x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
2013- Mor Toni Lecha independentista històric, militant de la CUP i l'MDT

2013- Mor Toni Lecha independentista històric, militant de la CUP i l'MDT

19/06/2013 Tal dia com avui

La matinada del 19 de juny de 2013 va morir el militant independentista Toni Lecha, als 70 anys. Les seves restes van ser vetllades al tanatori d’Horta (Barcelona) on hi hagué l'acte de comiat al qual assistiren unes 300 persones. Antoni Lecha i Berges va néixer a Châteauneuf- sur-Loire (França) el 14 de febrer de 1943. Fou el primer de dos germans – un nen i una nena- d’una família humil de refugiats republicans. La mare d'Antoni Lecha era Justa Berges, mestressa de casa, originària de Castillazuelo (Osca) i el pare era Narcís Lecha, mestre, originari de Girona.

Es va casar amb Montserrat Benet, amb la qual tingué dos fills, Pere i Maria Lecha Benet i la família va anar a viure al barri del Carmel on Antoni Lecha s'involucra en les lluites veïnals arribant a ser el president de l'associació de veïns del barri. A finals de la dècada dels anys setanta Antoni Lecha treballà de a l’empresa de construcció Cimentaciones Técnicas i comença la seva militància independentista, primer a Nacionalistes d'Esquerra i després a l'MDT i a la CUP.

A la dècada dels noranta va ser representant de la Comissió de Portaveus dels Presos i Encausats Independentistes, creada el 1992 arran de l'«Operació Garzón». Un cop jubilat Antoni Lecha va tornar a viure a Girona on va impulsar la CUP local tot i que també residia a Barcelona. En els últims temps va participar en diverses iniciatives en defensa de l'autodeterminació, com la Plataforma pel Dret a Decidir, Girona Decideix o l'Assemblea Nacional Catalana.

A Girona, en els darrers anys, havia destacat per la seva implicació en les lluites en defensa de les hortes de Santa Eugènia i el parc de les Pedreres. També va impulsar la Xarxa pels Drets Socials de Girona i estava afiliat a la Coordinadora Obrera Sindical i al Casal Independentista El Forn. Així mateix va lluitar per la recuperació de la memòria història i la difusió del republicanisme a les comarques gironines.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
Vull donar-me de baixa
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid