Nosaltres Sols a Sant Cugat
El grup va tenir cert ressò el 1932 en ser utilitzat el seu nom per la premsa i elements anticatalanistes. És just en aquest moment que es funda l’agrupació local de Nosaltres Sols. A Sant Cugat existia un petit nucli de militants del grup des de l’estiu de 1931 però serà el juliol de 1932 quan s’escolli un comitè provisional local presidit per Josep Alemany Prats, xofer de professió. Alemany era regidor de l’oposició, elegit a les eleccions municipals de maig de 1931 dins de la coalició formada pels radicals i ERC, quan encara Centre Republicà Federal (CRF) no s’havia adherit al partit de Macià. Més endavant es passarà a Acció Catalana Republicana (ACR). L’acompanyava a la junta Tomàs Fàbregas Valls com a secretari. A l’agost s’escolliria el consell directiu definitiu amb Francesc Ribas Corbella, dibuixant als Tapissos Aymat, com a president i Fàbregas de nou com a secretari.
Aquests dos dirigents, com la majoria dels pocs militants del grup local, eren a la vegada membres d’ACR. No hi havia problema, Nosaltres Sols acceptava la doble militància, sempre que es demostrés ser un ferm nacionalista i s’acatessin les consignes de l’organització. També hi havia alguns catòlics de la Federació de Joves Cristians. No eren molts, al voltant d’una dotzena. Es tractava sobretot de joves, radicals en el seu catalanisme i moderats, quan no conservadors, en l’aspecte social, molt crítics amb els federals que regien l’ajuntament. A les municipals de 1934 Francesc Ribas, com a militant d’ACR, seria escollit regidor per minories, formant part de Conjunció Catalanista, la coalició formada per la Lliga, ACR, UDC i independents per enfrontar-se al federals.
Malgrat aquest posicionament, alguns militants locals de Nosaltres Sols van participar activament als fets d’octubre de 1934. Arran d’aquesta actuació serà detingut Tomàs Fàbregas.
Poca més vida tindrà el grup. El juny de 1936 Nosaltres Sols es reorganitzaran a nivell català, junt amb altres grups independentistes, en el nou Estat Català.
Durant la guerra Tomàs Fàbregas, com ja hem vist en aquest blog, formarà part del Comitè de Milícies Antifeixistes i Francesc Ribas serà regidor per ACR durant tot el període bèl·lic.
A més, dins del CRF existia un petit nucli proper al corrent més nacionalista d’ERC, entre els que figurava Bonaventura Bartralot. Però el CRF estava més influenciat per les tesis de Pi i Margall de defensa de l’autonomia municipal i d’un ideal iberista, que pel nacionalisme.
