Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Imma Albó Vidal de Llobatera, In memoriam
02/08/2015 Agustí Barrera
Agustí Barrera, exmilitant del FNC i vetarà independentista, autor de diversos treballs sobre el moviment independentista Agustí Barrera, exmilitant del FNC i vetarà independentista, autor de diversos treballs sobre el moviment independentista

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i militant de Poble Lliure

La nostra amiga Imma ha mort aquest dijous 30 de juliol sense haver pogut superar la malaltia que patia d’un any ençà. Era una dona animosa, sempre al corrent de la darrera novetat política. Bona conversadora, farcia el seu discurs amb records, comentaris sobre coneguts, acompanyats amb somriures de complicitat. Ella s’autodefinia de caràcter rebel i somniador, políticament com a republicana, socialista i independentista, la seva trajectòria personal va estar d’acord amb la seva ideologia. Ella fou un exemple d’aquelles persones que amb el seu esforç i sacrifici,  han fet la pinya que ens ha permès construir  el castell de la nostra independència.

Les dades que he fet servir per a redactar aquesta breu biografia, les he extret del seu treball, Entre somnis i realitats, que fou el XIIê Premi Carles M Espinalt en el marc del XIIè Certamen dels Jocs Florals de Montesquiu 2008, el text complet, està publicat en el bloc de l’Enric Borràs.

Imma Albó,vigatana de soca-rel, malgrat que algunes vegades es queixés de la boira i el fang de la Ciutat dels Sants, tenia el seu cor arrelat a la Plana de Vic. Nascuda el 1940 en una família catòlica amb 8 germans, rebé una instrucció del millor nacionalcatolicisme del primer franquisme. Després d’acabar el Batxillerat cursà estudis primer de bibliotecària (1958-’62) i després de Filosofia i Lletres, especialitat en romàniques (1962-‘67).

Participa en la fundació del Sindicat d’estudiants de la Universitat de Barcelona SDEUB. És internada durant 1 mes a la Presó de Dones de la Trinitat per participar en una assemblea d’estudiants, com a conseqüència d’aquests fets, el Tribunal de Orden Público (TOP) la condemna a 6 mesos de presó. S’exilia a París (1969-’72) quan es proclama  el primer estat d’excepció. Aquest mateix any, 1969, és expulsada del PSUC per discrepàncies amb la seva línia política.

Treballa com ajudant de curs a la Universitat de Nanterrre, i de bibliotecària a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de París X – Nanterrre. Estableix contacte amb els exiliats catalans, Manuel Viusà, Teresa Pàmies, Teresa Rebull, Jordi Arquer, J M Batista i Roca, Josep Marimon.

El curs 1972-’73 torna a Vic i Barcelona, per aquestes dates entra a militar al PSAN, on coneix el polític i historiador Fèlix Cucurull que amb un grup de persones impulsen una candidatura a les Corts espanyoles, és el Bloc d’Esquerres d’Alliberament Nacional (BEAN), format pel PSAN i el Bloc català de Treballadors (BCT), els caps de llista seran Lluís Maria Xirinacs i Fèlix Cucurull. De la Comissió per a la unitat entre el BEAN i Nacionalistes d’Esquerra (NE), neix el 1980 la Taula Independents d’Esquerra Independentista (TIEI), que l’any 1988 es constitueix com a Associació Narcís Roca i Ferreras. I. Albó participa en les activitats de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua la Cultura i la Nació Catalana (1981-1990), a la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), al Consell Nacional Català (CNC), a la Comissió de la Dignitat.

Del 1979-’81 participa junt amb l’escriptor Fèlix Cucurull, en els cursos d’història de Catalunya que ell impartia a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), de Prada de Conflent. És autora del llibre, Fèlix Cucurull. La lluita per l’autenticitat. Editorial La Llar del Llibre. Barcelona. 1987. Un acurat estudi de la trajectòria de l’historiador i polític. Publica junt amb S.Aymeric el text, Roca i Ferreras 100 anys després. Oikos Tau- Vilassar de Mar. 1995. Col·labora en l’edició dels Quaderns Roca i Ferreras.  

Treballà com a bibliotecària de la Junta de l’Ateneu Barcelonès (1982-’86). Des del 1972 la seva activitat laboral s’ha desenvolupat en el Departament de Monuments Històrics, i després al Museu Arqueològic de Catalunya.

La darrera vegada que vaig coincidir amb ella en un acte polític, fou en la presentació del llibre de la Fundació J.Irla,  Fèlix Cucurull (1919-1996) a la UCE de Prada, l’any 2009. La Imma em va fer l’honor que fos jo que presentés la seva biografia de F.Cucurull, redactada per la persona que millor coneixia l’obra i la trajectòria vital del biografiat. Trobarem a faltar la teva amistat feta a parts iguals de l’afecte de la germana, la mare i l’amiga.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid