Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Algú ho havia de dir
30/03/2013 Agustí Barrera
Agustí Barrera, historiador, membre de la CUP  i veterà militant independentista Agustí Barrera, historiador, membre de la CUP i veterà militant independentista

Aquests dies hem pogut seguir per la premsa i la TV-3, com un episodi avorrit del Polònia, sobre la conversa entre dues dames gravada al restaurant la Camarga, i tot l’afer de l’agència Metodo 3, que sembla que vivia dels encàrrecs dels polítics espiats, que alhora feien espiar els seus espiadors, pagat  tot  amb diner públic.

 Un escenari on les travetes, els dossiers per desacreditar l’opositor, o el suposat company d’organització que fa nosa perquè és un grimpaire que utilitza totes les males arts per pujar a l’ascensor del poder,són pràctiques massa esteses entre la casta política.

De la conversa gravada a la Camarga n’han aparegut fragments a la premsa, el botox, les aventures sexuals i les motxilles plenes  amb bitllets de 500€, són el teló de fons on es mouen bona part dels polítics autonomistes.

A banda d’aquest espionatge de les capelletes que es disputen les engrunes del poder autonòmic, fet d’enveges i misèries humanes, hi ha l’espionatge dels aparells de l’Estat contra la dissidència, els moviments socials, els independentistes, les veus crítiques amb el model polític i econòmic. Crec que som poc conscients del perill que  representa tota aquesta informació en mans de l'Estat, que som massa ingenus per desconeixement del tema, i poc curosos en el tractament de la d'informació sobre les nostres activitats, que pot ésser útil a l'Estat.

El coneixement de l’organització, les forces i l’estratègia de l’enemic són elements cabdals per a poder actuar en conseqüència i neutralitzar la seva actuació. Això és precisament el que fa la maquinària de l’Estat amb els seus aparells d’informació cap els seus enemics.

Els experts fixen en 8 les organitzacions encarregades de recollir informació, la més coneguda el CNI. És a dir, un volum notable de funcionaris dedicats a analitzar, sistematitzar,valorar possibles escenaris de risc per a l’Estat i trobar alternatives de neutralització o reconducció en cadascun dels casos.

Els manuals sobre el tema diuen que l’activitat de qualsevol servei d’intel·ligència es pot dividir en 5 fases:

1.-Planificació

2.-Obtenció d'informació

3.-Processament

4.-Anàlisi

5.-Intervenció

El segon punt és el fonamental, sense aquest, els altres no es poden desenvolupar. Bàsicament aquesta informació s'obté.

Obtenció d'informació

a.-Interceptar comunicacions (telèfons, mòbils, xats, adreça electrònica)

b.-Confidents,espies, talps.

c.-Furoners (Pirates informàtics)

d.- Seguiments (relacions del seu entorn,contactes)

e.-Interrogatoris policials

D'acord amb la informació obtinguda en aquesta 2a fase es poden establir els criteris d'intervenció ( 5a fase) per a poder modificar la situació en favor dels nostres interessos.

En aquesta 5a fase s'estableixen els següents elements d'actuació:

A.- Generar conflictes, escissions.

B.- Fer córrer notícies falses per desinformar, generar desànim, atacs  personals o polítics a militants.

C.- Dossiers confidencials. Amenaçar  persones o institucions, de fer arribar als mitjans la informació el dossier que lesiona la seva imatge, credibilitat si no col·labora.

D.- Mitjançant periodistes, opinadors  de les  tertúlies, generar un estat d'opinió favorable als seus interessos polítics, econòmics.

E.- Violència generada. Crear un ambient de tensió, violència. S'acusa de la situació al grup o grups que es volen criminalitzar. Sovint es recorre als atacs de falsa bandera, per culpar el grup o persones que es volen eliminar

F.- Operacions especials. Els serveis d'espionatge de l'Estat poden posar en funcionament accions contra elements polítics concrets per obstaculitzar, neutralitzar, un determinat procés polític o organització. Serien les operacions de guerra bruta de què tants exemples en vam tenir durant el conflicte a Euskal Herria.

Hem de fer atenció al paper que juguen les noves tecnologies com a eines de control social, les càmeres al Metro, a les estacions de tren, al carrer, el seguiment de posicions mitjançant els telèfons mòbils, o la construcció de xarxes de relacions a través de les xarxes socials.

Hem d'articular mesures de prevenció, vigilància i discreció, per a poder detectar i neutralitzar tots aquests elements que aporten informació  sobre la nostra tàctica i estratègia, als aparells de l'Estat.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid