Després de molts anys, aquest 26 d’octubre es va hissar la bandera espanyola a la balconada de la Casa de la Vila, s’ha fet complint una ordre judicial que ha donat la raó a la Delegación del Gobierno a Catalunya, que el 2013 va interposar contra el consistori un contenciós administratiu, perquè es negava a complir la llei de banderes.
Fins aquí res de nou a l’Oest, la burocràcia estatal, d’acord amb les seves lleis, fetes a la mida dels seus interessos, aplica una normativa que lesiona la voluntat i el sentiment del poble d’Arenys de Munt, que al llarg d’aquests sis anys s’ha declarat clarament a favor de la independencia, primer en les votacions del dia de la Consulta el 13 setembre del 2009, quan 2.569 pobletans van votar a favor de la independencia i el 27 de setembre d’enguany 3.858 persones van donar el seu vot a les formacions Junts pel Si i la CUP. Arenys de Munt ha esdevingut junt amb el Monument a la Independència, un referent de la voluntat d’avançar cap a la constitució de la República catalana.
A la façana de l’Ajuntament hi trobem la bandera espanyola al centre, i als costats la bandera catalana i la de la UE, al pis de sota, ben digna, l’estelada solitària. El Batlle del poble, Joan Rabasseda, militant d’ERC i secretari de l’AMI, declara a “ El Punt-Avui” 31/10/2015: “ S’ha esgotat la via judicial i no volíem entrar en una guerra de banderes que no duu enlloc”
Quan des de distints àmbits de l’Esquerra Independentista es parla de la necessitat de desobeir les lleis de l’Estat, com s’ha esdevingut en tots el procesos d’alliberament nacional, perquè si no ho fem així, mantenint-nos dins la seva legalitat a mida, mai no podrem avançar en el camí de la nostra dignitat com a poble, en el camí cap a la independència econòmica, cultural, militar, psicològica, i retornarem a la vella forma autonomista de fer política.
El Batlle del poble declara: “Tenim altres maldecaps més urgents i donem per tancat l’episodi”, una fugida endavant i una mostra d’aquell “seny” tan nostrat que sovint s’ha fet servir per justificar doblegar-se davant la injustícia, o per deixar-se acovardir. La guerra de banderes és un sector més de l’enfrontament ideològic, econòmic, polític amb l’Estat i el que representa, menystenir-lo o amagar el cap sota l’ala no farà desaparèixer la realitat del problema, fent veure que no existeix, actuar així, és un error estratègic greu i de miopía política.
Hi ha una situació de guerra soterrada, perquè com va escriure Karl Clausewitz, la guerra és la continuació de la política per altres mitjans, per cruel i realista que pugui ser l’afirmació. En aquest sentit recordo unes declaracions del profesor Heribert Barrrera poc abans de la seva mort, quan digué que els catalans estàvem en guerra amb l’Estat espanyol, cap dels polítics oficials d’aleshores absorbits en la tasca de mantenir la cadira, va voler escoltar o considerar les seves afirmacions, que s’han demostrat profètiques, sobretot perquè el patriota Heribert Barrera era un científic que analitzava la realitat amb criteris científics.
Li volem dir a l’alcalde d’Arenys de Munt que, a criteri nostre, la responsabilitat política en aquest context concret no es resol posant un cartell a la porta de l’Ajuntament dient que s’ha hissat la bandera espanyola per imperatiu legal. En aquests moments de cruïlla histórica hem d’exigir als polítics imaginació, coratge, i sobretot sentit històric, si no segur que poden fer altres feines malgrat la taxa d’atur, perquè és evident que si vols fer una truita necessàriament has de trencar ous.
