Davant la convocatòria anticipada d'eleccions pel proper 12 d'abril, Poble Lliure aposta "per una candidatura que transmeti obertura, voluntat d’incidència i vinculació amb les lluites, especialment amb les que han despuntat aquests últims anys: la crisi climàtica, la de la pagesia, la de la llengua i la lluita per les millors condicions de vida de les classes populars d’aquest país. La proposta política ha de ser clara en aquests àmbits en els quals són necessaris canvis radicals i amb nous lideratges, prenent referencialitat en la feina ben feta per la CUP de les comarques nord-orientals".
La sacsejada que li convé al país, per a Poble Lliure, "passa per uns bons resultats d’una proposta d’unitat popular àmplia, ambiciosa i seriosa, tal com hem anat defensant els darrers mesos, durant el Procés Garbí iniciat per la CUP. Malgrat l’avançament electoral, no es pot congelar la refundació d’aquest espai polític ni emetre un senyal contradictori".
Allò que havia de ser la legislatura de les quatre revolucions, anunciades per Pere Aragonès en el seu discurs d’investidura, "acaba amb uns resultats magres en el millor dels casos i absolutament contradictoris en la majoria d’àmbits. La gestió de la sequera, confiant en les dessaladores enlloc d’un canvi de model econòmic, és un exemple flagrant de com el continuïsme és la realitat mentre que la retòrica transformadora del Govern, la ficció. El Quart Cinturó i el Hard Rock són casos encara més grotescos del model de país que plantegen", afirma l'organització de l'independentisme combatiu
Perquè segons Poble Lliure, "L’intent de desarticulació del procés independentista, a través de la repressió i del retorn a l’autonomisme dels dos principals partits, ens ha deixat un mapa polític més dretanitzat i mediocre.
Que el PSC hagi tornat a la centralitat política i que ho faci aixecant la bandera de l’asfalt, el ciment i el turisme, alhora que esquerda la immersió lingüística, els converteix en el retrat més fidedigne de tot el que representa Foment del Treball i la patronal, i ens dona la mida del retrocés. El PSC és ara mateix el tentacle més fort de l’espanyolisme de dretes a casa nostra.
Que Junts torni a parlar d’eliminar l’impost de successions, en la línia més neoliberal i insolidària, no ajudarà a fer ponts de futur de l’independentisme. Com tampoc hi ajudarà que la maquinària clàssica de l’herència convergent prengui volada dins de Junts".
