Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La CUP homenatjarà Manuel Viusà a Prada de Conflent en el marc del 70è aniversari de l'FNC

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) homenatjarà l'històric lluitador Manuel Viusà el proper 21 d'agost. I ho farà a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, en el marc del setantè aniversari del naixement del Front Nacional de Catalunya (FNC).
 

30/07/2010 23:03 Política

A l'acte, que tindrà lloc a partir de les cinc de la tarda a l'Espai del Tendal del Liceu Reneouvier de Prada, hi participaran Agustí Barrera, Oriol Falguera, Carles Sastre, Aleix Renyé i Marc Sallas.

Manuel Viusà i Camps (Barcelona, 1917-París, 1998) fou un lluitador independentista que va militar al Front Nacional de Catalunya des de l'any 1939. A Barcelona se n'encarregà de fabricar papers falsos per als fugitius que arribaven indocumentats, de passar informació als aliats i de la redacció de l'òrgan del FNC, Per Catalunya. Però després de la caiguda de Jaume Martínez Vendrell i altres militants el 1946, hagué d'amagar-se. Fou un dels organitzadors del llançament de fulls volants durant l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 1947, i el 1948 marxà a l'exili, on va rebre algunes condecoracions del govern francès.

Es va instal·lar a Canet de la Marenda (Rosselló), des d'on editava la revista Ariel i Per Catalunya. Fou un dels pintors catalans importants a la segona meitat del segle XX. La seva obra, figurativa, d'un post-impressionisme colpidor i melancòlic, és avui altament valorada als mercats d'art internacionals.

El 1956 es traslladà a París, des d'on es dedicà a la tasca editorial i des d'on col·laborava molt activament amb el FNC, a la branca dirigida des de Mèxic per en Marcel·lí Perelló i Domingo. També organitzà els concerts a París de Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor a finals dels anys seixanta, i va dirigir les gestions davant el govern d'Alemanya per tal que Carme Ballester, vídua del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, rebés una pensió com a reparació per víctima de guerra.

El 1979 fou acusat pel govern espanyol de ser un dels organitzadors de l'EPOCA juntament amb Josep Maria Batista i Roca i Jaume Martínez Vendrell, i d'haver gestionar la compra d'armes al traficant catalano-suís Sporri. Nogensmenys, el govern francès va denegar la sol·licitud per no aportar cap prova. Tanmateix, això l'obligà a exiliar-se novament, aquest cop a Veneçuela, on hi romangué, junt amb la seva muller, prop de tres anys. El 1982 establí la seva residència a Andorra la Vella.

Per saber-ne més:

Homenatge al Front Nacional de Catalunya a Vic 

Acte de memòria i homenatge en el 70è aniversari de la fundació del FNC 

EPOCA: l’exèrcit a l’ombra 

Un acte recordarà el 70 anys de resistència del FNC 

Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  9. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid