Davant de la tancada de la Facultat de Lletres, decidíreu enviar els Mossos d'Esquadra com a mediadors. Obviàreu que la tancada fou motivada per la nul·la voluntat de diàleg, malgrat el que has expressat públicament, i pels processos irregulars que s'estan portant a terme per poder implantar l'EEES. El diàleg, doncs, ja era precari però el trencàreu totalment quan vàreu substituir el vostre silenci per la força de les porres.
S'ha dramatitzat molt sobre la tancada que, a diferència del que heu expressat, es va realitzar de forma pacífica, amb alguna que altra discussió per desacord (la grandesa del diàleg), però sense exercir, en cap moment, cap tipus de violència. Segurament, vas tirar pel dret per por a que allò no es fes més gran o per por a haver d'assumir les reivindicacions estudiantils: convocar un Claustre extraordinari per parlar sobre el Procés de Bolonya; declarar la UAB en fallida econòmica degut al precari estat econòmic de la universitat; i que no hi haguessin represàlies sobre les estudiants tancades.
Potser la por et va portar a prendre una decisió que es saldà amb estudiants hospitalitzades i amb nombroses contusionades com a conseqüència d'una actuació policial desproporcionada, gratuïta i innecessària. La gravetat de tot plegat, però, no és haver autoritzat l'entrada dels Mossos, que també, sinó que no fossis capaç d'assumir les conseqüències de la decisió que vas prendre. Perquè no només no has lamentat l'actuació policial, sinó que, a més, l'has defensada. Penso que demanar-te la dimissió ja denota la poca voluntat d'assumir els errors i la voluntat de tirar endavant l'EEES a qualsevol preu, ja que aquesta decisió ja l'hauries d'haver pres abans de que se't demanés. Amb aquest pas, vau fer saber a les estudiants quina era la vostra postura davant dels conflictes i de les reivindicacions contra la implantació de l'EEES.
Al·legueu que som una minoria (alguns hi afegeixen "feixista"), que no representem a la totalitat de la comunitat estudiantil. Suposo que aquesta regla també serveix per al teu càrrec, cal que recordi amb quin tant per cent de vots compta? Tot i així, no qüestiones ni la teva gestió, ni la teva legitimitat. Aquest argument, però, m'importa ben poc, perquè us ho feu anar bé quan us convé. Així, quan van pujar milers d'estudiants al rectorat per demanar explicacions, tampoc érem representatius, tampoc ens vau tenir en compte, ni vau respondre sobre les qüestions que us plantejàvem, ni heu rectificat cap de les decisions o comunicats que heu fet.
La situació arriba fins avui, amb més d'una trentena d'estudiants expedientades per haver expressat la seva indignació i contrarietat a que el Consell de Govern no assumeixi les conseqüències de l'entrada dels Mossos d'Esquadra i a la constitució d'una Junta Permanent de forma irregular i antidemocràtica. Després de tot això, després d'haver anul·lat els Consells de Govern d'abril i maig i d'haver constituït la Junta Permanent de la facultat de lletres de forma irregular, passeu a aprovar proposicions de grau durant exàmens i lluny de la universitat.
Malgrat ho negueu, hi ha una clara intencionalitat de dificultar l'assistència dels estudiants. Dieu que ho feu per evitar que les reivindicacions estudiantils impedeixin la cel·lebració del Consell quan, el que us hauríeu de qüestionar realment, és el perquè les estudiants no estan d'acord amb el que esteu fent i com ho esteu fent i de quina manera es pot solucionar el problema. Lluny d'això, esteu construint una universitat a les esquenes de les estudiants i ho feu amb total tranquil·litat i impunitat.
Direu que realment no és a esquenes de les estudiants, sinó que és només una minoria la que s'està queixant. Doncs fem-ho d'una altra forma, ja que el vostre joc democràtic de guanyar unes eleccions no us serveix, legitimeu-vos, si creieu que és així, i convoqueu un referèndum al conjunt de les estudiants sobre si volen o no la implantació de Bolonya. Segons vosaltres, la majoria ho volen, doncs demostreu-ho. Per què tantes reticències a aturar tots els processos i fer referèndums abans de tirar res endavant? És que potser no teniu tan clar que els resultats us acompanyin? Us ompliu la boca de democràcia, doncs comenceu a aplicar-la. No pot ser que tireu endavant reformes que tenen un rebuig clar del conjunt estudiantil i de part del professorat i PAS (sí, les treballadores també hi tenen a dir).
S'ha demostrat, però, que ni un referèndum que expressi un "No rotund i clar" farà aturar les vostres decisions (una prova d'això és el referèndum realitzat a la Universitat de Lleida o el realitzat a la Facultat de Ciència Política i Sociologia de la UAB). És per això que ja ni us ho plantegeu perquè, com que no li fareu cabal, més val no deslegitimar, més, les vostres decisions.
Dilluns 9 de juny, a banda, va ser un altre dels episodis negres per la universitat pública. Es celebrà a Barcelona la reunió del Consell de Govern custodiada pel servei de seguretat i antiavalots dels Mossos d'Esquadra. L'accés estava vetat als estudiants, no a tots, ja que es seguia un criteri arbitrari basat en l'aspecte de l'estudiant. Així doncs, mentre la resta de membres del Consell de Govern anaven entrant, decidíreu que els membres estudiants no ho podríem fer. Finalment, ens deixàreu entrar, però no sense abans haver passat pel protocol de benvinguda als estudiants: una educada, rigorosa i gens violenta càrrega policial.
Una rebuda interessant (cortesia teva, no?), segurament hem mirat els antiavalots de forma violenta, potser han sigut les que estaven assegudes a terra, el que està clar és que no els hi hem deixat cap altra sortida que carregar amb les porres. Ho dic perquè, com algun membre del Consell ha apuntat, sembla ser que ens ho mereixíem. T'explico tot això perquè sembla que visquem en mons paral·lels i que el que per mi em sembla exagerat i intolerable, a vosaltres sembla que ho trobeu d'allò més normal i correcte. Del que vam trobar com inadmissible, s'ha tornat, tal com ens temíem, en quotidià, aconseguint, així, que els Mossos ja se sentin com a casa a la nostra universitat. Suposo que t'ho han d'agrair a tu, res a dir, no? Orgullós, suposo.
El que em sorprèn més és que el Consell de Govern s'escandalitzi amb les concentracions estudiantils, la utilització de xiulets i megàfons i les mobilitzacions pacífiques (malgrat les situacions de tensió, per ambdues bandes, que genera tot conflicte) i que, en canvi, davant de les càrregues policials, de l'autoritarisme, l'obertura d'expedients en base a una llei franquista i la voluntat d'impedir l'assistència de les estudiants; mostrin una acceptació i legitimació inqüestionable.
És un fet que l'ambient a la UAB està més que escalfat, fins i tot, es podria dir que aquesta situació de tensió és insostenible. A ningú se li escapa, però, que defugint del conflicte o fent veure que no existeix, no es solucionarà. Sembla que sigueu cecs i sords davant de tot el que està passant, teniu les assemblees de facultat, i en conseqüència els membres estudiants del Consell de Govern i la majoria del claustre, indignats. Ni us importa el perquè, ni teniu voluntat de solucionar la situació si aquesta solució no passa per càrregues policials o expedients disciplinaris. És prou significatiu que la majoria de la representació estudiantil, al Claustre (més del 80%) i al Consell de Govern (100%), no estigui d'acord amb com esteu fent les coses i que vosaltres mireu cap a una altra banda o intenteu treure-li importància.
He de dir que la situació no és volguda, ni molt menys desitjable, per part de les estudiants, però voleu posar la nostra carrera acadèmica en un atzucac i no tenim res a perdre i molt a guanyar intentant no entrar-hi o sortint-ne. No us adoneu que el fet de tirar endavant l'EEES negarà la possibilitat de poder estudiar a molts dels que actualment ho fan i a molts, més dels que ja hi ha actualment, que no podran ni començar. Davant d'això, és obvi que a les estudiants ens importi ben poc els vostres expedients o els vostres cossos de seguretat. Si tireu Bolonya endavant, la carrera acadèmica s'haurà acabat per molts de nosaltres. Tot això possiblement no t'interessi, o bé perquè ja us convé que determinada gent no pugui accedir a la universitat, o bé perquè obviar-ho suposa no haver de qüestionar-se l'aplicació de la LOU.
Doncs bé, només em queda demanar-te, a tu i a tot el teu equip de Govern, que reflexioneu i que assumiu les conseqüències de les decisions que preneu, que no són poques. A banda, espero que aviat la UAB prengui el compromís de resoldre els conflictes per mitjà del diàleg i el debat i no per la força o la coacció. No podeu pretendre donar lliçons de res quan vosaltres utilitzeu la raó de la força com a llenguatge. Perquè no hem sigut les estudiants les que hem instaurat la violència com a únic mitjà per resoldre els conflictes, ni ho vam fer el 4 de març ni ho estem fent ara. Em penso, però, que vosaltres no podeu dir el mateix. Penso que si la universitat ha de servir com a catalitzador del canvi social cap a una societat més justa, que replantegi les actuals relacions i conductes socials, reproduint els mètodes del sistema no s'aconseguirà mai.
Avui m'expresso, si t'he de ser sincer, de la forma que a mi m'agrada, perquè l'episodi del dilluns 9 de juny, per mi, no va ser gens agradable. Tot i així, això no treu que no pensi que fos necessari i legítim. Ens heu menyspreat i criminalitzat per defensar els nostres drets, i ho heu fet de la forma més barroera possible, tergiversant els fets i utilitzant la vostra posició de poder sobre els mitjans de comunicació (interns i externs de la UAB) per divulgar les vostres mentides. Ens heu tractat com a delinqüents, però no ens preocupa, perquè, en aquest sistema, tot aquell que atempta contra l'ordre establert o contra els interessos de les classes dominants és tractat de delinqüent. Així, si lluitar per una societat més justa que trenqui amb les dinàmiques del sistema capitalista és ser delinqüent, sí, sóc un delinqüent.
Podeu criminalitzar-nos, titllar-nos d'antidemocràtics, podeu utilitzar tots aquells mecanismes del sistema, destinats al control social, que vulgueu, però mentre la vostra paraula i raó portin pistoles i porres, la nostra veu, les nostres mobilitzacions, els nostres megàfons i els nostres xiulets continuaran sonant i, si cal, ho faran cada vegada més fort. No deixarem de denunciar el que està sent un procés antidemocràtic i a les esquenes de les estudiants. Reflexiona-hi, si la única resposta que teniu, davant les reivindicacions estudiantil, és la criminalització i la repressió, teniu un problema de manca d'arguments i de raó.
Potser t'ajudi a reflexionar les paraules del teu homòleg de la Universitat de Complutense de Madrid, Carlos Berzosa: "Podem (...) discutir amb ells (els estudiants) el que és millor fer o, pel contrari, explica'ls-hi el que inevitablement es farà. M'inclino (...) per discutir el que és millor fer, per no acceptar estoicament designis divins irrefutables (...)". Si t'he de ser sincer, tu no has optat ni per una ni per l'altra, simplement has aplicat el "aquí mano jo i es fan les coses com dic jo". Per conseqüent, caldria que et preguntessis si té sentit construir un model d'universitat rebutjat per la majoria de les estudiants.
Com diuen, qui sembra la misèria, recull la ràbia.
