La sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem, coneguda el passat 14 de juny de 2022, conclou que el cas de l’assassinat del jove Pedro Álvarez Peso el 15 de desembre de 1992 queda declarat totalment prescrit. La sentència del Tribunal Suprem dictamina que no hi ha lloc a noves accions en el marc de l’aparell judicial per entomar la causa penal contra el principal sospitós del cas, el llavors policia nacional, J. M. S. F. però tampoc cap a qualsevol altra persona, entenent la sala que la data de la total prescripció del cas va ser el 29 de març de 2020 i que “el transcurs del temps ha extingit la responsabilitat penal presumpta de la persona responsable de la luctuosa mort del senyor Álvarez”, segons informa Districte7 de l'Hospitalet.
I ara què?
El digital exposa que aquesta decisió judicial ha provocat diverses reaccions dins de la Plataforma Pedro Álvarez i de la família. En primer lloc, en un comunicat públic, han expressat que “la família mai deixarà de tractar d’esbrinar la veritat del que va passar aquella nit de desembre de 1992 quan el seu fill va ser assassinat. Mai s’aturarà fins a arribar a saber qui i per què va assassinar en Pedro Álvarez Peso”. En aquesta línia, la Plataforma ha anunciat que obre una campanya de recerca extrajudicial. El seu objectiu és “fer una crida a la col·laboració veïnal de l’Hospitalet de Llobregat i rodalia per recollir qualsevol informació, sense cap conseqüència penal, que pugui donar la tranquil·litat a la família de saber la veritat sobre la mort del seu fill després de 30 anys de lluita incansable”. El mail de contacte, dins de la campanya que han anomenat #NomésEnsQuedaLaVeritat, és: plataformapedroalvarez@gmail.com.
Finalment, la família Álvarez Peso denuncia la vulneració dels seus drets i el patiment afegit que les últimes decisions judicials els han ocasionat. La família assegura que aquesta vulneració de drets està reconeguda i confirmada per part de la sentència del Tribunal Suprem. El text legal recull expressament que la Sala Penal del TS “reconeix, sense ambages, el legítim interès que ostenta el recurrent per a que s’aclareixi l’assassinat del seu fill, i, en conseqüència, els responsables siguin justament castigats per l’atroç crim. I empatitza, per descomptat, amb el sentiment de frustració que aquesta decisió, de segur, li pot provocar”.
Per conèixer tota la història d'aquest cas i les mostres d'escalfor que ha rebut durant aquests anys,
Cal veure el vídeo Nosotros no olvidamos, de la productora de l'Associació Col·lectiva Audiovisual per a la Transformació Social (ACATS). El documental explica la inesgotable lluita de la família Álvarez, i de la Plataforma que les envolta, per reclamar justícia per l'assassinat, fa 27 anys, del jove de 20 anys, suposadament a mans d'un agent de la Policia Nacional espanyola, a l'Hospitalet de Llobregat. Un llarg camí d'anys i de tota mena d'accions per exigir la resolució d'un crim impune, el qual s'ha trobat sempre, amb totes les portes tancades, per ser-hi resolt.
El documental s'ha vist en nombrosos de casals, Ateneus i entitats d'arreu el Països Catalans. Aquesta nit, un dia abans de que es compleixin els 28 anys de l'asssessi, es podrà a veure a l'Ateneu de Sant Just Desvern a partir de les 19h.
La nit del 15 de desembre de 1992, el jove de 20 anys Pedro Álvarez acompanyava a la seva parella Yolanda a casa quan, just després d’acomiadar-se, un cotxe que circulava a gran velocitat va estar a punt d’atropellar-la. Això va desencadenar una discussió que va ser resolta de forma cruel pel conductor, qui li va disparar tres trets al jove, que va ingressar mort a l’Hospital de Bellvitge. Dies després va ser detingut un membre de la policia nacional espanyola, José Manuel S.F, com presumpte autor dels fets, però va ser exculpat per falta “de proves concloents”, encara que totes les evidències apuntaven cap a ell.
El cas Pedro Álvarez va rebre el suport per un ampli moviment social contra l’abús de poder que s’ha convertit en el més antic d’Europa. Milers de persones van sortir al carrer per a demanar justícia pel cas, es van tancar en esglésies i es van entrevistar amb altes personalitats, que van prometre una ajuda que mai va arribar. Al desembre de 1996, Juan José Álvarez, el pare del jove, va iniciar una vaga de fam i va recollir 5000 signatures perquè es reobrís el cas. Dos mesos després d’iniciar-la va aconseguir obrir noves línies d’investigació, però la veritat és que ningú ha comunicat noves notícies als advocats de la família. L’any 2000 l’Audiència Provincial va tornar a arxivar el cas i ara, es troba a punt de prescriure.
Cal remarcar que, la jutgessa del cas que va deixar en llibertat el detingut (el policia només va estar 6 dies detingut) va ser María José Magaldi Paternostro (finalment va arxivar la causa l'any 1995). La jutgessa va ser doblement ascendida al cap de poc temps. Primer a un jutjat penal de Barcelona i després a l’Audiència Provincial (María José és germana de la fiscal Ana Magaldi Paternostro que l'any 2017 va investigar l'expulsió de policies d'hotels, per "delicte d'odi").
