El 2 d'octubre del 1868, per disposició de la Junta Revolucionària, es constitueix a Barcelona una Diputació provisional presidida per Víctor Balaguer. En una al·locució, aquesta Diputació ens diu que «la dinastia dels Borbons ha desaparegut com una aresta que s'emporta el vent. Només en la història, i això encara per condemnar-la, se'n tornarà a parlar». L'acusen d'haver estat la causa de la majoria de les malvestats del país, d'haver oprimit els catalans. Es fa referència a l’erecció de la Ciutadella per part de Felip V. Però -diu la Diputació- els catalans del 1868 han conquerit la llibertat i cal que en siguin dignes.
El dia 3, el general Joan Prim arriba a Barcelona. El poble li exigeix que es tregui la corona de la gorra militar.
-No... No. Això no- respon ell.
-Sí, sí!! Prou símbols de reis!- crida el poble.
Prim, pensarós, exclama:
-Catalans, correu molt, correu massa...
Per tot el trajecte es repeteixen, insistentment, els crits de a «fora la corona!». A la plaça de Sant Jaume, plena de gom a gom, tornen a ressonar, estridentment, els crits que li demanen que s'arrenqui la corona.
La façana de l’Ajuntament apareix ornada amb retrats de personalitats catalanes, entre els quals es destaca el de Pau Claris. Al balcó de la Diputació oneja la bandera de les quatre barres junt amb la de sant Jordi. El general Prim parla des del balcó de l’Ajuntament. El poble li demana que cridi: «A baix els Borbons,!». Acaba fent-ho, de mala gana, i, un cop més, es nega a treure’s la corona. Al vespre, assisteix a una reunió al gran saló de Llotja. L'ambient és de gran tensió. Al port, el poble acomiada Prim repetint-li els crits de «Fora la corona!!!». Josep M. Orense i Milà, marqués d'Albaida, entra al Principat procedent de França. Des de Girona, el dia 4, llança un manifest:
«Catalans:
«Fora reis, ja que tots conspiren més o menys obertament contra la llibertat. (...) «Espanya ja no pot ser res més que una república federal. Precisament Catalunya, amb els seus antics furs, amb el seu caràcter enèrgic, amb el seu amor al treball i sense propensió a viure del pressupost, té el que és necessari per a governar-se com els millors Estats d’Amèrica»
A Madrid, el dia 8, es constitueix un Govern provisional presidit per Serrano. Topete n'és el ministre de Marina, Sagasta el de Governació, Ruiz Zorrilla el de Foment, López de Ayala el d'Ultramar. Els catalans Laureà Figuerola i Joan Prim hi ocupen, respectivament, les carteres d'Hisenda i de Guerra.- Valentí Almirall, junt amb Manuel Lasarte i Gonçal Serraclara, funda el Club dels Federalistes i el periòdic «El Federalista», que esdevé el portaveu de l’entitat. Valentí Almirall n'és el director. El Club dels Federalistes agrupa els federals intransigents, entre els quals, a més de les personalitats ja esmentades, trobem Antoni Feliu i Codina, els germans Baltá, E. Demetri Mayans, Baldomer Lostau, Ramon Aguiló, Antoni Altadill, Antoni Aran Tarré, Josep Anselm Clavé, Joan Fargas, Josep Folch i Muntanyà, Francesc Jaques, Joan Marco, Josep Lluís Pellicer.- Octubre, es funda la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona que, pel febrer del 1869, prendrà el nom de Centre Federal de les Societats Obreres, i s'afiliarà a la Internacional.
