L’organització alerta que la demanda elèctrica associada a aquests projectes —que podria assolir els 12.000 GWh anuals— es cobriria majoritàriament amb centrals de cicle combinat, fet que comportaria l’emissió d’uns 3,5 milions de tones de CO₂ anuals, aproximadament un 10% de les emissions totals de Catalunya. Aquesta situació, remarquen, contradiria frontalment els objectius de descarbonització fixats pel mateix Govern.
En paral·lel, Ecologistes en Acció qüestiona el retorn social d’aquestes inversions. Segons dades del mateix executiu, els 60.000 milions d’euros previstos generarien uns 2.200 llocs de treball estables, una xifra que consideren “insignificant” en relació amb el volum de recursos energètics i hídrics que consumirien. Això suposaria una ràtio de només 0,04 llocs de treball per milió invertit, molt per sota dels criteris inicials anunciats.
L’entitat també posa com a exemple els megacentres ja operatius a l’Aragó, amb una ocupació molt reduïda en comparació amb el seu consum energètic, i els contraposa amb indústries com la fàbrica de SEAT a Martorell, que amb menys consum genera milers de llocs de treball. Segons denuncien, aquests centres no són indústries productives, sinó grans infraestructures tecnològiques amb una ocupació mínima centrada en tasques de manteniment i seguretat.
A més de l’impacte energètic, l’organització adverteix del gran consum d’aigua necessari per a la refrigeració dels servidors —fins a 150 milions de litres anuals en centres de gran capacitat— i alerta del risc de “gentrificació elèctrica”, un fenomen ja observat en ciutats com Marsella, on aquestes instal·lacions concentren gran part del subministrament energètic disponible.
Davant aquest escenari, Ecologistes en Acció reclama una moratòria immediata en la construcció de nous megacentres de dades i exigeix més transparència i control democràtic. Entre les seves demandes, destaquen la incorporació d’experts independents i entitats socials en els òrgans de seguiment, la publicació de dades verificables sobre consum i ocupació, i la celebració de consultes als municipis afectats abans d’autoritzar qualsevol projecte.
Finalment, l’entitat defensa que aquest tipus d’infraestructures s’haurien d’ubicar en països amb major disponibilitat d’energia renovable i condicions climàtiques més favorables, i considera “fal·laç” l’argument del Govern que vincula la seva implantació al desenvolupament econòmic local.
