Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L’independentisme a Sant Cugat durant la República

Article publicat l'abril de 2015 al bloc historiasantcugat.wordpress.com, sobre l'activitat dels partits independentistes Nosaltres Sols!, Estat Català, ERC o el Centre Republicà Federal (CRF)

21/01/2018 Memòria històrica
El grup independentista santcugatenc més rellevant durant el període republicà va ser el comitè local de l’Agrupació Nacionalista Nosaltres Sols, una organització separatista nascuda el 1930 i liderada per Daniel Cardona. Nosaltres Sols era una agrupació antielectoralista i partidària de solucions paramilitars seguint l’exemple del Sinn Feinirlandès, del que havien copiat el nom. Eren molt crítics amb Francesc Macià i ERC per haver acceptat l’autonomia, i com a independentistes radicals van rebutjar l’Estatut i el plebiscit en què es va aprovar.

Nosaltres Sols a Sant Cugat

El grup va tenir cert ressò el 1932 en ser utilitzat el seu nom per la premsa i elements anticatalanistes. És just en aquest moment que es funda l’agrupació local de Nosaltres Sols. A Sant Cugat existia un petit nucli de militants del grup des de l’estiu de 1931 però serà el juliol de 1932 quan s’escolli un comitè provisional local presidit per Josep Alemany Prats, xofer de professió. Alemany era regidor de l’oposició, elegit a les eleccions municipals de maig de 1931 dins de la coalició formada pels radicals i ERC, quan encara Centre Republicà Federal (CRF) no s’havia adherit al partit de Macià. Més endavant es passarà a Acció Catalana Republicana (ACR). L’acompanyava a la junta Tomàs Fàbregas Valls com a secretari. A l’agost s’escolliria el consell directiu definitiu amb Francesc Ribas Corbella, dibuixant als Tapissos Aymat, com a president i Fàbregas de nou com a secretari.

Aquests dos dirigents, com la majoria dels pocs militants del grup local, eren a la vegada membres d’ACR. No hi havia problema, Nosaltres Sols acceptava la doble militància, sempre que es demostrés ser un ferm nacionalista i s’acatessin les consignes de l’organització. També hi havia alguns catòlics de la Federació de Joves Cristians. No eren molts, al voltant d’una dotzena. Es tractava sobretot de joves, radicals en el seu catalanisme i moderats, quan no conservadors, en l’aspecte social, molt crítics amb els federals que regien l’ajuntament. A les municipals de 1934 Francesc Ribas, com a militant d’ACR, seria escollit regidor per minories, formant part de Conjunció Catalanista, la coalició formada per la Lliga, ACR, UDC i independents per enfrontar-se al federals.

Malgrat aquest posicionament, alguns militants locals de Nosaltres Sols van participar activament als fets d’octubre de 1934. Arran d’aquesta actuació serà detingut Tomàs Fàbregas.

Poca més vida tindrà el grup. El juny de 1936 Nosaltres Sols es reorganitzaran a nivell català, junt amb altres grups independentistes, en el nou Estat Català.

Durant la guerra Tomàs Fàbregas, com ja hem vist en aquest blog, formarà part del Comitè de Milícies Antifeixistes i Francesc Ribas serà regidor per ACR durant tot el període bèl·lic.

A més, dins del CRF existia un petit nucli proper al corrent més nacionalista d’ERC, entre els que figurava Bonaventura Bartralot. Però el CRF estava més influenciat per les tesis de Pi i Margall de defensa de l’autonomia municipal i d’un ideal iberista, que pel nacionalisme.

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  3. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  4. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  5. 13 anys sense en Toni Lecha
  6. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  7. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  8. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
  9. Testimoni llegit per Ignasi Doñate i Sanglas davant l’edifici de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona
  10. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid