Fa mesos que ho diem des de l’independentisme combatiu: no hi haurà independència sense ruptura política amb l’Estat espanyol. Observat amb deteniment el preacord CiU-ERC entorn del Full de Ruta del procés, tot i el contingut implícitament rupturista que conté el fet de traçar un camí per a marxar fora del marc de l’Estat espanyol, el text en qüestió té una aire que fa dubtar de l’esperit rupturista dels seus redactors. No és cap sorpresa però és bo remarcar-ho perquè no puguem “prendre mal” al final d’un procés que ara sí que anirà de debò.
La primera ruptura hauria de ser programàtica tenint en compte la situació social crítica del país. I això que en diuen al document l’“aposta decidida per l’estat social” és realment una formulació molt vaga. Esperem que amb el debat i amb la incorporació de forces polítiques més explícites es concretin de debò unes “mesures d’emergència” o el “pla de rescat social” que el país necessita per a afrontar la situació i avançar amb pas segur cap a la República Catalana Independent on cal garantir l’eradicació de les injustícies socials del règim polític actual en temes bàsics com renda bàsica, habitatge, serveis socials i ajut a la dependència etc.
Des d’un punt de vista polític general, la ruptura que és la independència també s’hauria de formular més clarament. És que potser cal una “Declaració de sobirania” (que el Parlament de Catalunya ja ha fet) després d’haver guanyat el 27 S? No ho creiem així. El que cal és una “Declaració d’Independència” una independència que serà proclamada més tard però també sense una dilació excessiva. És a dir, que allargar el procés 18 mesos és també una mostra d’indeterminació quan ja fa mesos i mesos que es diu que s’estan preparant estructures d’Estat... Massa ambigüitat i massa temps morts en un moment en què no s’hi val a badar... i cada dilació és oferir noves possibilitats a l’enemic ...
I també, per què cal al final de tot, una negociació sobre “noves formes de relació” amb l’Estat espanyol? És que després d’haver votat a favor de la independència haurem de rebaixar els objectius i acceptar una mena de “forma de relació” subordinada (federació, estat associat etc.)?
En resum: ha estat positiu que amb aquest preacord es marquin unes primeres pautes. Però cal tenir clar, que com a persones que som part integrant d’un poble català amb plenitud de drets polítics, tenim un dret fonamental per a poder decidir democràticament, que és el d’exigir en el llenguatge la màxima claredat i determinació. Al llarg dels mesos vinents fins al 27S haurem de poder superar dubtes i mancances.
