Aquest divendres 6 de març, a les 19 hores, l’Auditori Barradas de l’Hospitalet de Llobregat acollirà l’estrena del documental Nosotros no olvidamos, que explica la història del cas Pedro Álvarez. Aquesta producció de l'Associació Col·lectiva Audiovisual per a la Transformació Social (ACATS) explica la inesgotable lluita de la família Álvarez, i de la Plataforma que les envolta, per reclamar justícia per l'assassinat, fa 27 anys, del jove de 20 anys, suposadament a mans d'un agent de la Policia Nacional espanyola, a l'Hospitalet de Llobregat. Un llarg camí d'anys i de tota mena d'accions per exigir la resolució d'un crim impune, el qual s'ha trobat sempre, amb totes les portes tancades, per ser-hi resolt.
Nosotros no olvidamos és una creació audiovisual col·lectiva: tant des del punt de vista del finançament (aconseguit mitjançant una exitosa i popular campanya de Crowdfunding) com des de la construcció del guió. L'equip artístic va apostar per un format de seguiment proper i invisible de la feina documentalista, posant l‟accent a les activitats de la Plataforma Pedro Álvarez, i especialment, d'en Juanjo Álvarez, pare de Pedro i activista social i veïnal, fins i tot abans que el seu fill va ser assassinat impunement. És un documental creat sense cap entrevista, sense cap escaleta prèvia de guió i que intenta alterar al mínim possible el ritme de la lluita i dels seus personatges.
El director del documental, Damià Puig, assegura que la intenció darrera de crear el guió a partir del material enregistrat (unes 700 hores), i no pas prèviament, responia a una voluntat per “integrar a l'espectador lo màxim possible a aquesta realitat”. Puig, igualment, destaca la gran vàlua del contingut i rams del guió descoberts, donat que el documental fonamentalment seguia al Juanjo Álvarez i aquest és “un home que viu a peu de carrer, per tant cada desallotjament, manifestació, xerrada antidepressiva al que el convidaven amb poques hores d‟antelació, allí estava intentant-li seguir el ritme, i dic intentant-li seguir perquè no he pogut aconseguir-ho, ja que hi ha dies que en Juanjo pot estar en 3 mobilitzacions diferents.
La campanya de micromecenatge també va permetre presentar el projecte a nombrosos col·lectius arreu tot el territori català i també a la resta de l'estat espanyol. Estan previstos unes 50 projeccions publiques durant els pròxims mesos, i que comptaran amb la presència d'alguna persona representant de la Plataforma Pedro Álvarez o de la productora ACATS.
Per a realitzar l'estrena del documental Nosotros no olvidamos s‟ha escollit un lloc molt especial, l‟Auditori Barradas de l'Hospitalet, la ciutat on va ser assassinat el Pedro Álvarez i que des de llavors ha expressat des dels seus moviments socials i veïnals la seva solidaritat amb la família Álvarez i on les enganxines que recorden el crim de Pedro Álvarez són part del paisatge urbà des de fa dècades. Es torna al lloc on va passar tot, i al qual torna cada any la família per fer una ofrena floral en rècord d‟en Pedro Álvarez cada 15 de desembre.
Ara fa més de 27 anys
La nit del 15 de desembre de 1992, el jove de 20 anys Pedro Álvarez acompanyava a la seva parella Yolanda a casa quan, just després d’acomiadar-se, un cotxe que circulava a gran velocitat va estar a punt d’atropellar-la. Això va desencadenar una discussió que va ser resolta de forma cruel pel conductor, qui li va disparar tres trets al jove, que va ingressar mort a l’Hospital de Bellvitge. Dies després va ser detingut un membre de la policia nacional espanyola, José Manuel S.F, com presumpte autor dels fets, però va ser exculpat per falta “de proves concloents”, encara que totes les evidències apuntaven cap a ell.
El cas Pedro Álvarez va rebre el suport per un ampli moviment social contra l’abús de poder que s’ha convertit en el més antic d’Europa. Milers de persones van sortir al carrer per a demanar justícia pel cas, es van tancar en esglésies i es van entrevistar amb altes personalitats, que van prometre una ajuda que mai va arribar. Al desembre de 1996, Juan José Álvarez, el pare del jove, va iniciar una vaga de fam i va recollir 5000 signatures perquè es reobrís el cas. Dos mesos després d’iniciar-la va aconseguir obrir noves línies d’investigació, però la veritat és que ningú ha comunicat noves notícies als advocats de la família. L’any 2000 l’Audiència Provincial va tornar a arxivar el cas i ara, es troba a punt de prescriure.
Cal remarcar que, la jutgessa del cas que va deixar en llibertat el detingut (el policia només va estar 6 dies detingut) va ser María José Magaldi Paternostro (finalment va arxivar la causa l'any 1995). La jutgessa va ser doblement ascendida al cap de poc temps. Primer a un jutjat penal de Barcelona i després a l’Audiència Provincial (María José és germana de la fiscal Ana Magaldi Paternostro que l'any 2017 va investigar l'expulsió de policies d'hotels, per "delicte d'odi").
