Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La Secció Militar del Front Nacional de Catalunya

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP a Arenys de Munt

03/06/2012 Memòria històrica
Conferència sobre el 75è aniversari de la fundació  del Front Nacional de Catalunya (FNC). Conferència sobre el 75è aniversari de la fundació del Front Nacional de Catalunya (FNC).

 La Secció Militar (SM) del FNC es formà arran de la consolidació política de l’organització política resistent, i de l’evolució de la Segona Guerra Mundial (II GM) a favor dels Aliats. Cal remarcar que la SM es crea 8 mesos després de la victòria Aliada a Stalingrad, quan el signe de la guerra ha canviat, i la derrota de les forces de l’Eix es contempla com una possibilitat real.

En previsió de la victòria Aliada i la desaparició dels dos dictadors, A.Hitler, B.Mussolini, i que el general F.Franco, com a deixeble dels dos primers, seguís el mateix camí, calia tenir a punt una força armada que, des de l'interior, facilités la maniobra dels Aliats: fer caure el darrer règim feixista a Europa després de la IIGM.

Aquesta seria la doble funció de la SM del FNC, la de col·laborar a l'esforç de guerra dels Aliats, en el camp de la informació, espionatge militar, industrial, xarxes d'evasió pels Pirineus, ( Reseaux Alibí -Maurice) i actuar com a força militar, quan es produís l'enderrocament del règim feixista per la intervenció política i militar dels Aliats. Aquesta fou l'estratègia dissenyada fonamentalment per Daniel Cardona i Civit ( 1890-1943), que adoptà l'independentisme durant la IIGM, col·laboració amb els Aliats, perquè en el nou escenari, resultat de la derrota del nazifeixisme, els catalans poguessin internacionalitzar el seu conflicte amb l'Estat espanyol, per ésser debatut en la nova correlació de forces que apareixerà després de la Conferència de Jalta (4-12/02/1945), (Roosevelt, Churchiil, Stalin) on les grans potències es reparteixen el Món en àrees d'influència, que es concretaran a l'acabament de la IIGM (15/08/1945).


La victòria Aliada

La divisió del Món en dos blocs enfrontats, el capitalista i el socialista, amb models econòmics oposats, generarà una situació de Guerra Freda (guerra econòmica, ideològica, conflictes locals) Aquest nou escenari invalidarà l'estratègia establerta pels resistents del FNC, i d'altres organitzacions polítiques i sindicals. Sense suport internacional, l'oposició antifeixista es veu obligada a replegar-se, per no ésser totalment esclafada.

Una resolució de l'Assemblea General de l'ONU del 1947 fa una interpretació benèvola de la dictadura feixista del general F.Franco.

L'any 1953, els dos primers estats que reconeixen oficialment la dictadura franquista signen acords de col·laboració, el 27 d'agost Concordat entre l'Estat Vaticà i l'Estat espanyol. El 27 de setembre se signa un Pacte de col·laboració entre el govern franquista i els EUA.

Aquests acords diplomàtics avalen políticament, un règim que fins el 1952 afusellava setmanalment al Camp de la Bota, que mantenia les presons plenes de dissidents polítics i mantenia Batallons de Treballadors, formats per antics combatents de l'Exèrcit Popular.


Consideracions sobre el document fundacional de la SM del FNC

El document fixa el període de la Renaixença, mitjan segle XIX, com a l'inici del procés de reconstrucció nacional, aquest desenvolupament requereix una força militar que garanteixi aquesta renacionalització.

Les dues conteses bèl·liques, la Guerra del 1936-39 i la IIGM, han permès que la joventut catalana hagi adquirit la necessària experiència militar per a poder estructurar una força militar pròpia al servei dels interessos de la Nació. Així s'ha recuperat l'esperit bel·licós català que s'havia perdut d'ençà del 1714.

El document (document 1, document 2) remarca la importància de la IIGM, el seu desenllaç, en l'estructuració de la nova Europa que sorgirà de la victòria Aliada, el paper de les possibles noves nacions, nascudes arran de la recomposició del mapa polític resultat de la fi de la guerra.

El document ens parla d'una milícia juramentada al servei de la Pàtria. Una concepció política pròpia del conspirativisme polític del segle XIX, però hereva dels plantejaments de l'insurreccionalisme irlandès d'inicis del segle XX.
Quatre mesos més tard de la constitució de la SM, el 23/11/1943, la Brigada Politico Social deté unes 70 persones, entre militants i col·laboradors del FNC, d'aquestes, 49 seran processades acusades de: delito de espionaje y actividades subversivas. No és detingut cap membre de la SM. A finals de 1945 amb la victòria Aliada, els darrers militants del FNC surten de la presó.

El 18/04/1946, se celebrarà a Dosrius ( El Maresme) la Primera Conferència del FNC, serà el zènit de la capacitat política i militar del FNC. Dos mesos més tard, com a resultat d'una acció de propaganda fallida, el 13 de juny és detingut Jaume Martínez i Vendrell (1915-1989), és desarticulada la SM, es perden les armes, explosius, segells i la impremta. Un total de 12 persones són empresonades S'iniciava per als militants del FNC, un període d'hibernació, reflexió, exili interior i exterior, que durarà uns 10 anys, fins al nou rebrot de la ginesta.


Signants de l'acta fundacional de la SM del FNC ( 23/07/1943)

Jaume Martínez i Vendrell (1915-1989) Capità d'artilleria

Manuel Cruells i Pifarré (1910-1988) Escola de guerra, desconeixem el grau.

Baltasar Toll i Niubó (1919-1976) Escola de Guerra. Medalla al Valor

Santiago Pey i Estrany (1917-2001) Capità d'artilleria

Pere Carbonell i Fita (1916- 2014 ) Capità d'artilleria

 

Document de la constitució de la Secció Militar del FNC: document 1, document 2

*Agraeixo a l'amic Robert Surroca, la seva informació.

Valora
Rànquings
  1. La CACG (Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines) ha reunit 100 persones a Figueres en una protesta contra la visita de Felipe VI
  2. Tuïr acollirà la tercera Trobada sense Fronteres
  3. Cerdanyola recorda a Txiki
  4. 174 entitats europees demanen a Sánchez la suspensió de la Llei Rovira
  5. Acte institucional a Girona per commemorar el 6 d'octubre del 1934
  6. Noranta anys després es reproduirà a la Plaça de l'Ajuntament d'Igualada la hissada de l'estelada del 6 d'octubre del 1934.
  7. Recullen gairebé tres mil signatures per protegir el volcà i els morrots del Montsacopa
  8. El Ple de Fornells de la Selva rebutja la moció d’Independents per Fornells per instal·lar fotografies de l’1 d’octubre de 2017 a la sala de plens
  9. L'ANC reivindica a la plaça Sant Jaume el valor revolucionari del Primer d'Octubre
  10. Acte polític al CADCI per commemorar el 6 d'octubre del 1934
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid