Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Euskal Herria
L’estat espanyol reconeix Txiki i Otaegi com a víctimes i anul·la el seu Consell de Guerra

Les entitats memorialistes subratllen que encara hi ha casos pendents de resolució, com els del 3 de març de Vitòria o els sanfermines del 1978, i reclamen que l’Estat continuï avançant en veritat, justícia i reparació.

12/12/2025 Internacional

El Govern espanyol ha reconegut Jon Paredes Manot Txiki i Angel Otaegi com a víctimes de vulneracions de drets humans i ha declarat «il·legítima i nul·la» la condemna que els va portar a l’afusellament el 1975. Tal com ha avançat Naiz, la resolució —signada el 25 de novembre de 2025 pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres— afirma que tots dos van ser perseguits «per raons polítiques» i jutjats «sense garanties», en un procés marcat per la intimidació i la indefensió.

Les famílies havien sol·licitat la reparació el gener de 2025, acollint-se a la Llei de Memòria Democràtica, que estableix la nul·litat de condemnes polítiques dictades pel franquisme. L’advocat de les famílies, Juanjo Álvarez, destaca que la decisió permet «recuperar la dignitat personal» de Txiki i Otaegi.

El reconeixement arriba coincidint amb el 50è aniversari dels afusellaments, en un any ple d’actes memorials.

Diverses entitats han celebrat el pas. L’Observatori Basc de Drets Humans GEBehatokia l’ha considerat «important i inevitable», però ha remarcat que es tracta d’un gest estrictament simbòlic que no inclou mecanismes reals de reparació ni d’assumpció de responsabilitats per part de l’Estat. També denuncia els intents recents de dividir les víctimes del franquisme en categories, fet que considera una nova forma de revictimització.

Des d’EH Bildu, la portaveu Mertxe Aizpurua ha qualificat la resolució d’«avenç» i ha reclamat veritat i reparació per a totes les víctimes que encara romanen en silenci per culpa de la impunitat heretada del règim.

Egiari Zor Fundazioa ha recordat que el reconeixement era «obvi i inevitable» i que hauria de contribuir a reforçar una memòria inclusiva, allunyada de batalles partidistes i respectuosa amb totes les víctimes de la violència d’Estat.

Les entitats memorialistes subratllen que encara hi ha casos pendents de resolució, com els del 3 de març de Vitòria o els sanfermines del 1978, i reclamen que l’Estat continuï avançant en veritat, justícia i reparació.

Valora
Rànquings
  1. Manifestació a Barcelona: "Prou agressions imperialistes. Ni a Veneçuela ni enlloc"
  2. Judici contra un llogater per convertir casa seva en un coliving
  3. Som Poble–CUP denuncia que l’alcalde de Sant Martí Vell va mentir sobre la informació prèvia de la visita de la família reial
  4. "Defensem el Tren de l’Empordà" engega una campanya de signatures contra el trasllat de l’estació de Figueres
  5. Carles Castellanos, Agustí Mayor i Softcatalà publiquen en línia el Diccionari de recursos lexicals, una eina clau per enriquir el català
  6. Meridiana Resisteix arriba als 2.000 dies de lluita al carrer per la independència
  7. Mirar el món sense oblidar casa nostra
  8. Declara a Manresa l’activista independentista investigat per les protestes contra Felipe VI a Montserrat
  9. L’Assemblea per Cadaqués-CUP demana la dimissió de l’alcaldessa per mentir sobre el pas de camions pel Cap de Creus i per presumptes HUT il·legals
  10. Guanyem Girona impulsa un cicle d’actes per explicar la feina que està fent i el model de ciutat que volen consolidar
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid