Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La veu de la CUP
21/01/2013 Agustí Barrera
Agustí Barrera, historiador, membre de la CUP  i veterà militant independentista Agustí Barrera, historiador, membre de la CUP i veterà militant independentista

El missatge de la CUP és el de la Catalunya rebel, que s’ha despertat després de 30 anys de malson autonomista, és la veu del Congrés de Sants (1918), de la Vaga de la Canadenca (1919), de Prats de Molló (1926), de la Constitució Provisional de la República Catalana (l’Havana 1928), de Jaume Compte (1897-1934), de la República Catalana  (1931), del Decret de Col·lectivitzacions (1936), dels resistents del Front Nacional de Catalunya (FNC) dels anys quaranta, de la fundació del PSAN el 1968, del neoanarquisme consellista dels anys setanta, de l'inici de les Consultes per a la independència (13/09/2009), de l'11 de setembre de 2012. Nosaltres provenim d'aquests referents, som els hereus d'aquesta cultura de lluita.

La consolidació de l'espai polític de la CUP, des d'aquella llunyana Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista (AMEI) el 1986, ha estat el resultat d'un llarg procés de debat, d'acumulació de forces, d'una anàlisi correcta de la realitat que, esmenant errors, ens ha permès inserir-nos-hi i transformar-la en la mesura de les nostres possibilitats.

L'emersió de la CUP ha generat expectació, il·lusió, perquè representa l'arribada del nou món polític, que s'edifica sobre les deixalles de la vella política de la corrupció, el mesellisme i la renúncia entesa com a pacte. Ha sorprès que els representants de la CUP fessin un discurs brillant, farcit de referències literàries, filosòfiques, poètiques, i tot això sense haver passat per ESADE, però, és que com va dir en David Fernàndez, hi ha dos models socials contraposats, ells tenen la Montserrat Caballé, nosaltres tenim la Meritxell Gené, és a dir, hem construït un model alternatiu propi, que defensa els nostres interessos com a classes populars.

La CUP ha fet evident que la política és un afer d'ètica, no pas d'estètica, que no és determinant vestir amb samarreta o portar corbata, sí que ho és, en canvi, hostatjar-se en un hotel a Madrid, com  fa el el senyor Antoni Duran, que li costa al contribuent 1000 €/ dia, això és una burla als 1,7 milions d'aturats dels PPCC. Portar corbata, sovint, amaga la hipocresia de l'aparença, perquè cada vegada anem descobrint, gràcies a les notícies, més gànsters amb corbata.

L'engany de la Transició, canviar les formes perquè tot restés igual, que fou la mentida imposada amb la por dels 40 anys de dictadura feixista, s'ha desfet com un terròs de sucre dins de l'aigua. En una situació en la qual els partits polítics són captius dels interessos del capitalisme empresarial, que voten i decideixen cada dia, que han disposat seguir amb l'increment de la seva taxa de beneficis i que la crisi la paguin les classes populars, ha posat en evidència la contradicció fonamental entre els que cada vegada acumulen més diners, i l'augment dels sectors que s'han empobrit.

Davant d'aquesta situació, cada vegada es parla més d'una economia fonamentada en una dimensió moral igualitària, en la democràcia real, l'econòmica, en la col·lectivització de l'economia, en la igualació dels recursos econòmics, a repartir el treball i la riquesa, no s'entén que hi hagi gent sense casa i cases sense gent. Un sector de la població té els ulls fixats en el govern d'Islàndia, que en una enraonada mesura de justícia social, va empresonar els banquers i polítics responsables de la crisi que els va afectar.

 De tots aquests temes cada vegada se'n parlarà més i per sectors més amplis de la població. Mentrestant la meteorologia diu que un vent de tempesta  que recorre els Països Catalans, porta l'antic missatge de: reunificació, independència i socialisme, com a medecina per al guariment de bona part de les  nostres malures polítiques, econòmiques i culturals.

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. 45 anys del 'Som una Nació': 100.000 persones van omplir el Camp Nou en defensa dels Països Catalans
  3. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  4. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  5. Decidim! reivindica la llibertat nacional del País Valencià 319 anys després del Decret de Nova Planta
  6. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  7. 13 anys sense en Toni Lecha
  8. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  9. La Crida LGTBI convoca una nova mobilització per un 28J «anticapitalista, de classe, feminista, antiracista i en català»
  10. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid