El 7 d'octubre de 1934 sortida de Sant Just Desvern el que era llavors el seu alcalde i dirigent de l’Agrupació Patriòtica de Nosaltres Sols!, En Daniel Cardona i Civit. El 7 d’octubre de 1934 després de prendre part el dia anterior amb diversos veïns de Sant Just Desvern als fets del 6 d’octubre a Barcelona, Cardona en companyia de Sebastià Farràs, el xofer Amadeu Canela i Joan Oliveras partí cap a Solsona.
Fermí Rubiralta i Casas a la seva obra Daniel Cardona i Civit ens descriu el paper que va jugar l’alcalde de Sant Just aquella tarda del 6 d’octubre a Barcelona després de la proclamació de l’Estat Català per part del president Lluís Companys des del balcó de la Generalitat:
“…a mitja tarda del 6 d’octubre, Cardona, «vestit de militar i amb botes altes», havia fet cap al local d’ERC a la Gran Via, un dels llocs de concentració a Barcelona, on dos dels seus homes de confiança, Baldomer Palazón i Josep Antoni Vidal, ajudats per diversos voluntaris, van repartir les poques armes de què disposaven. Posteriorment, juntament amb d’altres dirigents com Badia o Batista i Roca, Cardona passà revista a les forces concentrades a la Plaça Universitat, des d’on els militant de NS! Es dirigiren cap a les Rambles tant en direcció al carrer Canuda, seu de la Unió Catalanista, com al carrer Avinyó, al local de Barcelona de la formació separatista. Com és prou conegut, les forces concentrades a Barcelona i en altres punts de la geografia catalana com ara el Maresme, on fou evident la presència de militants cardonistes, passaren les hores esperant ordre per entrar en un combat que no arribà mai, fins que fou públic el fracàs d’aquest moviment insurreccional.”
La sentència del Tribunal de Garanties Constitucionals del 7 de maig de 1934 en contra de la Llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlament Català, havia estat el punt de partida del moviment insurreccional que esclatà el 6 d’octubre amb un aixecament també a Astúries per part dels miners. A nivell local el resultat va ser la destitució de l’Ajuntament presidit per Cardona i el nomenament d’un ajuntament gestor, presidit per Gaspar Modolell i Jané que va funcionar fins al febrer de 1936. Diversos santjustencs van ser empresonats, alguns d’ells al vaixell Uruguai ancorat al port de Barcelona i convertit en presó. Daniel Cardona escapolit de la presó de Lleida on ingressà després de la seva detenció marxa al seu segon exili de Perpinyà.
A l’arxiu municipal de Sant Just podeu consultar diversos enregistraments d’audio de persones que van participar en aquests fets donant suport al seu alcalde, un ídol per molts santjustencs i santjustenques dels anys 30.
