Primer. Més vot no independentista però estèril. Com era previsible, el context de les eleccions espanyoles ha afavorit el vot no independentista. La maniobra d’una part de l’oligarquia mediàtica espanyola per a frenar l’independentisme amb la promoció de Podemos ha tingut una incidència important als Països Catalans i també a Euskal Herria, de manera que ha concentrat el vot no independentista i ha reforçat les opcions d’una tercera via ... una tercera via però que no té cap possibilitat a nivell de l’Estat espanyol, tal com ha quedat la correlació de forces parlamentària dins el conjunt de l’Estat.
Segon. L’independentisme ha aguantat i ha virat a l’esquerra. El vot de les candidatures explícitament independentistes ha mantingut una força important al Principat, malgrat la no participació de la CUP, i ha virat més cap a l’esquerra (ERC ha superat Democràcia i Llibertat) seguint la tendència de les eleccions successives dels darrers temps.
Tercer. S’ha accentuat una voluntat de canvi als Països Catalans. Malgrat el contingut bàsicament nacional espanyol de Podemos a les Illes, el caràcter confús de la candidatura de Podemos-Compromís al País Valencià i les ambigüitats de En Comú-Podem al Principat, l’avanç d’aquestes posicions mostren un increment de la insatisfacció popular i la voluntat de canvi que hi ha dins la societat dels Països Catalans. Cal assenyalar que aquesta voluntat de canvi s’ha mostrat més elevada que a d’altres llocs de l’Estat espanyol pel fet que la marca blanca del nucli dur del poder estatal (Ciudadanos) que és una expressió clara d’immobilisme social i polític no ha prosperat dins la nació catalana.
Quart. Condicions per a una ruptura, un procés constituent participatiu i la defensa del dret a decidir. Les condicions polítiques reflectides en aquestes eleccions avalen la possibilitat d’encetar al Principat de Catalunya un procés constituent participatiu en la mesura que aquesta línia d’acció es dinamitzi per mitjà d’un govern que desenvolupi la majoria parlamentària del 27 S i els acords de desconnexió del 9N. També obren la possibilitat futura de desenvolupar polítiques nacionals i socials que recullin el descontentament popular al País Valencià i a les Illes tot orientant-lo cap a la defensa política del dret de decidir.
Cinquè. Toc d’atenció per a la CUP. Cal advertir que l’avanç de les diferents manifestacions de Podemos arreu dels Països Catalans i també a Euskal Herria, augmenta el perill de fagocitació de l’espai de la CUP per aquesta opció oportunista. Per a evitar aquest perill i mantenir i estendre el seu espai polític la CUP ha d’enfortir encara més el seu caràcter distintiu independentista i la seva voluntat clara d’avançar cap a la ruptura de manera immediata (és a dir, rebutjant un avançament electoral que podria representar l’allunyament o l’anul·lació de les possibilitats de ruptura).
