Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El Davantal
13 anys sense en Toni Lecha

Fa un any i mig, Edicions del 1979 publicava el llibre Toni Lecha (1943-2013): prendre partit dins de la seva col·lecció "escaborn". Escrit per Pere Lecha Benet i Ramon Piqué Huertas. El 19 de setembre de 2024 va ser presentat a l'Harmonia de Sant Andreu del Palomar i el 20 al al Casal indepenpendentista elForn de Girona. Els actes van aplegar força gent i van esdevenir sengles homenatges al vessant humà i polític d'en Toni Lecha. Les presentacions del llibre continuen arreu del territori.

19/06/2026 El Davantal

La matinada del 19 de juny de 2013 va morir el militant independentista Toni Lecha, als 70 anys. Les seves restes van ser vetllades al tanatori d’Horta (Barcelona) on hi hagué l'acte de comiat al qual assistiren unes 300 persones. El mateix dia de la seva mort diversos companys i amics (a més a més d’organitzacions polítiques) varen escriure textos de condol  on es recordava la seva tasca política i les seves qualitats humanes.

13 anys després, Girona té un batlle independentista format a recer del veterà Toni Lecha. Així ho va recordar Dani Cornellà a propòsit dels bons resultats de la CUP a les comarques Nord-orientals i a la ciutat de Girona.

Toni Lecha va néixer a Châteauneuf- sur-Loire (França) el 14 de febrer de 1943. Fou el primer de dos germans – un nen i una nena- d’una família humil de refugiats republicans. La mare d'Antoni Lecha era Justa Berges, mestressa de casa, originària de Castillazuelo (Osca) i el pare era Narcís Lecha, mestre, originari de Girona. Antoni Lecha i la seva família van tornar a Catalunya el 1948, els seus pares i la seva germana van anar a viure a Barcelona i ell es va quedar a viure a Girona amb les seves ties i el seu avi patern a la casa de la família del carrer de la Creu. A Girona va estudiar als Germans de les Escoles Cristianes (la Salle) dels sis als vuit anys. Després va anar a viure amb els seus pares i germana a Barcelona, primer al barri de Gràcia i després al de Sant Andreu on s'aficiona a l’excursionisme i es fa soci de l’Agrupació Excursionista Muntanya. A finals dels anys '50 va fer l’ingrés del batxillerat i té les seves primeres experiències socials i polítiques.

Als anys '60 fa els estudis d'enginyeria on és membre destacat del sindicat democràtic d'estudiants i participa a la "caputxinada",  en aquells anys quan està fent el servei militar és detingut per la seva militància al PSUC. Es va casar amb Montserrat Benet, amb la qual tingué dos fills, Pere i Maria Lecha Benet i la família va anar a viure al barri del Carmel on Antoni Lecha s'involucra en les lluites veïnals arribant a ser el president de l'associació de veïns del barri. A finals de la dècada dels anys setanta Antoni Lecha treballà de a l’empresa de construcció Cimentaciones Técnicas i comença la seva militància independentista, primer a Nacionalistes d'Esquerra i després a l'MDT i a la CUP, organitzacions on per a les quals va treballar de manera incansable, assistint a múltiples reunions, manifestacions i actes, desplaçant-se arreu del país quan ho requeria. Un cop jubilat Antoni Lecha va tornar a viure a Girona, on va establir importants vincles amb les noves generacions d'independentistes, tot i que també residia a Barcelona.

Valora
Rànquings
  1. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  4. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  5. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  6. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  7. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. Commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria
  10. Més d’un centenar d’entitats impulsen una campanya de suport a Roger Español davant el judici per les càrregues de l’1-O
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid