Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Dissabte 23 d’abril, El País Valencià existeix
22/04/2016 Carles Benítez

PER CARLES BENÍTEZ BAUDÉS, MEMBRE DE L'EQUIP DE LLIBERTAT.CAT

Viu i ben viu es presenta el País Valencià aquesta setmana commemorativa de la pèrdua dels Furs a la batalla d’Almansa del 1707. Després de més de 300 anys de ser negat en la seva essència, d’haver-lis imposat els Decrets de Nova Planta, de la repressió franquista, del blaverisme feixista dels anys 80, de més de 20 anys de governs amb majories absolutes del PP...El País Valencià renaix com el Fènix i amb una espenta que el portarà de ben segur a que més d’hora que tard puga recuperar la seva llibertat i la seva plenitud, la seva independència.

Alguna gent havia fet una lectura parcial o errònia dels resultats electorals passats. Semblava que fer fora de les institucions al PP formava part dels moviments regeneracionistes que es donen a l’estat espanyol i que era suficient en fer-los fora per a acontentar a la gent. Així semblava que donés el mateix dir-li País Valencià que “comunitat” o que la gent anava a continuar cofoi sense dret a recuperar la RTVV o poder tornar a veure TV3 o IB3.

Res més lluny de la realitat pel que sembla. Al procés de canvi polític ha ajudat aquest procés regeneracionista de caire estatal i democratista, però sobre tot un moviment de fons que com una mena de placa tectònica va movent lentament però sense pausa, tota la realitat afirmant i reafirmant que el País Valencià és un subjecte polític propi, que tenen les seves dinàmiques pròpies i autòctones. Com a prova d’això, a les setmanes prèvies al 23 d’abril, l’anunci de recuperar per a l’homenatge a València la plaça de bous va ser respost per un allau de peticions d’entrades que van exhaurir ràpidament l’aforament.

Paral·lelament es presentava a València aquesta setmana l’acord d’agermanament de les entitats sobiranista dels Països Catalans, tot i afirmant que construir País Valencià és la millor forma des de aquestes contrades de continuar treballant pels PPCC. A més i en altra prova més, totes les entitats que formen part d’Enllaçats per la llengua criden a la mobilització dient prou a les dilacions del nou Govern autonòmic en temes de llengua i cultura. Mentrestant a l’interior de Compromís i molt especialment dins del BLOC, la batalla de vegades sorda i de vegades més pública i sorollosa, és lliura amb una determinació casi absoluta. Per una part un sector encapçalat formalment per Àgueda Mico i realment supeditat al lideratge de Mónica Oltra que supedita el seu futur a les maniobres de Pablo Iglesias i per tant a fer desaparèixer el BLOC en allò que representa. D’altra part el sector encapçalat formalment per Rafa Carbonell i la figura del eurodiputat Jordi Sebastià, que apareix per primera vegada en molts anys com una veritable aposta per conformar i consolidar un partit clarament sobiranista del País Valencià.

Amb aquest rerefons la manifestació i la festa popular del proper dissabte dia 23 a València serà la prova de força d’uns i altres. Uns brillaran per la seva absència. Altres manifestaran encara la seva timidesa d’afirmar públicament allò que són. Com sempre hi hauran alguns sectors que participaran dels esdeveniments sense assabentar-se molt bé de quina és la “música” que sona. I com sempre seran els sectors més conscients del nostre poble els que ompliran de gent i contingut polític una manifestació d’afirmació nacional del País Valencià.

És l’hora de participar, és l’hora del País Valencià

Carles Benítez

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid