El proper 19 de novembre, a les 18.30 h, tindrà lloc a l’Ateneu Barcelonès, a la Sala Jacint Verdaguer, un acte d’homenatge al patriota Joan Rocamora i Aguilera (1967–2024), en el marc de la presentació dels llibres Escrits en llibertat i Joan Rocamora, un retrat calidoscòpic, dues obres que recullen el seu llegat intel·lectual, polític i humà.
Doctor en Literatura Catalana, estudiós del teatre de Rossend Arús, docent i sindicalista, Rocamora va compaginar sempre la recerca acadèmica amb una militància tenaç i discreta. Va ser membre de Terra Lliure (TL), del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i de la CUP, i va col·laborar també com a articulista en diversos mitjans.
El 1992 fou un dels detinguts en la macrooperació del jutge Baltasar Garzón contra l’independentisme català. Aquella ràtzia, que va provocar denúncies per tortures i irregularitats, va marcar una generació de militants que, com Rocamora, van continuar lluitant sense renunciar mai als seus principis.
El seu pensament, un pont entre el segle XX i el XXI, combinava teoria i pràctica política: “Cal anar per feina, partint del passat i amb l’objectiu clar de fer realitat els Països Catalans.”
Al llarg de la seva trajectòria, Rocamora va ser també una de les persones fundadores de Llibertat.cat, on va expressar el seu pensament crític i humanista en nombrosos articles. Amb la seva companya Montse, es va establir primer a Ripollet i posteriorment a Cerdanyola del Vallès, on desenvolupà una intensa activitat als moviments socials, especialment en el col·lectiu PAS, la CUP i l’ANC. En l’àmbit nacional, la seva militància es consolidà primer a l’MDT i, més endavant, a Poble Lliure.
Els darrers anys exercí de professor de llengua i literatura catalana als instituts Gorgs i Banús de Cerdanyola, deixant una empremta profunda entre l’alumnat i el claustre. Per ell, llengua i alliberament nacional eren indestriables.
Els testimonis recollits en les dues publicacions presenten un retrat íntim d’un home modest, serè, rigorós i coherent, que entenia la cultura com a eina de dignitat col·lectiva. Les persones que han compartit militància amb ell destaquen que va contribuir a mantenir viva la memòria de tots aquells que han lluitat perquè la nostra nació es mantingui dempeus contra el colonialisme francès i espanyol.
L’acte comptarà amb les intervencions de Agustí Barrera Puigví (historiador), Joan Cots Valverde (professor), Ramon Panyella Ferreres (professor de Filologia Catalana a la UAB) i Narcís López Bas, company de militàncies compartides. La presentació anirà a càrrec del periodista David Bassa Cabanes.
