La plataforma unitària Crida pel Finançament està impulsant una campanya per exigir que els recursos que vindran de la Unió Europea siguen gestionats directament pels territoris i, en concret, en el cas valencià, per la Generalitat. Aquesta plataforma recorda que aquests fons són el resultat del treball i dels impostos generats pel conjunt de la ciutadania europea en cadascun dels territoris, també de les valencianes i valencians.
Per a la Crida pel Finançament, aquests fons han d'estar al servei de la majoria, del teixit econòmic, dels processos de canvi de l'economia cap a un nou model econòmic més igualitari, laboralment més juts, socialment més inclusiu i mediambiental menys contaminant. A més, han de servir per combatre les desigualtats socials, la pobresa i l’exclusió social que han augmentat pels efectes de la pandèmia sanitària i neoliberal, així com els que encara perduren de la crisi de 2008. Uns efectes que afecten, especialment, al País Valencià tant per la pròpia crisi com per l’espoli fiscal i per la maca d’inversions.
Per altra part, des de la Crida pel Finançament es critica que dels 140.000 M€ (14.882 M€ al País Valencià) del Fons de Recuperació de la Unió Europea (només 77.324.000 d’euros seran ajudes directes, mentre que 63.122.000 seran préstecs) i estan condicionats a tot un seguit de «reformes» molt lesives per als treballadores i treballadors. Els governs han de presentar uns «Plans de Recuperació» abans de finals de març i només després, l'Estat podria rebre la primera bestreta, uns 9.000 M€. Entre les exigències de la UE n’hi ha dues molt perilloses: les reformes laborals i les pensions. Uns condicionants inacceptables que van en contra de l’opinió majoritària de la classe treballadora i de la societat valenciana i que els governs espanyol i valencià haurien de rebutjar totalment. Des de la Crida pel Finançament s’alerta que les contrapartides augmentaran les desigualtats i la despossessió de drets laborals, socials i econòmics i atemptaran contra la sobirania dels pobles de la Unió Europea.
Finalment, es recorda que el País Valencià continua infrafinançat, endeutat i espoliat per les polítiques fiscals i per la manca d’inversions i de sobirania fiscal. Només tenim la promesa d'una inversió via Pressupostos Generals de l’Estat, que s'acosta al que ens pertoca per població, però que no resol l’espoli secular que patim.
