Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Euskal Herria
L’estat espanyol reconeix Txiki i Otaegi com a víctimes i anul·la el seu Consell de Guerra

Les entitats memorialistes subratllen que encara hi ha casos pendents de resolució, com els del 3 de març de Vitòria o els sanfermines del 1978, i reclamen que l’Estat continuï avançant en veritat, justícia i reparació.

12/12/2025 Internacional

El Govern espanyol ha reconegut Jon Paredes Manot Txiki i Angel Otaegi com a víctimes de vulneracions de drets humans i ha declarat «il·legítima i nul·la» la condemna que els va portar a l’afusellament el 1975. Tal com ha avançat Naiz, la resolució —signada el 25 de novembre de 2025 pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres— afirma que tots dos van ser perseguits «per raons polítiques» i jutjats «sense garanties», en un procés marcat per la intimidació i la indefensió.

Les famílies havien sol·licitat la reparació el gener de 2025, acollint-se a la Llei de Memòria Democràtica, que estableix la nul·litat de condemnes polítiques dictades pel franquisme. L’advocat de les famílies, Juanjo Álvarez, destaca que la decisió permet «recuperar la dignitat personal» de Txiki i Otaegi.

El reconeixement arriba coincidint amb el 50è aniversari dels afusellaments, en un any ple d’actes memorials.

Diverses entitats han celebrat el pas. L’Observatori Basc de Drets Humans GEBehatokia l’ha considerat «important i inevitable», però ha remarcat que es tracta d’un gest estrictament simbòlic que no inclou mecanismes reals de reparació ni d’assumpció de responsabilitats per part de l’Estat. També denuncia els intents recents de dividir les víctimes del franquisme en categories, fet que considera una nova forma de revictimització.

Des d’EH Bildu, la portaveu Mertxe Aizpurua ha qualificat la resolució d’«avenç» i ha reclamat veritat i reparació per a totes les víctimes que encara romanen en silenci per culpa de la impunitat heretada del règim.

Egiari Zor Fundazioa ha recordat que el reconeixement era «obvi i inevitable» i que hauria de contribuir a reforçar una memòria inclusiva, allunyada de batalles partidistes i respectuosa amb totes les víctimes de la violència d’Estat.

Les entitats memorialistes subratllen que encara hi ha casos pendents de resolució, com els del 3 de març de Vitòria o els sanfermines del 1978, i reclamen que l’Estat continuï avançant en veritat, justícia i reparació.

Valora
Rànquings
  1. Clam acadèmic per salvar el Centre d’Història Contemporània de Catalunya
  2. Nova protesta de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACGi) davant la seu de la Generalitat
  3. Xirinacs i la força de plantar-se: 1975 i 2017, la mateixa lliçó
  4. Detingudes dues militants d’Arran Sant Just en una operació policial vinculada a accions de suport a Palestina
  5. IPS–CUP reclama un lideratge compromès amb Salt després de la dimissió de l’alcalde
  6. 50è aniversari de la plantada de Xirinacs per l’amnistia
  7. La maldat com a bandera
  8. Protestes i crítiques a Girona per l’acte de la Fundació Princesa de Girona amb presència d’Illa
  9. Entitats ecologistes denuncien una “campanya de criminalització” contra Collserola
  10. Independents per Salt–CUP vota en contra dels pressupostos de 2026 per incompliments de govern i manca de projecte
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid