"No acostumo gaire a queixar-me en públic. Bé, tampoc ho faig en privat. Serà el meu tarannà...però avui ho vull fer. I ho vull fer públicament, perquè tothom (sobretot els pares i mares de Torelló), no es trobin en la mateixa situació que m'he trobat avui. He hagut d'anar al pediatra amb la meva filla. Quan ens ha tocat entrar, i havia un substitut (el segon en un mes) de la nostra pediatra. He dit BON DIA, molt amablement. I just abans de seure, i amb tota la ironia del món (mundial) em diu: "Aquí se habla en Español, ¿Porqué estamos en España no?." Me l'he mirat amb ulls de Minion i m'ha sortit un ¿Cómo?. I torna..."Digo, que esto es España, o acaso estamos en Inglaterra?" Intentant assimilar la situació (sense perdre els nervis) li dic una mica menys amablement que abans: "Disculpe usted, pero mi hija se expresa mejor en Catalán, su idioma habitual". Ja encara amb més ironia diu: "Está bien, les doy a elegir. O hablan en Español, o hablan en Inglés, (¿Qué prefieren?). Reconec que aquí m'he quedat muda. Suposo que no donava crèdit al què estava passant dins la consulta...com m'hagués agradat parlar Xino i poder-li dir: "Yo también le doy a elegir, o Catalán o Chino". Hagués estat orgàsmic... Total...es dirigeix a la meva filla, se la mira i li diu: "Haver, que te pasa (y la madre que no hable más ya)". Ja m'ha tocat el que no sona!!! m'ha fet aixecar de la cadira i amb un cop de mà a la taula i les celles juntes li he dit (gens amablement), que què significaven aquelles faltes de respecte. Que on eren la pediatra de les meves filles o la suplent del mes passat. El paio ja ha canviat la cara, i a començat a renegar i a dir: "Su hija ya es mayor para expresarse sola, si quiere vaya traduciéndole lo que yo le diga". La meva pobre filla i jo, l'anàvem mirant sense entendre res del què deia (a saber de quin país era...Español no, i molt menys Anglès...). Total...hem sortit de la consulta, sense haver entès res de la xapa que ens havia cardat. Lògicament, he passat per la "casella de sortida" a demanar un canvi de metge, ja que aquest paio en té per una temporada llarga, i no em ve de gust, però gens de gust, de tornar-li a veure la seva cara i patir el seu comportament. I no em fa cap tipus de gràcia que em treguin tot el que pago de Seguretat Social per pagar a energúmens com aquest.
PD: Si a mi, una persona em diu: Por favor, ¿Puede hablarme en Español que no entiendo el Catalán?. La meva resposta hagués estat: "Por supuesto, no se preocupe". Se m'ha demanat el consentiment per publicar-ho a diferents llocs, per tant, em veig obligada a esmentar un últim detall. Cada mig minut de xerrada amb la meva filla, repetia constantment: "¿Me entiendes?" Ara ja podeu fer el què creieu oportú amb aquest escrit. Està obert al públic.
Atentament: Sandra Vaqué Torelló."
