L’independentisme d’esquerres arriba al final del 2025 immers en una constatació que ja ningú discuteix: el cicle polític obert el 2017 s’ha esgotat i, amb ell, també les eines, les formes i els imaginaris que van sostenir la seva força transformadora. Des d’aleshores, el moviment ha patit una triple desorientació —ideològica, estratègica i organitzativa— que ha minvat la seva capacitat de resposta, de mobilització i d’oferta política. Però hi ha una altra evidència que es fa avui més palpable: sense un nou impuls de ruptura, no hi haurà possibilitat real de plantejar una alternativa republicana per als Països Catalans.
Un moviment que necessita retrobar el rumb
El diagnòstic és clar: l’independentisme d’esquerres ha perdut centralitat perquè ha deixat de marcar l’agenda. Sense cohesió, amb models organitzatius debilitats i amb una estratègia difuminada, el moviment ha retrocedit fins a deixar de ser percebut com una alternativa de govern i de país.
Poble Lliure i La Forja ho formullen amb contundència: cal anar més enllà dels marcs actuals, dels partits actuals i de les inèrcies actuals. I això inclou també revisar els instruments que la unitat popular ha construït durant les darreres dècades: organitzacions, espais de confluència, discurs polític, formes de lideratge i eines de mobilització.
El repte és majúscul: com tornar a esdevenir hegemònics en un país desorientat, socialment precaritzat i institucionalment sense rumb?
Per a Poble Lliure, el moment polític demana deixar enrere la nostàlgia i assumir un horitzó ambiciosament regenerador. “Ara pertoca renovar formes, lideratges, eines i discursos per tornar a començar”, afirmen. El país viu un cicle d’inestabilitat social i econòmica —crisi climàtica, emergència energètica, tensions territorials, retrocés de la llengua, atac recentralitzador de l’Estat— que només es podrà afrontar amb una força política que surti del carrer, dels barris, de la pagesia i de la classe treballadora.
L’objectiu és traçar un nou projecte de país il·lusionador, capaç de superar el desànim i la desunió actual que allunyen el moviment del seu objectiu principal: la independència i la construcció d’uns Països Catalans lliures i justos.
El nou camí: teixir complicitats i crear poder popular
Poble Lliure fa una crida explícita a organitzar-se territorialment: municipi per municipi, comarca per comarca i a escala nacional.
La idea és construir espais d’entesa i coordinació que permetin articular el republicanisme independentista des de baix, amb estructures estables i permeables. Es tracta d’un exercici que vol mirar més lluny del curt termini electoral, tot superant el marc partidista i obrint la porta a una nova etapa de cooperació política dins de l’esquerra independentista.
Aquest canvi de cicle no vol ser només reactiu. Vol donar resposta a alguns dels debats de fons que avui travessen el país: Com fer front a la crisi climàtica de manera justa i transformadora? Quin sindicalisme necessita el país en plena precarització laboral? Com mobilitzar la societat per fer rebrotar la llengua en tots els àmbits? Quin model energètic, agrari i territorial pot sostenir la vida en un país colpejat per l’especulació i l’espoli? Com ens organitzem per guanyar l’hegemonia política i electoral?
Preguntes que exigeixen una resposta col·lectiva i que, alhora, apel·len a reconstruir un relat de futur capaç de disputar el sentit comú d’un país que viu instal·lat en el desencís.
Encendre un foc nou per reactivar el moviment
“Fem foc nou” no és només un lema; és una proposta de represa generacional i política. Suposa reconèixer el que no ha funcionat i atrevir-se a imaginar un nou camí. Suposa escoltar i construir, debatre i proposar, disputar i cooperar.
Poble Lliure i la Forja insisteixen que el poble dels Països Catalans té la força per fer aquest tomb, però que cal dotar-se de les eines adequades i del coratge intel·lectual per fer-lo possible.
El dissabte 13 de desembre pot ser, doncs, més que un acte: pot ser l’inici d’un nou cicle polític, una invitació oberta a totes aquelles persones que creuen que la república catalana —social, feminista, ecologista i de país complet— no és una utopia del passat, sinó un projecte de futur que necessita, avui, ser reconstruït des de l’arrel.
