Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
català a l'escola
El rebuig al decret de Llengües s'escampa arreu de les Illes

En els darrers dies, el Consell Escolar de Menorca ha instat  el Govern a derogar el TIL i les mocions en contra de decret arriben a Eivissa

08/07/2013 Res-pública

El Consell Escolar de Menorca va aprovar la setmana passada una resolució per instar a la Conselleria d'Educació a derogar el Decret de Tractament Integral de Llegües (TIL). L'organisme educatiu, en el qual s'hi troben representats els diversos sectors, també insta el Govern Bauzá a treballar "en el desplegament de polítiques que, des del realisme i el consens, facin possible i efectiva la consecució de l'objectiu de millorar la competència lingüística en anglès", segons informa dBalears

El document aprovat pel Consell Escolar, a instància de la FAPA, considera que la implantació del TIL tindrà efectes molt "negatius". En primer lloc, considera que es "banalitza l'aprenentatge de l'anglès", ja que el nivell B2 que s'exigeix al professorat "és absolutament insuficient per fer una classe de qualitat". A més, consideren que la manca de comprensió de l'idioma pot entorpir les classes i l'adequada compressió dels infants.

En segon lloc, el document considera que l'objectiu d'incrementar la competència dels alumnes en anglès "no depèn de més normes, sinó de més recursos, necessaris per formar els professors i per dotar els centres de les condicions organitzatives que facin possible la posada en marxa d'un pla d'aquestes característiques".

En aquest sentit, els representants del Consell Escolar consideren que el TIL "és fruit de la improvisació" i ha obligat als centres "a fer de pressa i corrent" el projecte lingüístic, "sense el temps mínim necessari per debatre-ho de forma seriosa entre el professorat i amb les famílies".

Finalment, segons el Consell Escolar, el decret "disminueix la presència de la llengua pròpia de les Illes Balears" i es troba mancat dels "recursos extraordinaris necessaris" per la implantació de la tercera llengua.

Les mocions en contra de decret arriben a Eivissa

Entesa d'Eivissa presentà el passat divendres dues Mocions al Consell i a l'Ajuntament d'Eivissa, en les què sol·liciten que en els propers Plens se consideri la derogació del Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL). Segons el grup polític, que recorda l'oposició unànime de tot el sector educatiu, el decret del govern Bauzá "limita l'educació en català, dificultant enormement l'objectiu d'aconseguir que els escolars, i a la llarga la societat, conegui adequadament la llengua pròpia del país".

Segons la moció "el sistema educatiu ha de garantir que els escolars de les Illes Balears puguin utilitzar correctament el castellà i el català al final del període d'escolarització". Ara bé, segons el grup polític, "aquest objectiu, que és també una obligació legal, quedaria estroncat si, tal i com promou l'avantprojecte de llei d'educació del Ministre Wert, es permetés finalitzar l'educació obligatòria a l'Arxipèlag sense haver d'acreditar el nivell de català corresponent; com quedaria molt compromès si es permet que l'educació en català es limiti al 20% de les hores lectives".


 

Valora
Rànquings
  1. Presentació a l’Ateneu Barcelonès del llibre "La revolució pendent", sobre la memòria del PSAN-Provisional
  2. La paraula que va trencar el silenci
  3. La placa dedicada al creador de l’Estelada a Barcelona desapareguda des de l’any 2018 apareix finalment a Wallapop
  4. El batlle de Sant Martí Vell s’apuja el sou amb el vot contrari de Som Poble – CUP
  5. El SEPC convoca vaga estudiantil el 20 de març en suport a les reivindicacions docents
  6. La màfia castellana
  7. Dos agents de la Guàrdia Civil, a judici per vexar un ciutadà per parlar català a l’aeroport del Prat
  8. La vaga docent arrenca amb talls viaris, mobilitzacions a Barcelona i una setmana de protestes fins divendres
  9. Acte a l'Ateneu Barcelonès sobre la persecució judicial de l'independentisme
  10. L'extrema dreta manté Perpinyà, però el mapa municipal de la Catalunya Nord queda fragmentat
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid