Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Objeccions a “un independentista del 92”
09/11/2015 Carles Benítez

Amb aquestes ratlles voldria fer conèixer la meva opinió sobre l’article aparegut a Llibertat.cat (secció “Apunts en Llibertat”) i escrit per un autoanomenat “independentista del 92” 

Tot i estar d’acord en el fet que l’independentisme actual està fonamentat en les classes populars catalanes, amb una forta implicació en la petita burgesia i amb sectors de la mitjana burgesia, no coincideixo amb les valoracions que fa l’autor. 

Les meves objeccions són les següents:

Primera.  No crec que l’independentisme actual hagi de funcionar forçosament amb el lideratge de la mitjana burgesia, representat per CDC. Ni tampoc no crec que aquest lideratge hagi estat tan beneficiós per a l’independentisme fins ara, com diu l’autor. Només cal tenir en compte la dificultat que han tingut aquests sectors per a defensar la independència (van estar arrossegant objectius ambigus autonomistes o federalistes al llarg del procés, com el pacte fiscal o l’estat propi – que podia voler dir federal - durant més de dos anys ...) i també han portat a terme una política de dilació dels passos del procés que han estat exercint d’una manera continuada. L’objectiu independentista només s’ha anat manifestant més clarament a mesura que la composició de l’independentisme depenia menys dels xantatges i les coercions d’aquests sectors.

Segona. En conseqüència no considero una anàlisi correcta de l’independentisme defensar aquest lideratge de CDC i menys encara cedir a un altre xantatge que seria que el de mantenir-lo (aquest lideratge), sota l’amenaça de l’abandó de l’independentisme per part dels sectors de la mitjana burgesia. El que hem afirmat sempre des de l’independentisme d’esquerres és que comptem amb aquests sectors per a avançar cap a la independència però això no vol pas dir que l’hegemonia del procés hagi de ser immutable, sinó que ha de canviar d’acord amb l’evolució de la  correlació de forces al si de l’independentisme. No avançar en aquest canvi d’evolució de l’hegemonia per por d’espantar els sectors de la mitjana burgesia penso que és una concepció de la política molt conservadora i poc democràtica. Hem de saber tirar endavant una política independentista  que sigui favorable al conjunt de les classes populars,  amb la convicció que la consciència nacional i democràtica de tots els sectors (incloent-hi els que l’autor considera en primer lloc) sabrà anar reconeixent i acceptant, com ha passat fins ara.

Tercera. En resum, considero que les posicions d’aquest autor anònim són excessivament favorables a les concepcions de la cúpula de CDC per una manca de confiança en la capacitat del poble de defensar els seus interessos i els principis de la democràcia real (és a dir, excloent la possibilitat de xantatges, una qüestió molt relacionada amb les maneres de fer de la política actual dins l’estat espanyol). En la qüestió de la investidura i del nom d’Artur Mas cal que hi hagi més flexibilitat per totes les dues parts negociadores , Junts pel SÍ i la CUP, i no estancar-se en una qüestió nominal. Segurament va ser un error deixar-se influir per la campanya electoral i agafar un nom com a consigna perquè això ha personalitzat excessivament el debat. Però jo crec que hi haurà una solució i que no caldrà avançar les eleccions perquè seria tornar posar el comptador a zero, és a dir, en el punt de l’autonomisme.

Quarta. La història que descriu l’autor anònim tampoc no és una descripció fidel de la CUP perquè atribueix, com si fossin de la CUP, actuacions d’alguns sectors que deuen haver estat en contacte amb ell, però que de cap manera representen la CUP ni tampoc la línia editorial de llibertat.cat, per a posar un exemple concret que conec bé, un mitjà digital que no hem amagat mai la nostra identificació amb aquesta organització.

Mirem d’assegurar, doncs, la cordada d’una manera adequada, és a dir: sense prescindir de ningú però amb la composició més adequada per a poder assolir el cim.

Carles Benítez, membre de l’equip de Llibertat.cat

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid