Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Acte de record a Toni Lecha a Cassà de Pelràs (Baix Empordà)

 Aquest dissabte 11 de juny a les 12 del migdia es realitzarà  l'acte "Recordem en Toni Lecha" a Cassà de Pelràs (Baix Empordà)

10/06/2016 Harmonies de lluita

Aquest dissabte 11 de juny a les 12 del migdia es realitzarà l'acte "Recordem en Toni Lecha" a Cassà de Pelràs (Baix Empordà) que consistirà en un esmorzar i parlaments.

Toni Lecha Berges (Châteauneuf-sur-Loire, 14 de febrer de 1943 - Barcelona, 19 de juny de 2013) fou un activista polític independentista català. Participà en la fundació del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona. A la dècada dels noranta va ser representant de la Comissió de Portaveus dels Presos i Encausats Independentistes, creada el 1992 arran de l'«Operació Garzón».

Lecha va néixer a Châteauneuf-sur-Loire el 1943 al si d'una família republicana exiliada. De pare gironí i mare aragonesa, durant els anys setanta va militar en organitzacions antifranquistes com el PSUC i Bandera Roja, i va ser membre, també, de l'Assemblea de Catalunya. Durant els anys vuitanta es va incorporar a l'independentisme on va desenvolupar activament l'activitat política en partits independentistes fins a la seva mort.

El 1984 va participar en la fundació del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), després d'haver passat per Nacionalistes d'Esquerra. A la dècada dels noranta va ser representant de la Comissió de Portaveus dels Presos i Encausats Independentistes, creada el 1992 arran de l'«Operació Garzón». El 2002 va impulsar la creació de nuclis de la Candidatura d'Unitat Popular. En els últims temps va participar en diverses iniciatives en defensa de l'autodeterminació, com la Plataforma pel Dret a Decidir, Girona Decideix o l'Assemblea Nacional Catalana.

A Girona, en els darrers anys, havia destacat per la seva implicació en les lluites en defensa de les hortes de Santa Eugènia i el parc de les Pedreres. També va impulsar la Xarxa pels Drets Socials de Girona i estava afiliat a la Coordinadora Obrera Sindical i al Casal Independentista El Forn. Així mateix va lluitar per la recuperació de la memòria història i la difusió del republicanisme a les comarques gironines.

Valora
Rànquings
  1. “La catalanofòbia existeix i seguirà existint fins que Espanya acabi el seu propòsit: anorrear els catalans a costa de negar-los el dret a escriure la seva història”
  2. Barcelona serà el punt de partida de la flotilla internacional que vol trencar el bloqueig de Gaza
  3. SOS Costa Brava obre el Camí de Ronda de Cap Roig i denuncia la seva privatització
  4. L’Exèrcit espanyol de Terra patrulla Eivissa en una operació de “dissuasiu” en temps de pau
  5. L’Ajuntament de Santa Susanna continua abocant aigües freàtiques il·legalment al mar
  6. EH Bildu: El que va dir Alonso sobre Txiki i Otegi "blanqueja el franquisme"
  7. Lleida acollirà una gran manifestació el 5 d’octubre contra les agressions al territori i en defensa de la vida rural
  8. Nous terratrèmols a la costa del Sénia en ple segellat de la Plataforma Castor
  9. Fa 18 anys que ens va deixar Lluís Maria Xirinacs
  10. TV3, instrument d’alienació lingüística i nacional?
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid