les relacions socials. Però, òbviament, de formulacions socialistes, en el sentit més ample del terme, en trobem en generacions anteriors i en èpoques ben pretèrites. Un parell de generacions abans de Saint-Simon o de Fourier trobem la figura força enigmàtica d'Étienne-Gabriel Morelly, que és el nom de l'autor del volum titular "Code de la nature o le véritable esprit de ses loix", publicat en 1755 (http://www.taieb.net/auteurs/Morelly/Code.html).

Durant molt de temps hom suposà que "Morelly" no era més que pseudònim de Denis Diderot (1713-1784), o potser més aviat un heterònim, per tal d'explicar així les discrepàncies entre l'obra "pròpia" de Diderot i l'adscrita a Morelly. Abans del "Code de la nature", amb Morelly com a autor, s'havien publicat ja diverses obres ("Essai sur le coeur humain ou Principes naturels de l'éducation", 1743; "Physique de la beauté ou Pouvoir naturel de ses charmes", 1748; "Naufrage des isles flottantes, ou Basiliade du célèbre Pilpai", 1753). Però sembla que realment Étienne-Gabriel Morelly va existir i va ser l'autor d'aquests llibres. Guy Antonetti, en 1983, en va reconstruir les dades biogràfiques bàsiques, com ara el naixement, a Vitry-le-François (Champagne), el 1717, i una data aproximada de mort devers el 1782. Nicolas Wagner, en 1978, el considerava el "méconnu des Lumières". És realment una figura ben secundària en aquest moviment, tan sols reivindicada, i no pas gaire, ja entrat el segle XX. A través del "Codi de la natura", Morelly és considerat un precursor del comunisme. En efecte, Morelly parla de "les tres lleis fonamentals i sagrades que tallarien d'arrel els vicis i mals de la societat": 1) res dins la societat pertanyerà singularment ni en propietat a cap persones, més que les coses de les quals en fa un ús real, sigui per les seves necessitats, plaers o treball quotidià; 2) tot ciutadà serà home públic sustentat, mantingut i ocupat a expenses del Públic; 3) tot ciutadà contribuirà per la seva banda a la utilitat púbica segons les seves forces, talents i edat.

El nom de "Codi de la natura" per a la proposta de Morelly ens l'explica ja en el prefaci. És a través de les "més belles lliçons de la natura" que podem abandonar els prejudicis que ens han inculcat "la moral i la política vulgar". Llavors és quan serem capaços de percebre la font i l'origen de tots els mals, és a dir la propietat privada.

La primera part del volum constitueix una crítica dels principis generals de la política i de la moral. Ho fa des del racionalisme i l'antidogmatisme. La "Moral vulgar", ens diu Morelly, és plena de "prejudicis", de "milions de proposicions que passen per certes, i amb les quals hom argumenta eternament". Morelly reconeix els intents que filòsofs com Bacon, Hobbes, Locke, Pope o Montesquieu, han realitzat per superar les imperfeccions de la moral. Davant dels postulats que es fonamenten en la maldat innata de l'ésser humà, Morelly proposa "trobar una situació en la qual sigui gairebé impossible que l'home torni depravat o, si més no, que sigui el menys malvat possible". Els fonaments d'una sociabilitat en aquest sentit serien: 1) "unitat indivisible de fons de patrimoni, i ús de comú de les seves produccions"; 2) "abundància i diversitat de produccions, de manera que siguin més esteses que les nostres necessitats, però no prou com perquè en puguem recullir sense treball". Com en altres obres anteriors, Morelly remarca la importància de l'educació.

La segona part s'adreça als defectes particulars de la política i comença amb una exposició de l'estat natural de les "nacions salvatges". Un punt important a rebatre a la "política vulgar" és la suposada tendència dels homes "a l'ociositat i a la peresa". Morelly inverteix els termes, i considera és justament aquesta inclinació cap al repòs (cap a l'assoliment del benestar) la que consisteix el principi de tota activitat humana. La veritable causa de la persesa cal trobar-la "en les institucions arbitràries que pretenen fixar, tan sols per alguns homes, un estat permanent de repòs que hom denomina 'prosperitat, fortuna', i deixar als altres el treball i la pena", ja que mentre els "afortunats" cauen veritablement en l'ociositat, els altres, la majoria de la població, desenvolupen un disgust i aversió envers uns deures forçats. Morelly segueix amb una crítica dels principis del dret civil i del dret de gents, així com de la religió i del monaquisme. No obstant, Morelly fa una defensa del "veritable esperit del Cristianisme, comunitat de bens de la Natura, reciprocitat de socors, igualtat de condició". Conclou amb un atac a l'Estat vigent, convertit en un instrument "que sacrifica l'interès de la multitud a l'interès d'un de sol".

La tercera part encara la qüestió del mal. Per Morelly el mal és relatiu, manera amb la qual hom pot sostindre que la Divinitat és, abans de res, Benefactora.

Pròpiament, el codi de la natura apareix en la quarta part del llibre, desgranat en forma de lleis: 1) lleis fonamentals i sagrades; 2) lleis distributives o econòmiques; 3) lleis agràries; 4) lleis d'habitatge; 5) lleis de policia; 6) lleis sumptuàries; 7) lleis de la forma de govern; 8) lleis de l'administració del govern; 9) lleis conjugals; 10) lleis d'educació; 11) lleis d'estudis; 12) lleis penals.

En aquest apèndix legal, Morelly preveu una Nació estructura, de baix a dalt, en famílies, tribus, ciutats i, si escau, províncies. Aquesta estructuració permet decidir en diferents nivells la distribució de tasques professionals. És cada ciutat la que regula les seves activitats agràries, mentre que cada tribu regula la distribució d'habitatges. Per superar l'oposició entre camp i ciutat, Morelly proposa que, abans d'especialitzar-se en cap ofici, hom faci abans tasques agrícoles. En general, l'esquema és força patriarcal: és al pare a qui correspon la posició de "cap de família", base de l'estructuració política. En les lleis de matrimoni, és l'home qui sol•licita la dona, i a ella no li correspon més que refusar-lo o acceptar-lo. En d'altres parts del codi, però, no hi ha explícitament una diferenciació de sexes.

En qualsevol cas, Morelly ofereix una crítica implacable a diverses vulgaritats que, encara avui, un quart de mil•lenni després, ens volen passar per grans descobertes o innovacions filosòfico-polítiques. El seu esquema és, però, utòpic, car no discuteix quin és el subjecte i quines són les maneres per implantar a cada nació aquest Codi de la Natura.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid