Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
UCE
Taula Rodona entorn la Llei Molac de a l’UCE de Prada de Conflent

El dia 17 d’agost ha tingut lloc la Taula Rodona entorn la Llei Molac de promoció de les llengües regionals i la Constitució francesa a l’UCE (Universitat Catalana d'Estiu) de Prada de Conflent

 

19/08/2021 Cultura

El dia 17 d’agost ha tingut lloc a l’UCE de Prada de Conflent la Taula Rodona entorn la Llei Molac de promoció de les llengües regionals i la Constitució francesa. Hi han participat Elena Gual (directora de l’Escola Arrels-Vernet de Perpinyà), Joan Francés Albert (copresident de la Confederacion de Calandretas), Alà Baylac-Ferrer (Universitat de Perpinyà Via Domícia i Institut d’Estudis Catalans), Christophe Euzet (diputat a l’Assemblea francesa). Ha clos l’acte Paul Molac (diputat a l’Assemblea francesa i defensor de la llengua bretona – impulsor principal de la llei que porta el seu nom). Ha moderat l’acte Joan Becat (Institut d’Estudis Catalans) el qual, abans de començar l’acte, ha recordat els atemptats de Barcelona i Cambrils d’ara fa quatre anys.

La Llei Molac va ser aprovada per una amplíssima majoria de 247 diputats contra 76, el dia 8 d’abril (I la inscripció al Journal officiel va tenir lloc el dia 23 de maig). La impugnació de la Llei que va provocar nombroses protestes arreu de l’Estat francès, va ser presentada al Consell Constitucional per una minoria encara més reduïda de diputats pertanyents al partit de govern. En l’acte d’aquest dimarts dia 17 d’agost a Prada, els ponents (en presència d’un nodrit grup de periodistes d’arreu de l’estat francès) han defensat el dret a la pràctica de la immersió (l’aspecte principal que ha estat impugnat pel Consell Constitucional francès) argumentat que és justament el mètode utilitzat per a l’aprenentatge de les llengües estrangeres. S’han proposat diferents estratègies per a la modificació de la Constitució francesa de manera que l’aprenentatge de les llengües dites ‘regionals’ sigui possible. Tot i que les argumentacions més esteses dels ponents declaren que no volen modificar l’obligació del coneixement de la llengua francesa, és evident que l’objectiu profund de l’estructura d’aquest Estat és l’eliminació del coneixement general de les llengües dites regionals dins llurs territoris. La novetat és que per primer cop en molts anys hi ha una majoria parlamentària a l’Estat francès favorable a l’ensenyament de les llengües dites regionals. I s’ha iniciat un debat amb un abast massiu que pot desenvolupar una consciència lingüística favorable a l’extensió del coneixement de les llengües altres que el francès. L’abast de la reacció popular contra la impugnació de la Llei s’ha posat en evidència en el fet que el govern francès, a través del ministeri d’Educació, garantirà per mitjà d’una circular signada pel ministre mateix, l’inici del curs a totes les escoles ‘bilingües’ que practiquen actualment diferents formes d’immersió. El debat resta obert i es preveu profund i durador.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid