Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Acte de record a Toni Lecha a Cassà de Pelràs (Baix Empordà)

 Aquest dissabte 11 de juny a les 12 del migdia es realitzarà  l'acte "Recordem en Toni Lecha" a Cassà de Pelràs (Baix Empordà)

10/06/2016 Harmonies de lluita

Aquest dissabte 11 de juny a les 12 del migdia es realitzarà l'acte "Recordem en Toni Lecha" a Cassà de Pelràs (Baix Empordà) que consistirà en un esmorzar i parlaments.

Toni Lecha Berges (Châteauneuf-sur-Loire, 14 de febrer de 1943 - Barcelona, 19 de juny de 2013) fou un activista polític independentista català. Participà en la fundació del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona. A la dècada dels noranta va ser representant de la Comissió de Portaveus dels Presos i Encausats Independentistes, creada el 1992 arran de l'«Operació Garzón».

Lecha va néixer a Châteauneuf-sur-Loire el 1943 al si d'una família republicana exiliada. De pare gironí i mare aragonesa, durant els anys setanta va militar en organitzacions antifranquistes com el PSUC i Bandera Roja, i va ser membre, també, de l'Assemblea de Catalunya. Durant els anys vuitanta es va incorporar a l'independentisme on va desenvolupar activament l'activitat política en partits independentistes fins a la seva mort.

El 1984 va participar en la fundació del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), després d'haver passat per Nacionalistes d'Esquerra. A la dècada dels noranta va ser representant de la Comissió de Portaveus dels Presos i Encausats Independentistes, creada el 1992 arran de l'«Operació Garzón». El 2002 va impulsar la creació de nuclis de la Candidatura d'Unitat Popular. En els últims temps va participar en diverses iniciatives en defensa de l'autodeterminació, com la Plataforma pel Dret a Decidir, Girona Decideix o l'Assemblea Nacional Catalana.

A Girona, en els darrers anys, havia destacat per la seva implicació en les lluites en defensa de les hortes de Santa Eugènia i el parc de les Pedreres. També va impulsar la Xarxa pels Drets Socials de Girona i estava afiliat a la Coordinadora Obrera Sindical i al Casal Independentista El Forn. Així mateix va lluitar per la recuperació de la memòria història i la difusió del republicanisme a les comarques gironines.

Valora
Rànquings
  1. Gràcia Llibertat commemora nou anys de concentracions independentistes amb el record de Pepa Arenós
  2. Cinc mesos de vaga indefinida a les biblioteques de Barcelona sense una solució al conflicte laboral
  3. Josep Marlès, un dels protagonistes de Prats de Molló: «Allò va ser realment molt important»
  4. La Intersindical convoca la vaga general de l'11-N per denunciar l'empobriment de la classe treballadora i reclamar sobirania
  5. València tornarà a exigir responsabilitats per la DANA dos anys després de la tragèdia
  6. Ecologistes en Acció alerta del risc d'un núvol tòxic a Castelló per les mancances de seguretat d'una futura planta d'amoníac
  7. Els sindicats educatius convoquen una vaga el 26 de novembre i una gran manifestació per defensar l'escola pública
  8. Catalunya Nord reivindicarà a Perpinyà esborrar la frontera imposada pel Tractat dels Pirineus
  9. La vaga general de l'11 de novembre pren força amb una seixantena de comitès actius arreu de Catalunya
  10. L'Aplec del Puig reivindica la sobirania del País Valencià per defensar la llengua, la terra i els drets socials
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid