Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Acte de record a Toni Lecha a Cassà de Pelràs (Baix Empordà)

 Aquest dissabte 11 de juny a les 12 del migdia es realitzarà  l'acte "Recordem en Toni Lecha" a Cassà de Pelràs (Baix Empordà)

10/06/2016 Harmonies de lluita

Aquest dissabte 11 de juny a les 12 del migdia es realitzarà l'acte "Recordem en Toni Lecha" a Cassà de Pelràs (Baix Empordà) que consistirà en un esmorzar i parlaments.

Toni Lecha Berges (Châteauneuf-sur-Loire, 14 de febrer de 1943 - Barcelona, 19 de juny de 2013) fou un activista polític independentista català. Participà en la fundació del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona. A la dècada dels noranta va ser representant de la Comissió de Portaveus dels Presos i Encausats Independentistes, creada el 1992 arran de l'«Operació Garzón».

Lecha va néixer a Châteauneuf-sur-Loire el 1943 al si d'una família republicana exiliada. De pare gironí i mare aragonesa, durant els anys setanta va militar en organitzacions antifranquistes com el PSUC i Bandera Roja, i va ser membre, també, de l'Assemblea de Catalunya. Durant els anys vuitanta es va incorporar a l'independentisme on va desenvolupar activament l'activitat política en partits independentistes fins a la seva mort.

El 1984 va participar en la fundació del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), després d'haver passat per Nacionalistes d'Esquerra. A la dècada dels noranta va ser representant de la Comissió de Portaveus dels Presos i Encausats Independentistes, creada el 1992 arran de l'«Operació Garzón». El 2002 va impulsar la creació de nuclis de la Candidatura d'Unitat Popular. En els últims temps va participar en diverses iniciatives en defensa de l'autodeterminació, com la Plataforma pel Dret a Decidir, Girona Decideix o l'Assemblea Nacional Catalana.

A Girona, en els darrers anys, havia destacat per la seva implicació en les lluites en defensa de les hortes de Santa Eugènia i el parc de les Pedreres. També va impulsar la Xarxa pels Drets Socials de Girona i estava afiliat a la Coordinadora Obrera Sindical i al Casal Independentista El Forn. Així mateix va lluitar per la recuperació de la memòria història i la difusió del republicanisme a les comarques gironines.

Valora
Rànquings
  1. Ha mort el lluitador independentista Quim Pelegrí i Pinyes
  2. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines provoca la desconvocatòria d’un acte organitzat per la Fundación Princesa de Girona
  3. Llibre i web per mantenir viva la memòria de Joan Rocamora
  4. La manifestació "Sant Jordi per la Llengua" finalitzarà a la plaça Comercial del Born
  5. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines denuncia la col·laboració de l’Institut Santiago Sobrequés amb la Fundación Princesa de Girona
  6. La Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs ha publicat un nou llibre “Demòtica. Autoorganització del poble”.
  7. Naix 'Lo Pregó de la Franja', nou mitjà digital de la Franja de Ponent
  8. Més enllà del tarannà festiu, renaix la diada combativa per la llengua
  9. Francesc Vilà tindrà una placa dedicada a l’Espluga de Francolí
  10. Estrena del primer himne republicà català: "La Campana" de 1838
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid