Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
catalanofòbia
La catalanofòbia per l’accident de Germanwings, impune més de mig any després

"Drets" denuncia la total passivitat de la justícia espanyola davant dels múltiples casos de catalanofòbia

09/10/2015 Política
L'associació Drets és una entitat sense ànim de lucre formada per professionals del dret que actua contra la catalanofòbia L'associació Drets és una entitat sense ànim de lucre formada per professionals del dret que actua contra la catalanofòbia

La justícia espanyola no mou ni un dit per frenar la catalanofòbia. Després de deu denúncies presentades en el primer any de vida de l’associació de juristes Drets el balanç és molt decebedor; de la desena de denúncies presentades quatre han estat arxivades, quatre no han obtingut encara cap resposta i només n’hi ha una en ple procés judicial. És més, l’únic cas en què les institucions espanyoles han donat per ara la raó als denunciants ha estat per la campanya de Societat Civil Catalana amb una resolució que obligava a retirar-la i que no va arribar fins el mateix diumenge 27 de setembre, en plena jornada electoral.

El cas de la catalanofòbia desencadenada a les xarxes socials arran de l’accident de l’avió de Germanwings el dia 24 de març és el més flagrant de tots. Drets va acudir a la fiscalia per denunciar 38 usuaris de Twitter que havien fet piulades que incorrien clarament en un delicte tipificat a l’article 510 del codi penal, ja que atiaven l’odi, la discriminació i la violència contra un col·lectiu -els catalans- per raó del seu origen. Més de sis mesos després, la Fiscalia no s’ha ni tan sols pronunciat.

Drets recorda que l’article 4 de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal estableix que les diligències practicades pel Fiscal no poden durar més de sis mesos, termini que ja s’ha superat des que Drets va interposar la denúncia a la Fiscalia Provincial de Barcelona el dia 26 de març pel cas de Germanwings. Només si el Fiscal General de l’Estat hagués demanat una pròrroga s’haurien pogut allargar les diligències, fet que no consta que hagi succeït. Així doncs, el cas de les piulades catalanòfobes pel tràgic accident aeri ha quedat en l’oblit sense que la justícia hagi iniciat cap dels tràmits pertinents.

Un cas molt similar és el de la denúncia que Drets va posar el mes de juny contra un centenar d’usuaris de Twitter per les amenaces durant la final de la Copa del Rei de

futbol. La Fiscalia encara no hi ha donat cap resposta ni consta que hagi iniciat cap tipus d’investigació. Una prova més de la passivitat de la justícia espanyola.

Des que es va constituir l’octubre de 2014, l’associació de juristes Drets ha presentat en aquest primer any de vida moltes altres denúncies:

-Denúncia contra el diari

ABC per comparar en un article el dret a decidir dels catalans amb el nazisme, presentada el 14 de novembre. La Fiscalia Provincial de Barcelona l’arxiva el 16 de desembre.

 

-Denúncia contra els partits

Falange Espanyola de las JONSAlianza Nacional Democracia Nacional pels seus discursos d’odi i violència contra Catalunya pronunciats els 12 d’octubre de 2014 a Montjuïc. Entre d’altres, demanaven l’afusellament de Mas i Junqueras. Denúncia posada el 23 de desembre. La Fiscalia Provincial de Barcelona l’arxiva el 4 de març.

 

-Denúncia contra un centenar de tuitaires per catalanofòbia. Presentada l’octubre 2014. El 31 de març la Fiscalia de Barcelona ho remet a les diferents fiscalies provincials de Màlaga, Toledo, Alacant, Sevilla i Cadis, territoris on resideixen els presumptes delinqüents, perquè els tràmits judicials comencin el seu curs. A data d'avui només ha resolt la fiscalia de Sevilla, arxivant la denúncia a l'entendre que no hi ha delicte. Cap resposta de la resta.

-Denúncia contra el mitjà digital

Alerta Digital per haver amenaçat i insultat catalans i bascos. Presentada el 14 d’abril. La Fiscalia de l’Audiència Provincial de Màlaga l’arxiva el 24 de setembre argumentant que els catalans no som una col·lectivitat a protegir per raó d’origen. Només la Comissió Antiviolència va sancionar el mitjà.

 

-Denúncia contra 22 usuaris de Twitter per catalanofòbia arran del cas de l’assassinat de l’IES Joan Fuster. Presentada el 27 d’abril. La Fiscalia arxiva la denúncia el dia 16 de juliol argumentant que els autors no són identificables.

-Denúncia contra 100 usuaris de Twitter per la final de la Copa del Rei. Presentada el 22 de juny. No ha arribat cap resposta de la Fiscalia en cap sentit, ni tampoc consta que s’hagi iniciat cap investigació.

-Presentació d'oposició al registre com a marca de "Societat Civil Catalana", presentada davant la

Oficina Española de Patentes y Marcas, presentada el 14 de juliol. Encara sense resposta.

 

-Denúncia contra Felipe González per comparar el procés català amb el nazisme presentada el 4 de setembre a la Fiscalia Superior de Catalunya. Pendent de resposta.

-Querella contra el president de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch per amenaçar personalitats catalanes. Presentada el 16 de setembre. S’han obert diligències d’investigació i el cas segueix el seu curs.

-Denúncia a la Junta Electoral contra Societat Civil Catalana per infringir l’article 50.5 de la LOREG segons el qual les persones jurídiques no poden fer campanya. Va ser presentada el dimecres 23 de setembre i la Junta Electoral Provincial de Barcelona va notificar la resolució que obligava a suspendre la campanya el diumenge 27 de setembre, quatre dies més tard i en plena jornada electoral.

A això cal sumar-hi la denúncia impulsada conjuntament amb 15 entitats contra usuaris xarxes socials per incitació a l’odi i banalització del nazisme que va ser presentada el 20 de maig de 2015 i aquest 7 d’octubre el jutjat d’instrucció núm. 20 de Barcelona ha decidit no admetre-la a tràmit.

Per Drets, tots aquests són clars exemples de la falta de voluntat política de les institucions espanyoles de perseguir la catalanofòbia i demana accions immediates perquè injuriar, amenaçar de mort i atiar la violència contra els catalans no segueixi quedant impune.

El mes de gener, Drets ja es va adreçar al Consell de Drets Humans de l’ONU alertant que a l’Estat espanyol s’ataca sistemàticament els catalans sense que l’Estat intervingui, i el passat mes de juny va acudir el Parlament Europeu de Brussel·les per denunciar la connivència dels aparells de l’Estat amb els catalanòfobs.

Drets

L’associació Drets és una entitat sense ànim de lucre formada per professionals del dret que actua contra la catalanofòbia i en defensa de la societat catalana. Va néixer l’octubre de 2014 i des d’aleshores ha emprès múltiples accions judicials. Les despeses derivades dels processos judicials les assumeixen gràcies a les campanyes de micromecenatge ciutadà.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2023 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid