Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El general F. Franco i el franquisme
28/11/2015 Agustí Barrera
Agustí Barrera, exmilitant del FNC i vetarà independentista, autor de diversos treballs sobre el moviment independentista Agustí Barrera, exmilitant del FNC i vetarà independentista, autor de diversos treballs sobre el moviment independentista

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i militant de la CUP d'Arenys de Munt i de Poble Lliure

El 17 de juliol del 1936 l’exèrcit espanyol es revoltà contra el govern d’una República sorgida del resultat de les urnes. La dreta espanyola temia per la seva hegemonía política i econòmica, els privilegis dins la monarquía, amb el suport de la burgesia catalana, basca, i l’església oficial, optà per copiar el model del feixisme italià, el nazisme alemany o el salazarisme portuguès.

L’Exèrcit amb l’ajut d’Alemanya i Itàlia guanyà la guerra, s’instaurà una repressió duríssima contra els vençuts, els sectors populars, la classe treballadora, que havia entès la República com un règim més just que la monarquía borbónica, perquè havia iniciat tot un seguit de reformes favorables a la clase treballadora.

La repressió contra la població, protagonitzada per l’exèrcit, la Guardia Civil i la policia fou planificada, cruel i perllongada en el temps. Entre el 1939 i el 1952 hi va haver al Principat 3.386 afusellaments, al País Valencià 4.714. A més a més en aquest període van morir a la presó 648 i 1.164 persones respectivament. A les Illes les dades són més difícils de quantificar, es calcula que l’exèrcit feixista va afusellar entre 1.000 i 2.000 persones les setmanes posteriors al Cop d’Estat. El racionament alimentari associat a la fam, la tuberculosi i els camps de concentració acabaren d’aterrir una població sotmesa a una por animal.

Després de 36 anys  d’aquesta dictadura, el 20 de novembre del 1975 el general F.Franco mor al llit. S’inicia un procés de neteja de la imatge del sistema per poder entrar a la UE. Comencen converses amb l’oposició política representada sobretot pels eurocomunistes del PCE/PSUC. No hi ha cap procés de ruptura, només una transacció cap a una democràcia vigilada per l’exèrcit. Es tracta de canviar la façana, per tal que res de fonamental en el control dels nuclis de decisió econòmics i polítics canviés de mans.

Després del 1975 no es produeixen depuracions  en l’administració de l’Estat, ni en la judicatura, els jutges que havien aplicat les lleis feixistes i els policies torturadors de la brigada Político Social (BPS) no són apartats dels càrrecs i jutjats, no s’exigeix  cap responsabilitat als membres de la dictadura, amb la qual cosa, els valors franquistes, l’estil de treball, la corrupció, impregnen la nova democràcia borbònica vigilada, el fenomen serà conegut com el “franquisme sociològic”.

Amb la pujada al poder del PSOE el 1982 molts dels antics col·laboradors del franquisme són ascendits i condecorats. El bipartidisme PP/PSOE s’ha instal·lat en el govern de l’Estat, que vol dir el mateix model polític i econòmic, només canvien les sigles.

Ara, potser ja toca fer balanç, anàlisi del règim del 1978, un neofranquisme sense la figura del general. Per a fer aquest balanç històric, aquest divendres 20 de novembre es van reunir davant la Presó Model 1.500 persones convocades per ÒMNIUM Cultural i una trentena d’entitats per “Exigir justícia i reparació pels crims del franquisme”. L’advocadessa Magda Oranich digué: ”Entre aquestes quatre parets la dictadura  va empresonar milers de persones per motius polítics i ideològics, s’hi va torturar i executar homes i dones fins al final del règim. Per molts anys que passin mai no ens cansarem d’exigir justicia”. Al fons de l’escenari aparegueren els noms de les 3.386 persones assassinades pel règim franquista.

Entre els assistents a l’acte, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el Conseller de Cultura, F.Mascarell, la Consellera de Governació, Meritxell Borràs, els diputats J.Rull, M. Casals, G Serra.

El sacrifici dels afusellats al Camp de la Bota, 1.704 persones, dels torturats a la Comissaria de Via Laietana, dels exiliats, ha fet possible que avui el poble català hagi decidit iniciar un procés de ruptura (26/10/2015) amb un Estat espanyol que va en contra dels nostres interessos com a nació i classe treballadora, tot posant fil a l’agulla en la construcció d’una República catalana al servei de la majoria.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid