La presó Model de Barcelona acull fins a l’1 de febrer de 2026 l’exposició “Xirinacs 1975. La força de la no-violència”, que commemora el cinquantè aniversari de la plantada que Lluís Maria Xirinacs va iniciar el Nadal del 1975 davant del penal per reclamar l’amnistia i la llibertat dels presos polítics de la dictadura. L’acció, iniciada el mateix 25 de desembre, es va allargar durant un any i nou mesos i va convertir Xirinacs en un referent indiscutible de la desobediència civil i la resistència pacífica.
La plantada: un gest que va sacsejar la Transició
Al desembre de 1975, en plena incertesa política després de la mort de Franco —només feia un més—, Xirinacs va decidir instal·lar-se diàriament al carrer Entença de Barcelona, davant la Model, i convertir aquell espai en el seu “despatx oficial” com a senador. Hi era dotze hores al dia, en un gest sostingut que volia visibilitzar el drama dels presos polítics i denunciar la continuïtat del règim.
La seva presència va atreure ràpidament centenars de persones —militants antifeixistes, veïnes, joves, sindicalistes i fins i tot polítics de totes les tendències democràtiques— que s’anaven sumant a la vigilància, creant un nucli de suport que s’acabaria coneixent com els Captaires de la Pau. Aquell mateix any, el ressò internacional de la plantada va portar-lo a ser proposat al Premi Nobel de la Pau.
Una exposició per revisitar el llegat de la noviolència
L’exposició, produïda pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de la Fundació Randa–Lluís Maria Xirinacs, està comissariada per l’historiador Carlos Ángel Ordás García. A través de fotografies, documents, textos i plafons itinerants, la mostra repassa: Els primers dies de la plantada i la seva evolució; el paper dels Captaires de la Pau i la implicació ciutadana creixent; les càrregues policials contra concentracions pacífiques, que avui evoquen inevitablement l’1 d’Octubre; la trajectòria vital i intel·lectual de Xirinacs, des del sacerdoci fins al seu compromís amb els drets nacionals i socials dels Països Catalans i les seves crítiques directes a la Transició, al règim del 78 i a la manca de ruptura democràtica.
El comissari destaca que Xirinacs va ser “una figura incòmoda per a tots els poders”, precisament perquè anticipava les crítiques que avui es fan a la continuïtat del franquisme dins l’Estat espanyol.
Del 29 de novembre del 2025 a l’1 de febrer del 2026
La inauguració de mostra va comptar amb la participació de Jordi Font Agulló, director del Memorial Democràtic; Manuel Garcia, president de la Fundació Randa; l’actuació de la Coral Xirinacs 2025 i una visita guiada del comissari.
La cloenda de l?exposició està prevista per al 31 de gener de 2026, inclourà una taula rodona sobre el llegat polític, filosòfic i ètic de Xirinacs.
Un llegat que encara interpel·la
L’exposició subratlla com la pràctica de la noviolència —entesa no com a passivitat sinó com a estratègia de confrontació democràtica— continua sent un referent per als moviments socials actuals. Xirinacs, que va denunciar els límits del règim del 78 mentre aquest encara es constituïa, és avui reivindicat per sectors que reclamen veritable ruptura democràtica i plena sobirania política.
Una commemoració necessària
Amb aquesta mostra, la Fundació Randa culmina un any de reconeixement a una de les figures més decisives de la lluita pels drets i les llibertats als Països Catalans. Que la Model —avui espai de memòria i activitat comunitària— aculli aquesta exposició fa encara més potent el record d’aquella plantada que va marcar en la cultura política catalana.
