Guanyem Girona va organitzar ahir una taula rodona que portava per títol “Salut mental: parlen els joves”. L’objectiu principal de l’acte era “conscienciar sobre una problemàtica creixent a la nostra societat i mirar de pressionar els governs perquè hi dediquin els recursos que mereixen”. Aquestes van ser les paraules de la regidora de la formació municipalista Cristina Andreu que va fer la presentació de l’acte. Andreu també va aprofitar l'avinentesa per celebrar l’aprovació d’una moció per fer de la salut mental un tema prioritari per al consistori gironí al passat ple de dilluns tot i que va lamentar les abstencions de Junts i ERC, les dues forces al govern de la ciutat.
La psicòloga Helena Rivera va exercir de presentadora i va posar en qüestió que el sistema públic de salut estigui capacitat per entomar les necessitats d’una població juvenil cada vegada més conscient de la importància de la salut mental i per tant més propensa a buscar una ajuda. "Abans als professionals de la salut mental només ens arribava el que era gravíssim. Ara s'ha augmentat l'atenció, però la consciència sobre el patiment emocional no para de créixer i per tant també la demanda. Han augmentat molts trastorns".
La taula rodona la conformaven tres joves que han patit o pateixen trastorns mentals o que simplement són conscients que pateixen alguns problemes.
L’Elisenda, una comunicadora de 22 anys va relatar el seu conflicte amb l’ansietat, que tracta des que té 11 anys, i amb la depressió tractada des que en tenia 15. L’Elisenda va posar sobre la taula la manca de sensibilitat d’alguns professionals: "Fa unes setmanes que estic de baixa per depressió. La doctora de la mútua em va dir que fes el cor fort. No ho vaig entendre, una doctora, encara que no sigui psicòloga i pertanyi a una mútua, no pot fer tot el contrari del que necessita un pacient".
Per la seva banda la Irene, una estudiant de filosofia de 23 anys, va rememorar els seus quatre anys en un centre per tractar un trastorn de la conducta alimentària. La Irene va destacar la manca de preparació del professorat: "Jo vaig trobar a faltar el suport del professorat. No entenien que em fes por fer una exposició oral perquè treia bones notes però no eren capaços de veure la baixa autoestima; no entenien un trastorn alimentari i per tant no em comprenien".
Per acabar, l’Ernest, un noi de 23 anys va relatar la seva experiència com a usuari del Centre Jove de Salut, on hi va acudir per una situació prolongada d’ansietat i de violència a la llar i que el va portar a fer la següent reflexió: "Falten homes sensibles a la cultura de mitjans de masses. Jo mateix he estat incapaç d'expressar els meus sentiments durant molt temps i sempre he buscat excuses per parlar-ne. Això en part és a causa de que no hi ha referents públics".
