Darrerament en el nostre món polític hem vist conversions sobtades, polítics que durant 20, 30 anys, en un exemple de parasitisme del període pujolista, han saltat de càrrecs als ajuntaments, a les diputacions, als consells comarcals, al Govern de la Generalitat. Alguns han militat en organitzacions d’obediència espanyola, que han practicat una política contrària als interessos del poble català, han col·laborat a l’empobriment i l’explotació dels sectors populars, s’han posicionat contra l’exercici del dret a l’autodeterminació, defensors de la Constitució i la monarquia i, de cop i volta, han esdevinguts fervents independentistes.
A l’Evangeli tenim el cas de la conversió de Sant Pau quan cau del cavall. Tothom pot canviar de parer, d’orientació política i, àdhuc, sexual, però el que és més complicat d’entendre és que aquestes conversions, d’avui per demà, es produeixen quan les organitzacions on militaven aquests professionals de la política comencen a fer aigües com a conseqüència d’un canvi de cicle, de l’esgotament del model de la Transició del 1978. No vull ésser malpensat, però, no serà que molts volen seguir vivint de la política perquè és més còmode o perquè no saben fer res més?
Si volem un canvi democràtic de model polític i econòmic, que serà el resultat d’un Procés Constituent, que determini la ruptura jurídica amb la legalitat existent i defineixi el model econòmic i social que ens volem donar, això no ho podem fer amb els vells polítics acostumats a les caduques polítiques de l’autonomisme, els mateixos que durant 30 anys han donat suport a les estructures bipartidistes (sociovergència), oligàrquiques, que hem de canviar.
El procés cap a la ruptura, cap a la independència, ha de ser liderat pels sectors més conscients del nostre poble, agrupats a l’entorn de la Unitat Popular. Hem de fer per manera que al nostre vaixell de la República catalana independent, no hi pugin les rates de sempre a rosegar el formatge que pertoca a la majoria, a les classes populars. Ara ja no ens consolem amb les engrunes, volem el pa sencer.
