Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L’Hostal d’Entença
07/02/2016 Agustí Barrera
Agustí Barrera, exmilitant del FNC i vetarà independentista, autor de diversos treballs sobre el moviment independentista Agustí Barrera, exmilitant del FNC i vetarà independentista, autor de diversos treballs sobre el moviment independentista

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i militant de la CUP d'Arenys de Munt i de Poble Lliure

El llibre LHostal d’Entença fou publicat per Rafael Dalmau, editat el 1980 i en segona edició el novembre del 2015. És una crònica de l’estada d’un any a la Presó Model, de Francesc Viadiu (1900-1992), després de la seva tornada de l’exili francès. El text amb un total de 191 pàgines està format per 33 retrats biogràfics que expliquen el món dels interns i les seves trifulgues, els delictes pels quals havien estat empresonats, el paper dels funcionaris, les monges, el pare Lahoz responsable de la salvació espiritual d’aquell estol de marginats socials i presoners polítics. L’autor ens ofereix una bona radiografia de la realitat social de la Catalunya del primer franquisme, el mateix any del Congreso Eucarístico, quan s’eliminà el racionament alimentari i els afusellaments periòdics al Camp de la Bota.

El fiscal que demana pena de mort a F.Viadiu, és Enrique de Querol Durán, el mateix Auditor de Brigada, Fiscal Jefe, del procés contra el President Ll.Companys, que 12 anys després segueix impartint la justícia feixista. A la pàgina 135 se’ns informa de l’entrada a l’Hostal Entença d’un “peix gros comunista” es tractava de Joan Comorera (1895-1958) Conseller d’Agricultura i Economia amb el primer Govern del President Ll. Companys. Expulsat del PSUC el 1949 per discrepàncies amb el PCE sobre la personalitat nacional del PSUC, retorna a Catalunya el 1951.

El Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona fou dissenyat pels arquitectes Salvador Vinyes i Josep Domènec, inaugurat el 1904 es preveu el seu enderrocament el 2017. La Presó Model hostatjà al llarg del segle XX els obrers  de la CNT i tots els heterodoxes que discrepaven del model caciquista de la monarquia borbònica. Junt amb la Comissaria de Policia de Via Laietana eren els dos elements simbòlics de la repressió contra les classes populars, si les seves parets parlessin, els xiscles de dolor i desesperació omplirien la ciutat. Foren els mateixos empresonats que batejaren la Presó Model amb el nom “d’Hotel Entença”, per estar ubicat al número 155 del carrer del mateix nom i pel fet de fer-hi estades periòdiques. Durant la dictadura franquista foren empresonats a la Model alguns dels responsables del “contubernio rojo, separatista, masónico”, responsables segons els deliris del dictador de la guerra del 1936-1939. Els patis i galeries de la presó, es transformaren en aules de debat i formació política de la Universitat Política de la Presó Model.

F.Viadiu s’afilià a Estat català el mateix any de la seva fundació. Militant d’ERC, el 1932 fou Diputat al Parlament català, cinc anys més tard, és nomenat Delegat d’Ordre Públic del Govern de la Generalitat a Lleida, d’aquesta experiència plena  de discrepàncies amb la CNT-FAI i el POUM de les terres de Lleida, en parla al llibre, Delegat d’Ordre Públic a “Lleida la Roja”, Rafael Dalmau, Editor (1979).

Exiliat primer a l’Estat francès, després passarà a Andorra on establirà, sota les directrius del Servei d’Intel·ligència Secret (SIS) britànic, una xarxa d’evasió de militars canadencs, americans, polonesos, francesos, belgues, dels territoris ocupats, que via  Barcelona, Lisboa, Londres, Àfrica del Nord, s’afegiran a les forces aliades. La xifra de combatents que aconseguí evadir per la frontera catalana fou d’uns 2.800 militars i fugitius de l’Europa ocupada. De la seva  experiència en la xarxa d’evasió, en va fer un llibre que duu per títol, Entre el torb i la Gestapo, que redactat amb un ritme trepidant, és un exemple de la participació dels catalans en la resistència antinazi. L’editorial Nova Terra en féu una edició el 1974, i Rafael Dalmau, editor, dues una l’any 2000 i la segona el 2011. 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid